9/3/11

Restaurant Con Gràcia


El dissabte passat, seguint les recomanacions de la meva companya i amiga Cristina, vam anar a sopar al restaurant Con Gracia que, com us podeu imaginar, es troba situat al cor del barri barceloní de Gràcia, concretament al carrer Martínez de la Rosa num. 8.
Com podeu veure en les imatges, es tracta d’un restaurant petit i acollidor, amb un menjador amb no més de 10 taules ateses per un mâitre molt cordial i molt professional que ens va anar orientant i aconsellant durant tot el sopar. El que més ens va sorprendre és que la nostra taula va ser l’única del restaurant en què els comensals érem autòctons. Totes les altres taules estaven ocupades per turistes anglesos que havien reservat les seves millors gales per al sopar: vestits de nit, joies cridaneres, sabates de taló, corbates, pentinats de perruqueria… Tot plegat força surrealista tenint en compte que estàvem al barri de Gràcia! Només una altra taula es va omplir a última hora amb una parella catalana i una altra de brasilera. L’explicació que vam donar a aquest fenomen tan inusual és que el chef del restaurant és d’origen anglès i l’establiment, de ben segur, que deu sortir en alguna guia turística anglosaxona. El cas és que vam sopar en ple barri de Gràcia sentint-nos guiris a casa nostra!

Com que vam arribar bastant d’hora, vam demanar uns aperitius: L’Aleix va prendre una cervesa Moritz i jo vaig demanar un Martini blanc, però em van servir un Izaguirre que, pel que sembla, està de moda i és una mica més refinat i aromàtic que el Martini. Mentre preníem l’aperitiu ens van treure unes croquetes de botifarró petitones i molt gustoses que van anar la mar de bé per obrir la gana. Vam seguir -tal com és habitual en tots aquests restaurants bistronòmics que ofereixen menús degustació- amb un deliciós pa d’olives negres que vam sucar en oli d’oliva, un oli preparat pel chef amb herbes aromàtiques i una mescla de sal, pebre i altres espècies que ens van dir que havíem d’endevinar però que, finalment, no ens van corroborar. A mi em va semblar que hi podia haver coriandre i potser una mica de safrà, perquè es veien uns puntets vermells, però ens quedarem amb la incògnita.
Com que aquesta tarda anàvem atrafegats i no vam pensar a agafar la càmera, no vam poder fer la foto de rigor a tots els plats i les imatges que veieu en aquest article les hem tret de la web, però penso que són suficients per fer-se una idea de la mena de local i la mena de plats que serveixen.
compo
Dels dos menús que proposa el restaurant, ens vam inclinar pel “Menú sorpresa”, consistent en una selecció de 7 plats escollits pel chef, amb la petició especial que no ens servissin ni carn ni peix crus, ni fetge ni ostres. El mâitre ens va recomanar un vi blanc procedent de Nova Zelanda que ens va acompanyar al llarg de tot el sopar. De totes maneres, també hi ha la possibilitat de fer un maridatge i tastar diferents vins al llarg de la degustació, una opció que va ser molt ben rebuda per tots els turistes de les taules veïnes que assaborien entusiasmats vins catalans i d’altres regions de la Península.
El primer plat que ens van portar era una tapeta de foie micuit amb reducció de Pedro Ximenes i una melmelada de ceba que estava francament deliciosa. Vam continuar amb un original risotto de fabes i xoriço que estava sensacional, tot i que el sabor era molt intens i es notava força el punt de fumat del xoriço. El plat de peix van ser uns molls envinagrats amb patates violeta i espàrrecs que, a mi personalment, no em van entusiasmar gaire. El moll –o roger, com és conegut a Barcelona i altres regions de Catalunya- no és un peix que m’agradi massa i les vitelottes o patates violetes  són molt vistoses però, pel meu gust, són pràcticament incomestibles. Com que tenen una alta concentració de midó, tenen una textura molt densa i un sabor no massa agradable al paladar. Tallades primes i fregidetes encara, però com ens les van servir feien molta patxoca però només com a decoració del plat. El plat de carn va ser un magret d’ànec que, tal com vaig demanar, em van portar molt fet. El problema és que el magret és una carn que s’ha de menjar crua, perquè feta no val res i és molt eixarreïda. Penso que, si un comensal indica que no li agrada la carn crua, se li hauria de poder oferir una carn adequada per menjar més feta, una carn guisada, per exemple, com un jarret de vedella. L’Aleix, que se’l va menjar al punt tal com toca, tampoc va semblar massa entusiasmat amb el plat.
Les pre-postres van ser un mini granissat de llimona natural acompanyat d’una flor oriental molt exòtica i peculiar. El mâitre ens va aconsellar que ens la mengéssim abans del gelat per notar el seu sabor metàl·lic i el seu efecte anestèsic que es va aturar quan vam assaborir la primera cullerada de granissat. Una experiència més curiosa que agradable. Les postres van ser una panacota amb escuma de gerds i regalèssia molt aconseguida. Juntament amb el risotto, va ser el plat que més em va sorprendre. El toc de regalèssia el vaig trobar exquisit.
Vam acabar la vetllada amb un cafè i una infusió acompanyats d’uns petit fours una mica raquítics, en consonància amb tot el sopar que, pel nostre gust, va ser una mica escàs. A més, dels 7 plats que constava la degustació, només ens en surten 6, a no ser que el pa amb oli o les croquetes ja es considerin un plat del menú... La veritat és que, a diferència del que ens sol passar quan anem a fer un menú degustació, quan van arribar les postres, jo tenia la sensació que encara havien d’arribar els plats principals. Fins i tot em va passar pel cap d’anar a fer un shawarma a alguns dels libanesos que hi ha pel barri! Tot plegat, a més, va resultar bastant més car del que pensàvem i vam acabar pagant més de 70€ per cap. Una bona garrotada!!!

4 comentarios:

mercè dijo...

Voleu dir que en comptes de "con Gracia" no s'hauria de dir "con cachondeo"?... A mi les fotos del lloc ja no m'atrauen, però ben segur que m'hauria agradat moltíssim tastar algún d'aquests plats. De tota manera si no et pots sentir còmode, el menjar és tan just de quantitats i el preu és massa elevat... crec que no trigaràn a repensar la seva oferta...o bé serà una colònia anglesa dins de Gràcia...A Gràcia (jo en sóc d'allà, hi he viscut durant 28 anys) sembla que tot ha de ser molt innovador i d'estatus elevat però que no s'equivoquin, a Gràcia s'hi pretén trobar justament la seva autenticitat: un barri proper i familiar tot i que hagi canviat tant els darrers anys... Perdoneu el rotllo però quan parlo del meu barri...ufff...Una abraçada!

Ricard Sampere dijo...

Bon dia. Segueixo sempre la temàtica de restaurants i de fet el meu bloc, va d'aquest tema. Com diu la Mercè, trobo el preu una mica elevat pel que hi ha avui a BCN. No sé quin vi van posar de Nova Zelanda, però ja no trobo massa be, que un restaurant recomani un vi de l'altre punta de món, que tot i que en conec d'excel·lents d'allà, a la majoria els falta per arribar al nivell dels d'aquí i també dels que fan als dos paisos del costat (frança i espanya). I no és per entrar en filosafades de "km quasi 0"... :).
En tot cas agrair la difusió que en feu, que pot servir als que la llegim, per coneixer llocs que desconeixiem. Salut!!.

starbase dijo...

Aquí n'hi ha una altre que fuig dels llocs com aquest... :S
Merci per la informació :)

Anna dijo...

Em sap greu perquè la Cristina em va recomanar el restaurant amb la millor de les intencions i potser vam tenir mala sort amb el menú que ens va tocar... De totes maneres, veig clar pel que dieu que la crítica s'ha percebut com a negativa i, la veritat és que, després d'uns dies de pair l'expriència, el mal sabor de boca no se n'ha acabat d'anar.

Pel que fa al vi, he de dir que a tots els guiris els van servir vins catalans o espanyols. A nosaltres ens en van deixar tastar tres a cegues i el que més ens va agradar va ser aquest (el vam trobar força diferent i interessant, tot i que no som experts en vins). Dels altres dos n'hi havia un del Pendès i un altre d'espanyol.

Crec que el problema d'aquests restaurants és que sovint es vesteixen de "parafernàlies" innecessàries i descuiden aspectes que per a mi són elementals...