6/3/11

Pasta de full amb fruites i crema

IMG_7912

La pasta de full és una de les meves bases preferides per a elaboracions tant dolces com salades. Es tracta d’una pasta molt lleugera i versàtil que podem comprar al supermercat fresca o congelada i que dóna sempre molt bon resultat. Admiro molt els més atrevits que elaboren la pasta de full a casa, però jo de moment encara no m’hi veig en cor i, tenint marques tan bones com La Cocinera –que acostumo a fer servir quan compro la base fresca- , la veritat és que em fa una mica de mandra posar-m’hi…

La recepta que us proposo avui és tot un clàssic i, a casa, sempre té molt bona acceptació. Avui l’he preparat per portar-li a la iaia Maria, que fa un temps que està bastant “patxutxa” i tenia ganes de fer un brindis amb cava i tenir-nos a tots a prop. Aquesta tarda l’anirem a veure a la residència i espero que tingui una bona sorpresa en veure que, a més de cava, tindrem un bon dolç per llepar-nos els dits!

Ingredients:

1 base de pasta de full
1/2 litre de llet
1 branqueta de canyella
la pell de 1/2 llimona
120 g de sucre
4 rovells d’ou
50g de Maizena
2 kiwis
3 mandarines
4 maduixes

Preparació:
Temps estimat:
1 hora

IMG_7901
  • Primer de tot comencem a preparar la crema pastissera: posem la llet en un cossi amb les pells de llimona i la branqueta de canyella i ho posem al foc fins que bulli. Quan arrenqui el bull, retirem el cossi, colem la llet per treure’n les pells de llimona i la canyella, i ho deixem infusionar durant uns 10 minuts amb la tapa posada.
  • Mentrestant, mesclem en un bol els rovells d’ou i el sucre fins que ens quedi una pasta homogènia i cremosa.
  • Seguidament, dissolem la Maizena amb una mica de llet tèbia, fins que no quedi cap grumoll.
  • Tornem a posar el cossi al foc i, quan estigui a punt d’arrencar el bull, hi afegim primer la Maizena. Abaixem una mica el foc i  anem remenant, sense parar, fins que comenci a espessir una mica.
  • Aleshores hi afegim els rovells amb el sucre i seguim remenant sense parar, fins que hagi acabat d’espessir.
  • Retirem la crema del foc, la posem en un bol i la tapem amb un tros de film transparent que ha de tocar directament la crema per tal que no faci crosta. Deixem que refredi.
  • A continuació, despleguem la base de pasta de full, la tallem per donar-li forma quadrada i amb els trossos sobrants fem tires d’1’5 cm que posarem al voltant de la base, com si fos un marc. Perquè les tires s’enganxin millor a la base podeu fer servir una miqueta d’aigua.
  • Punxem la base amb una forquilla perquè no pugi massa, i l’introduïm al forn prèviament escalfat a 210º. La cocció depèn molt del forn i de la massa que feu servir, així que és millor anar controlant i treure la pasta de full quan comenci a estar dauradeta. Per tal que els contorns quedin més daurats i brillants els podeu pintar amb una mica de rovell d’ou. Jo aquesta vegada no ho he fet i també ha quedat força bé…
  • Si la part del centre de la base s’ha inflat una mica –sempre passa encara que la punxis- premeu amb cura amb la mà plana i llestos. Tot seguit, farciu la màniga pastissera amb la crema i ompliu la base de pasta de full.
  • El darrer pas serà cobrir la crema amb les fruites tallades a làmines finetes. Les mandarines les he tallat seguint una tècnica que vaig aprendre al darrer curs de l’Aula Gastronòmica, on la Mireia Anglada ens va ensenyar un munt de tècniques de tall i ens va donar molt bons consells sobre com agafar els ganivets, com pelar les verdures, quins són els estris indispensables en una cuina, com tenir-ne cura… La tècnica que he seguit per presentar les mandarines consisteix a pelar les fruites “al viu”, fent moviments de serra amb el ganivet, per trobar la polpa de la fruita. Després, per tal de treure’n els grills, es fan dues incisions, procurant que les pells quedin fora.
  • Per acabar, preparem un almívar amb 4 cullerades de sucre, un rajolí d’aigua, un rajolí de suc de llimona i 2 cues de peix de gelatina.
  • Finalment, reguem les fruites amb l’almívar amb ajuda d’una cullera. Deixem que es refredi i ho posem a la nevera fins que sigui l’hora de menjar.
Ara mateix tinc la pasta de full a la nevera i fa una pinta que ja li clavaria mossegada. D’aquí una estoneta ja us podré dir com està i si ha passat la prova de la iaia Maria, que és una gran cuinera però, afortunadament, sempre ho troba tot bo! I és que no hi ha res com les iaies…

19 comentarios:

Margarida dijo...

També és la meva preferida! I és que amb la pasta de full es poden fer tantes coses!!!! Aquesta coca, per exemple, ho té tot: el cruixent de la pasta de full, la suavitat de la crema i la frescor de la fruita! I tu li has fet una combinació molt maca de colors.

Petons

Cuinetes-Carme dijo...

Ñañañañañmm, que bona aquesta pasta de full, es nota que, malgrat haver entrat altre vegada el fred, anem cap a la primavera, doncs aquesta pasta amb fruites em fa pensar ja amb la primavera oi?
salut,

Bon Tiberi dijo...

Quina bona pinta! Segur que la teva iaia s'ha posat ben contenta! Un petó, Paula

A peu coix. Núria Sagués dijo...

Ep! Què mi comptin a aquesta taula d'en Bernat.
T'ha quedat fantàstic, molt bona presentació.

Miquel dijo...

una pasta de full amb fruitas i crema que me gusta mucho y tge ha quedado impecable y tambien hacemos en mi casa asi.
peto
miquel

MaryLou dijo...

Què bona i què preciosa t'ha quedat!!
jo tampoc m'he atrevit encara a fer la pasta de full, quina por!!!
Petonets

Jordi dijo...

Imagino que el somriure de l'àvia haurà estat sensacional! Que n'és de bona la coca de crema i fruites!!

LA COCINERA DE BETULO dijo...

La pasta de full es un bon invent, tant per receptes dolces com salades, sempre es un éxit.
M'agrada molt com t'ha quedat aquest pastís, segur que a la teva avia li haurà encantat.
Petons.

Delicias dijo...

La iaia s'haurà possat molt contenta, pel cava, pel postre i per la visita.
La pasta de full es pot preparar de tantes maneres, aquesta amb fruita i crema és de les meves preferides.

Molts petons!!!

Gemma dijo...

La iaia Maria haurà quedat encantada amb aquesta pasta tan vistosa i tan bona... fa goig de mirar amb tants colors de les fruites variades, t'ha quedat sensacional!

mercè dijo...

En vaig fer una semblant fa poc però ni de conya em va quedar tan bonica!...una preciositat a la vista i al paladar!

Glòria dijo...

Segur que l'àvia haurà estat molt contenta!. Aquesta pasta t'ha quedat molt bonica i segur que igual de bona!

Mercè dijo...

També és la meva!! Crec que té molt èxit arreu del món. ;)
La iaia Maria haurà quedat encantada amb aquesta pasta de full tan acolorida. :)
Petons!

Marta Padenous dijo...

La pasta de full és un bon recurs per als postres!! I el resultat boníssim!!!
Clar que si!
Ptnts

La cuina de l'Eri dijo...

Crec que és una coca irresistible.. M'encanta. Segur que la teva iaia s'ha posat molt contenta quan l'ha vist! Petons

Mariona dijo...

Gràcies a tots per la visita!
La iaia Maria es va posar molt contenta en veure el pastís i en va menjar un bon tros, igual que les infermeres de la clínica, que van passar a brindar amb nosaltres i també van fer un mos del pastís!

Va ser tot un èxit. Només em queda millorar el tema de l'almívar o la gelatina per mantenir lluentes les fruites. Alguna recomanació?

Petons!

XISCA dijo...

Hola, Mariona. Jo també faig aquest pastís de fruites i la veritat és que és un éxit assegurat. En quant a la cobertura, jo compro una gelatina que ja vé feta i la venen al forns o botigues on solen fer pastissos d'aquests, és ven a "granel" o a pes i n'hi ha amb gust de poma, llimona o sense gust, de totes maneres el gust és molt súbtil sols no es nota. Per preparar-ho és molt senzill, posses la gelatina al foc amb un glopet d'aigua i amb foc molt fluixet , vas remenant fins que es torna líquida, no ha d'arribar a bollir. Quan és líquida s'aboca damunt el pastís cobrint les fruites i es deixa refredar, primer a temperatura ambient i després a la gelera, i queda perfecte !!!! Segur que per Barcelona en teniu de gelatina d'aquesta si a Mallorca en tenim....que no tenim mai de res !!
Bé enhorabona per el teu bloc , estic enganxada a ell, m'encanta !!!
Un petó des de Mallorca.
Xisca

La Taula d'en Bernat dijo...

Moltes gràcies pel consell, Xisca. Havia sentit a parlar de la gelatina de pastisser però no sabia que es podia comprar a les pastisseries o forns. Ho provaré de trobar per aquí Badalona i, si no, hauré d'acudiar a la gran ciutat!

Per cert, el darrer comentari em va sortir amb el nom de ma germana -la Mariona- perquè em va ttrastejar l'ordinador i em va canviar la configuració... Jo em dic Anna!

Petons!

A Sweet World dijo...

Te una pinta... per llepar-se els dits!
Acabo de descobrir el teu blog i dir-te que ja et segueixo.
Et convido al meu "A Sweet World" que està escrit en castellà. www.aworldsweet.blogspot.com

Salut i bon any!!