Restaurant Neri

La plaça de Sant Felip Neri és un dels meus racons preferits de Barcelona. La primera vegada que hi vaig entrar a través dels estrets carrerons del costat de la catedral, vaig quedar impactada pels senyals de la façana de l’església, que evidencien el fet catastròfic que va presenciar la plaça durant la guerra civil. Els impactes de la metralla ens recorden la tràgica fi dels nens de l’escola Sant Felip Neri que, fugint dels bombardejos franquistes, van intentar inútilment cercar refugi dins de l’església.

Cada vegada que entro a la plaça –i és com a mínim un cop l’any perquè hi acompanyo els meus alumnes en un recorregut pel barri gòtic- se’m posa la pell de gallina i recordo la història que hi ha darrere de la façana de l’església i, estranyament, trobo en aquesta petita placeta, al costat de la seva font màgica, un racó de pau i tranquil·litat incomparable a cap altre indret del món. No sé si és la història dels nens de la guerra, el conjunt arquitectònic de l’església i la font, o el fet que la plaça estigui amagada entre carrerons, perduda en ple centre de Barcelona, el que em produeix aquesta sensació de benestar profund.

Potser va ser la poderosa atracció que la plaça exerceix sobre mi el que em va fer escollir el restaurant Neri per celebrar el dia 14 de febrer (no perquè fos Sant Valentí, sinó perquè casualment va ser en aquesta data quan l’Aleix em va demanar que ens caséssim), tot i que he de dir que també n’havia sentit bones crítiques. El cas és que vam tenir una vetllada molt agradable, vam menjar exquisidament i la màgia de l’entorn va aconseguir embruixar-nos un cop més.

Tal com ens va dir l’Àlex, el punt feble del restaurant va ser el servei, però la calidesa de l’ambient i la magnífica degustació van compensar les mancances d’alguns cambrers poc adequats per a la categoria de l’establiment. A més, el maître va ser molt correcte i molt atent amb nosaltres, a més de proper i cordial.

Vam començar la degustació amb un aperitiu consistent en un xarrup de Bloody Mary fet amb xerès, uns bastonets de formatge i pa amb oli d’oliva i sal Maldon fumada. Tot estava de vici, sobretot el pa i l’oli!

Vam continuar amb una tapa de patata brava ben curiosa, però amb tot el sabor de les patates braves tradicionals, i un bombó de foie micuit farcit de gelatina de Pedro Ximenes amb confitura de calçots i encenalls d’or. Els encenalls d’or ens van deixar una mica igual, però el bombó de foie estava diví!

L’entrant van ser uns pèsols amb brou d’herbes aromàtiques, molt semblants als que havíem degustat al restaurant Coure. Sembla que els pèsols estan de moda, però no ens queixarem pas. Estaven deliciosos!

El plat de peix van ser unes falses espardenyes de calamar amb vieira i trinxat de patata amb tòfona. El calamar estava realment aconseguit i tenia tota l’aparença de les espardenyes de mar; la vieira, el meu marisc preferit, estava feta a la planxa i portava a sobre un cruixent amb un sabor molt potent que, pel meu gust, desmereixia el gust de la vieira; el pastisset de trinxat de patata, cobert amb una mena de gelatina daurada que li donava aparença d’un lingot d’or, estava realment deliciós gràcies al punt de tòfona blanca. 

El plat de carn va ser, sens dubte, el que més ens va captivar: un exquisit melós de vedella amb ceba confitada i salsa de mostassa. La carn estava realment tendre, que es desfeia a la boca. I la ceba confitada estava senzillament espectacular!

Les postres, una de més fresca i la segona més contundent, van ser una neula farcida d’escuma de iogurt amb fruits vermells liofilitzats i el famós ti-ra-mi-sú que, tal i com indica el seu nom, conté tots els ingredients del tiramisú per separat.

Per acompanyar el sopar, vam demanar una ampolla de Cepas Viejas (Dominio de Tares, Bierzo) que ja s’ha convertit en el nostre vi predilecte, i vam acabar la vetllada amb uns petit fours i un cafè. Em van agradar especialment uns bastonets amb un intens gust anisat.

La vetllada va ser molt agradable, per l’entorn, el menjar i la màgia de la plaça que acull el restaurant. De ben segur que hi tornarem!