Gastronomia menorquina

Fa uns quants dies parlàvem amb en David i la Lupe sobre la diferència entre els viatges i les vacances. Per a mi, sens cap mena de dubte, les vacances són sinònim de descans i sovint un viatge no en té res de descans. És per això que, malgrat el nostre interès cultural i viatger, quan arriba l’estiu el que volem és descansar i el lloc ideal per a les nostres vacances és, des de ja fa uns anyets, Menorca. El primer que fem en arribar a aquesta illa paradisíaca és treure’ns el rellotge, desprendre’ns dels mòbils i oblidar tot allò que no sigui l’illa i nosaltres dos. Les platges cristal·lines, els paisatges escarpats del nord, la pau i la tranquil·litat dels racons menys turístics són una veritable teràpia de desconnexió a la qual ens costa renunciar.

Si a tot això hi sumem la rica gastronomia menorquina, aquesta illa es converteix en el nostre paradís particular. Llàstima que les vacances durin tan poc! Sovint l’Aleix i jo fem plans de futur i imaginem la nostra jubilació fent mitja vida a una petita però bonica casa de Fornells, el nostre poble preferit i on hem tingut la sort d’allotjar-nos aquest estiu.

De tota l’illa, els nostres llocs preferits per allotjar-nos són Ciutadella, on es pot trobar més ambient nocturn i més comerços, i Fornells, un petit poblet del nord on estiuegen moltes famílies amb nens i on regna una tranquil·litat només alterable per les festes majors de finals de juliol. Si us heu d’allotjar a Fornells, ben poques opcions teniu. Al poble només hi ha tres hostals (l’hostal La Palma, S’Algaret i l’Hostal Fornells) i dues propostes d’apartaments. Nosaltres aquest any hem estat als apartaments Can Digus i hem quedat encantats. Si podem, l’any que ve repetirem. És un lloc tranquil i acollidor, amb vistes a la badia de Fornells i una terrassa interior amb piscina. A més, la mateixa família porta el restaurant La Nansa, just al costat, on es pot menjar bé de preu des d’una pizza, a un plat combinat, a un peixet a la planxa. Tot molt correcte.

Us recomano, en canvi, que eviteu l’spar Can Digus, pertanyent a la mateixa família que sembla tenir conquerit mig poble. Els preus són estratosfèrics!!! Gairebé surt més a compte menjar un plat combinat o fer unes tapes a S’Algaret. Si voleu comprar més bé de preu us aconsello que baixeu al super de Es Mercadal, on solen anar a comprar els illencs de la zona.

Seguint per la via gastronòmica, molts sabreu que Fornells és el lloc de referència per a degustar la famosa caldereta de llagosta. De fet, tot el poble està farcit de restaurants l’especialitat dels quals és sempre la mateixa: la caldereta de llagosta. De tots aquests restaurants el més reputat és Es Cranc, que es troba a l’interior del poble, però nosaltres preferim anar a El Pescador, que es troba al costat del port i gairebé tocant a la plaça principal del poble. Es tracta d’un dels restaurants més econòmics de Fornells, però no per això de menys qualitat. La caldereta de llagosta és exquisida i ofereixen un menú per uns 60 euros que inclou musclos o cloïsses a la marinera, un sorbet de llimona, una ració de caldereta per compartir i postres. Està força bé però surt més a compte demanar un pica-pica i compartir igualment la caldereta.
Les postres nosaltres solem fer-les a Sa Geladeria, on es poden trobar gelats tan originals com el de figat, el de bombó rocher, el de bailys, o el d'ou kinder... La combinació preferida de l’Aleix és crema catalana i canyella. A mi m’encanta el de cafè i el de figat, amb uns sabors sorprenentment autèntics. Els millors gelats que he menjat en la vida, i això que he estat a Itàlia!

Després del gelat us convido a fer un mojito a Sa Taula, l'únic bar nocturn del poble, que pertany als mateixos amos que l'hostal La Palma. El secret del millor mojito del món és gel picat, sucre morè, unes gotes de llimona, unes fulles de menta, rom i un toc de Ginger Ale.

Si aneu per Ciutadella, una bona opció per a un sopar romàntic és Ses Voltes, un curiós restaurant que han obert aquest any al carrer del mateix nom i que es presenta com un espai gastronòmic diferent i atrevit. El recinte és immens i compta amb diferents espais-ambients: cafeteria, bar, restaurant. Nosaltres vam tenir la sort de poder menjar a la terrassa en un ambient íntim però no intimidador. El menjar costa qualificar-lo perquè només hi vam menjar una pizza, però fan plats més elaborats que, almenys, feien bona pinta.

No us aconsello, en canvi, el Latitud 40 del Port de Mahó. El vam escollir perquè la carta em va semblar suggerent: tempura de verduretes amb dues salses, amanida de formatge de brie arrebossat, foie caramel·litzat amb gelat de formatge de cabra i melmelada de violeta...Però sovint em deixo seduir per aquest noms llargs plens de floritures que no deixen de ser pretensiosos reclams que amaguen una plena incompetència culinària. D’entrada, mentre que totes les altres taules estaven ben parades i amb l’espelmeta corresponent, a nosaltres ens van posar dos individuals de paper. El guacamole que vam demanar estava mig remullit, el brie arrebossat era congelat i resultava gairebé incomestible, les verdures en tempura es deixaven menjar sense ser res de l’altre món, i el foie -segons l’Aleix- no estava ben cuit. Coses que passen quan un es deixa entabanar amb quatre paraules ben posadetes...

El desengany del port de Mahó va quedar totalment compensat pel sopar típic menorquí que ens van oferir la Cristina i el Lluc, que des de fa molts anys estiuegen a Es Castell. La Cristina ens va preparar el tradicional perol menorquí a base de patata, tomàquet i ceba, tot cuit al forn amb una mica de llet i farina de galeta. Les fotografies del sopar les té la Cristina, així com la recepta màgica del perol, que segur que ens farà arribar ben aviat. Per acompanyar el perol, una llaminera de porc freda aromatitzada amb herbetes. Quina cuinera, la Cristina! Ens va deixar ben tips, però és que no vam poder evitar repetir.

I si no teniu la sort de tenir un Cristina per Es Castell, al port hi trobareu un munt de llocs per triar. Nosaltres anem sovint a La Lola, on podeu menjar des de pizzes fins a plats de peix o carn. També hi ha un parell de crêperies i un munt de llocs per fer un bon picoteo. Això sí, el perol de la Cristina no el trobareu enlloc!

Finalment, i per als més llaminers, us recomano una visita a la pastisseria Villalonga Ca's Sucrer de Es Mercadal. Nosaltres hi anem a esmorzar el penúltim dia de vacances per encomanar les ensaïmades per a l'endemà. Són delicioses: de xocolata, de cabell d'àngel, d'albercoc o de sobrassada. Fins i tot buides són un pecat! I a més de les ensaïmades són especialistes en l'elaboració de carquinyols, tatis (carquinyolis de xocolata) i amargos (un dolç amarg a base d'ametlla).