Pastís de xocolata negra amb fruits vermells

Aquest Nadal, la meva germana em va regalar un dels llibres de cuina que feia més temps que esperava: Pasión por el chocolate, de Trish Deseine, un d’aquells llibres que et fan venir salivera només de fullejar-los. Entre les múltiples receptes per a xocoadictes que consten en aquest volum, aquest cap de setmana em vaig decidir a preparar el “pastel de chocolate fundido de Nathalie”, un pastís de xocolata contundent i molt fàcil de fer, que vaig decidir acompanyar d’un glacejat de fruits vermells que havia comprat dies enrere a la Sirena.

Ingredients:

200 g de xocolata negre per fondre
200 g de mantega
250 g de sucre
5 ous
1 cullerada de farina
1/4 de litre de nata muntada

Per al glacejat de fruits vermells:

Fruits vermells congelats La Sirena
4 cullerades de sucre
1 nou de mantega

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

 

• Preescalfem el forn a 190º i, tot seguit, fonem la xocolata trossejada i la mantega al bany maria.
• Quan la mescla estigui fosa, hi afegim el sucre. Mesclem bé els ingredients i retirem del foc.
• Deixem refredar una mica la xocolata i hi incorporem els ous un a un, remenant bé després d’afegir cada ou.
• Finalment, hi afegim una bona cullerada de farina, mesclem bé i aboquem la massa en un motlle rodó d’uns 20 cm de diàmetre.
• Introduïm el motlle al forn i deixem coure durant uns 25 minuts. El pastís ha de quedar lleugerament tremolós en la part central.
• Un cop cuit, traiem el motlle del forn, deixem refredar uns minuts i desmotllem el pastís.
• Un cop estigui fred, l’introduïm a la nevera.
• Mentre el pastís es va refredant, preparem el glacejat posant els fruits vermells congelats, el sucre i la nou de mantega en una paella fins que tot estigui fos i amb una consistència de melmelada.
• Un cop fred, traiem el pastís de la nevera i hi escampem per sobre el glacejat de fruits vermells. Jo he reservat les maduixes per adornar el contorn, de manera que he anat alternant una maduixa i una floreta de nata feta amb la màniga pastissera.
• Tornem a introduir a la nevera i deixem que reposi unes hores. Si és possible, és millor preparar el pastís el dia abans.

El resultat és un pastís molt vistós i una autèntica temptació per als addictes a la xocolata. Això sí, penseu que és un pastís força contundent més idoni per menjar a mitja tarda o per esmorzar que no pas després d’un àpat copiós. En tot cas, si la intenció és menjar-lo després de dinar, penseu a no fer racions massa grans!