Gastronomia francesa: viatge a la Côte d'Azur

Feia temps que tenia pendent un petit reportatge sobre la Côte d’Azur, on vam passar el pont de Sant Joan amb els nostres amics Àlex i Elisenda.

El nostre recorregut va comprendre localitats tan pintoresques i atractives com Aix-en-Provence, Saint-Tropez, Cannes, Antibes, Grasse, Mónaco o Niça. El que més ens va entusiasmar va ser Niça, on l’Aleix i jo no havíem estat mai; el més decebedor va ser Cannes, on l’únic atractiu és un port turístic ple de iots espectaculars.

La primera nit la vam passar a Aix-en-Provence, localitat on ja havíem estat tots quatre però amb un encant particular que ens hi fa tornar un i un altre cop. L’endemà vam aprofitar per visitar el mercat, ple de fruites i verdures apetitoses, flors plenes de coloraines i girasols, pans espectaculars que em van fer pensar en la Ro i fins i tot una enorme paella!
L’Àlex va comprar un grapat de maduixes delicioses, d’aquelles petitones i amb tan de gust que costa trobar aquí, on el fresó d’hivernacle ha desplaçat gairebé del tot l’autèntica maduixa silvestre. També vam comprar alguns dolços per esmorzar, un pot de mel d’alzina i unes baines de vainilla.

La nostra següent parada va ser Saint Tropez, un petit poblet turístic i glamourós, ple de gent guapa i ben vestida i de terrasses amb vistes al port. Afortunadament, vam trobar un lloc prou digne i econòmic per dinar. Per uns 25 euros vam menjar un entrant, un plat i postres. Jo vaig demanar una “salade de pamplemousse” (amanida de pomelo) i un deliciós salmó a la planxa amb tapenade (una mena d’olivada). L’Aleix va menjar un pollastre força acceptable, però el plat estrella va ser l’steak tartar de l’Àlex. Les imatges parlen per sí soles...

La resta de nits les vam passar en una chambre d’hôtes de Jean-les-Pins, una localitat turística al costat d’Antibes que no us aconsello per altra cosa que per dormir. Des de Jean-les-Pins vam organitzar les nostres excursions a les diferents localitats veïnes: Grasse, Vallauris, Saint-Paul-de-Vence...

La nit més especial va ser la que vam passar al Casino de Mónaco. A la tarda ens vam arreglar a consciència amb els vestits que ens havíem endut expressament per a l’ocasió. Cap al capvespre ens vam dirigir a Montecarlo, on vam arribar amb la posta de sol. Un cop a dins del Casino, vam inspeccionar les taules de joc amb cert respecte. Com que no hi havia gaire animació vam decidir anar a sopar primer en el bufet lliure del mateix recinte. La qualitat del menjar va ser força justa tenint en compte el preu, però l’experiència va ser agradable. Després de sopar, l’Àlex i jo ens vam dilapidar 50 euros jugant a la ruleta. La sort del principiant ens va abandonar ben aviat!

L’últim dia vam decidir passar-lo a la platja i per això ens vam dirigir a la bonica localitat de Villefranche-sur-Mer, un pintoresc poblet mariner situat ben a prop de Niça. Per dinar, vam seure en una de les terrasses properes al port i vam fer un dinar lleugeret consistent en la clàssica omelette amb amanida verda. Tots vam escollir el mateix plat excepte l’Àlex, que es va atrevir amb un guisat estil “cassoulette” amb una pinta increïble però potser més adequat per al mes de febrer. El cas, però, és que no en va quedar ni una gota!