El divendres passat, vam aprofitar que els pares de l’Aleix es van quedar la Tanit a dinar, per fer una escapada gastronòmica a Barcelona.
Feia pocs dies que la meva tieta havia estat al restaurant Loidi, de Martín Berasategui, i ens n’havia parlat molt bé. A més, vam tenir sort de trobar una oferta a través d’Atrapalo, en què el menú Condes, que a la carta surt per 28 €, ens va sortir per 23 € (begudes i IVA a part).
El Loidi, està situat a la planta baixa de l’Hotel Condes de Barcelona, que es troba situat entre Passeig de Gràcia i Mallorca. A la banda de muntanya s’hi troba l’edifici més antic de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el més conegut i estrellat restaurant Lasarte. Just al davant, a la banda de mar, s’hi troba l’edifici més modern de l’hotel i, a la planta baixa, hi ha el Loidi, també dirigit per Martín Berasategui, però amb un aire molt més informal, més proper al concepte tan actual de restaurant “bistronòmic”.
S’ha de dir que el menjador és gran i acollidor, amb decoració moderna però gens carregosa. La veritat és que és un espai molt agradable ideal per a un dinar de cada dia o per a qualsevol celebració.
Nosaltres vam seure a la part del darrere, on una mena de galeria interior deixa entrar la claror natural. D’entrada tenir llum natural ens va semblar molt agradable, però a mig dinar el sol va anar baixant i ens va començar a molestar. No ho vam haver ni de dir: de seguida, una de les cambreres va agafar un comandament a distància i va fer baixar un tendal que va cobrir mig celobert, just el necessari perquè el sol no ens molestés.
El servei, majoritàriament oriental (al menys a la zona on vam estar nosaltres) va ser molt amable i atent durant tot l’àpat. Només hi va haver dues coses que no em van agradar. La primera, pot semblar una tonteria, però em va fer una ràbia excepcional. Com podeu veure a la imatge inferior, només arribar ens van dur el pa, uns bastonets i unes olives delicioses. La llàstima va ser que dos minuts després, quan només havíem tingut temps de menjar una oliva cada un, ens les van retirar sense ni preguntar. Ens vam quedar tan parats que no vam tenir tems de reaccionar i la veritat és que em va fer molta ràbia perquè, com he dit, les olives estaven delicioses.
L’altra cosa que no em va agradar és que des del començament de l’àpat, el servei no va parar d’intentar colar-nos extres que no estaven al menú: que si voldran algun aperitiu, que si els recomano unes croquetes de bolets delicioses… Amb algunes coses, com podeu veure, vam picar. I acabat l’àpat amb les postres, la cambrera ens va demanar què prendríem de cafès donant per descomptat que l’havíem de prendre.
L’Aleix diu que vaig ser massa crítica amb el servei per culpa de les olives. I potser té raó, que em posessin la mel a la boca i me la traguessin sense preguntar em va creuar una mica i potser vaig estar a la que salta durant tot el dinar. Però la veritat és que ens van servir correctament i van ser molt amables i, olives a part, no vam tenir cap queixa.
El menú Condes, que havíem elegit a través d’Atrapalo, consistia a escollir un primer plat, un segon i unes postres entre la carta, força reduïda, però amb plats força elaborats i molt suggerents.
Com a entrant, jo vaig escollir el gratin de vieires carbonara amb anguila fumada i gelat de foie. No cal que us digui que va ser tot un encert: les vieires tenien el punt just de cocció i la combinació amb l’anguila fumada i el gelat de foie em va semblar excepcional.
L’Aleix es va decantar per l’arròs melós de la masia Loidi, perfumat i acompanyat de tòfona negre. El punt de cocció de l’arròs també era perfecte i el sabor intens i l’aroma de la tòfona el feien un plat molt llamenc. La ració també em va semblar molt correcta, tot i que d’entrada poués semblar escassa.
El segon plat que va escollir l’Aleix van ser els xipironets d’ham sobre un brou untuós de pernil i bèric a l’”olorós”. He de dir que, tot i que no em va semblar el plat més apetitós de la carta, estaven deliciosos i el prou de pernil hi combinava a la perfecció.
Però el plat estrella de tota la degustació va ser el meu llom de turbot sobre ragout de verduretes i lletons d’ànec, ou tremolós i xips de nyàmera. El plat em va semblar excel·lent, no només per la combinació de sabors sinó també per l’esclat de colors i l’efecte visual del conjunt. Sobre els lloms de turbot, les xips de nyàmeres tenyides de color coure cobrien el peix com si fossin pètals de rosa. Al costat, l’ou tremolós cuit al punt exacte, descansava sobre un llit circular de verduretes i lletons. Fenomenal. I el cas és que, encara que a primera vista pogués semblar que els ingredients no lligaven massa, la combinació de cada sabor i cada textura em va semblar rodona.
Les postres vam decidir compartir-les i en vam escollir unes de més refrescants i les altres més contundents. La meva elecció va ser la taronja, ruibarbre, cacau i arbequina. Unes postres diferents amb un toc exòtic i el toc més tradicional del melindro farcit de crema de cacau.
L’Aleix va escollir la Torrada de Santa Teresa amb rovell d’ou cremat, gelat de poma al forn i strudel de sèsam. Tot i que les coques de Santa Teresa no són Sant de la meva devoció, he de reconèixer que aquesta estava molt aconseguida, però el que més em va sorprendre del plat va ser el gelat, amb el sabor exacte de les pomes cuites al forn.
Després de les postres i els cafès, que ens van servir amb una xocolatina força discreta, va arribar el moment del compte. L’Aleix i jo sempre juguem a endevinar el preu de la factura i aquest cop vaig ser jo qui més s’hi va acostar: 69,30 €, una mica més del que havíem imaginat, però és que als 23 € del menú s’hi havien d’afegir dues copes de vi blanc, els cafès, l’aigua i les croquetes.
Tot i així, el preu ens va semblar raonable tenint en comte la qualitat dels plats, l’ambient agradable de la sala i el servei professional i atent que vam rebre. Un lloc per tornar-hi i més que recomanable.
