Miniatures de tomàquet cherry

Fa dies, se’m va ocórrer elaborar un soparet lleuger però creatiu i, com que tenia un munt de tomàquets cherry que havia de gastar, vaig improvisar diferents pinxos i tapes miniatura agafant una mica d’aquí, una mica d’allà i una mica d’imaginació.

El pinxo més fàcil d’elaborar i potser el més vist és el que consisteix a anar alternant tomàquets cherry amb boletes de mozzarella fresca. La Núria, una de les meves amigues de tota la vida, va fer una presentació molt semblant per a la nostra Montadito’s Party. Jo l’únic que he fet ha estat substituir la menta fresca per fulles d’alfàbrega fregides amb oli d’oliva. D’aquesta manera l’alfàbrega queda cruixent i brillant, però s’ha de procurar retirar a temps del foc perquè si no es crema i perd el color.


* Els cubs de color verd que veieu intercalats en alguns dels pinxpos són trossets de gelatina d'alfàbrega que em va sobrar de la darrera recepta.

Una altra presentació que ja he vist a més d’un blog és la consistent a arrebossar la meitat del tomàquet amb sèsam. Jo he fet servir sèsam negre i perquè s’enganxés al tomàquet he fet servir mel de romaní, que és molt suau. Al cap d’una estona, com que la mel era molt líquida i el sèsam començava a desenganxar-se, vaig decidir presentar aquesta combinació en unes culleretes d’aperitiu acompanyades també d’unes fulles d’alfàbrega fregides, que hi donen aquest to verd tan refrescant.

De totes les miniatures, la més innovadora és la tercera, inspirada en una recepta de Juan Mari Arzak que el chef titula “Queso de cabra con perejil”. Es tracta d’impregnar diferents porcions de formatge de cabra amb una capa gelatinosa de julivert. Jo, en lloc de julivert, vaig fer servir, un cop més, fulles d’alfàbrega. Com que no tinc liquadora, vaig haver de triturar les fulles amb una mica d’aigua i després colar-les amb un colador molt fi. A continuació, vaig mesclar-hi, tal com indica Arzak en el seu llibre Bocados, 4g de Kappa. Un cop ben barrejat, ho vaig posar al foc fins que va arrencar el bull i llestos. Després de deixar-ho reposar 5 minuts però abans que quallés, vaig anar-hi banyant els trossets de formatge de cabra, que en aquest cas eren de la marca President, que van molt bé perquè no són massa grans.


La veritat és que l’experiment necessita millora, sobretot perquè com que no tenia liquadora el suc de l’alfàbrega no ha quedat prou fi. Però el proper cop segur que em surt millor perquè ja tinc liquadora i, a força d’anar repetint les receptes, les anem millorant!