Les “torrijas” de la Sara

Feia temps que la Sara ens deia que havíem de quedar un dia per fer torrijas, un dolç molt típic de Valverde -el poble de Cuenca on viu part de la seva família- i que se sol preparar per Setmana Santa. La darrera vegada que havia anat a visitar els seus parents s’havia encarregat de comprar el pa de brioix que empren especialment per elaborar les torrijas i el tenia al congelador des de feia setmanes.

Finalment, ens vam posar d’acord per preparar les torrijas. La Raquel es va afegir a la festa i ens vam reunir totes tres a casa la Sara, disposades a seguir les seves instruccions fil per randa per fer les torrijas més bones de la història. A més, vaig descobrir ben aviat que les torrijas són ben similars al que la meva tia anomenava “coquetes de santa Teresa”, que ella elaborava amb pa sec i sucre enlloc de mel.

Ingredients:

pa de brioix
llet
ou
oli d’oliva
mel

Preparació:
Temps estimat: 30-45 minuts (segons la quantitat)

 

• Poseu força oli en una paella i espereu que sigui ben calent.
• Mentrestant, poseu la llet en un plat fondo i aneu-hi remullant les llesques del pa de brioix.
• En un altre plat fondo bateu-hi un o dos ous (segons la quantitat).
• Un cop ben sucades les llesques, passeu-les per l’ou batut i fregiu-les pels dos costats amb l’oli calent.
• Un cop ben dauradetes, poseu-les a escórrer un un plat amb paper absorbent.
• Repetiu el procediment les vegades que faci falta.
• En acabat, poseu les torrijas en una safata i regueu-les amb una mica de mel. La Sara va fer servir una mel de taronger molt gustosa i jo em vaig entossudir a provar-ne unes quantes amb sucre, en record a les coquetes de santa Teresa que feia la meva tia.

No sé si van ser les torrijas més bones de la història, però vam esmorzar com tres reines i les vam trobar delicioses.