Bacallà amb verduretes i salsa de pebrots del piquillo

La recepta que us presento avui la vaig improvisar l’altre deia per sopar a partir d’una excel·lent recepta de la web de Karlos Arguiñano titulada “Huevos fritos Iñakitxo”. D’aquesta recepta –que algun altre dia us he d’explicar- només en té la salsa de pebrots del piquillo. La resta és un bacallà normal i corrent amb unes verduretes al vapor. La veritat és que la recepta original és molt difícil de superar, sobre tot tenint en compte que a casa el peix no entusiasma, però va quedar força bé i ningú va deixar ni una engruna.

Ingredients per a 4 persones:

8 talls del morro de bacallà
1 carbassó
4-5 pastanagues

Per a la salsa:

8 pebrots del piquillo
1-2 cebes tendres
2 alls
½ cullerada de farina
1 got de vi blanc
1 gat d’aigua
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

• Per elaborar la salsa, comenceu picant la ceba i els alls i poseu-los a daurar en una paella amb un rajolí d’oli d’oliva. Afegiu-hi els pebrots del piquillo tallats a tires fines i ofegueu-ho durant un parell de minuts. Afegiu la farina i deixeu que es cogui un minut més. Finalment, afegiu-hi l’aigua i el vi blanc i deixeu que faci xup-xup durant uns 20 minuts. Un cop passat aquest temps, passeu les verdures per la batedora elèctrica i pel colador xinès. Reserveu.
• Seguidament, peleu les pastanagues i talleu-les en tires longitudinals. Feu el mateix amb el carbassó, però en aquest cas podeu conservar la pell perquè doni més color al plat. Podeu substituir aquestes verdures per altres o afegir-hi espàrrecs verds, bròquil o coliflor... També podeu reservar alguns pebrots del piquillo per a l’acompanyament. Coeu les verdures al vapor fins que quedin al dente. Jo faig servir una cistelleta de bambú que es fa servir dins d’un woc amb dos dits d’aigua. Les venen als establiments orientals i a altres centres especialitzats com Vinçon o Habitat. La veritat és que el bambú dóna un toc molt personal a les verdures...
• El bacallà el podeu coure al vapor o el podeu bullir. La qüestió és no passar-se amb el temps de cocció, val més un pèl cru que massa eixarreït. Aquest cop jo el vaig deixar 5-6 minuts i va quedar un pèl massa fet. És difícil establir un temps de cocció perquè depèn molt del gruix del bacallà i de la potència del foc.

Us recomano que quan feu la salsa en prepareu el doble de la que necessiteu i congeleu la resta. Un cop descongelada, queda perfecta i és un acompanyament magnífic per a qualsevol carn o peix.