18/2/11

Les “torrijas” de la Sara

IMG_4488

Feia temps que la Sara ens deia que havíem de quedar un dia per fer torrijas, un dolç molt típic de Valverde -el poble de Cuenca on viu part de la seva família- i que se sol preparar per Setmana Santa. La darrera vegada que havia anat a visitar els seus parents s’havia encarregat de comprar el pa de brioix que empren especialment per elaborar les torrijas i el tenia al congelador des de feia setmanes.

Finalment, ens vam posar d’acord per preparar les torrijas. La Raquel es va afegir a la festa i ens vam reunir totes tres a casa la Sara, disposades a seguir les seves instruccions fil per randa per fer les torrijas més bones de la història. A més, vaig descobrir ben aviat que les torrijas són ben similars al que la meva tia anomenava “coquetes de santa Teresa”, que ella elaborava amb pa sec i sucre enlloc de mel.

Ingredients:

pa de brioix
llet
ou
oli d’oliva
mel

Preparació:
Temps estimat:
30-45 minuts (segons la quantitat)

 

  • Poseu força oli en una paella i espereu que sigui ben calent.
  • Mentrestant, poseu la llet en un plat fondo i aneu-hi remullant les llesques del pa de brioix.
  • En un altre plat fondo bateu-hi un o dos ous (segons la quantitat).
  • Un cop ben sucades les llesques, passeu-les per l’ou batut i fregiu-les pels dos costats amb l’oli calent.
  • Un cop ben dauradetes, poseu-les a escórrer un un plat amb paper absorbent.
  • Repetiu el procediment les vegades que faci falta.
  • En acabat, poseu les torrijas en una safata i regueu-les amb una mica de mel. La Sara va fer servir una mel de taronger molt gustosa i jo em vaig entossudir a provar-ne unes quantes amb sucre, en record a les coquetes de santa Teresa que feia la meva tia.

No sé si van ser les torrijas més bones de la història, però vam esmorzar com tres reines i les vam trobar delicioses.

11 comentarios:

sonietaSun dijo...

a casa en dèiem "torradetes de santa teresa" i també eren amb sucre i bàsicament per aprofitar pa sec

sempre esperant que sobrés pa per remullar-lo d'aquesta manera mmmmmm

mercè dijo...

A casa els pares i a casa meva en fem sovint de coques de santa teresa. Són una delícia!, les fem amb pa sec, ou, sucre i llet. Una tradició dolça i bona!A reveure.

Gemma dijo...

No he fet mai torrijas, a casa no som de fregits... però la veritat és que per un cop tinc ganes de provar-les, segur que és un esmorzar de reines de veritat, je jej e...

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Sempre les he menjat com les de la teva tia, amb pa sec y sucre por sobre.
Ja es nota que vareu tenir un bon almorçar.
Petons.

La cuina de l'Eri dijo...

Hola,
m'encanten en totes les seves versions. Tot i que no sóc de fregits, he de dir que aquestes "torrijas" me les menjo molt a gust. Una pinta deliciosa!!!

Alba dijo...

La meva àvia sempre me'n feia (ella li deia croquetes de Santa teresa) quan em quedava a dormir a casa seva. M'encantaven, pero ara fa molts anys que no en menjo. Tret d'ella ningú més les preparava. M'has fet entrar ganes de seguir la seva tradció!! :)

Molts petonets! :)

garlutti dijo...

Estupendas eneste tiempo con un cafecito UMMMM deliciosas ..BESOS MARIMI

Carme i Omar dijo...

A casa no em sona d'haver-les vist fer mai. Hauré de provar la teva recepta tenen molt bona pinta.
Fins aviat

Anónimo dijo...

Segur que vau esmorzar com a reines, com m'encanten les torrijas o les torradetes de Santa Teresa! Són una autèntica delícia! ;)
PEtons
Sandra

Glòria dijo...

A casa en dèiem torradetes de Santa Teresa, i les fèiem amb com la teva tia, amb pa sec i sucre. És una d'aquelles receptes entranyables que segur que no falta a cap família!

Joaquina dijo...

Aquestes torrijas estan estupendes. Jo no n´he fet mai,però aquest any m´he animat fins i tot a fer pel pa de brioche cassolà. Avui l´he fet i divendres faré les torrijas, quina presió!!!! Hem faig seguidora teva i et convido a visitar el meu blog.Petons.