10/3/11

Restaurant Hoffman

restaurant exterior gran

Aquesta setmana, aprofitant que jo estic de setmana blanca i tinc els migdies força tranquils, hem decidit complir un dels meus somnis gastronòmics: una degustació al restaurant de Mey Hoffman, un dels clàssics barcelonins indispensables. Hem aprofitat aquesta setmana perquè als migdies hi ha un menú de 45 € que permet fer-se una bona idea de les elaboracions del restaurant i, evidentment, surt més bé de preu que menjar a la carta.

El restaurant, situat al carrer La Granada del Penedés, té un aspecte clàssic, sobri i acollidor, molt en consonant amb les elaboracions que es fan a la seva cuina, visible des del menjador a través d’un finestral curosament cobert amb una cortina molt fina que permet veure feinejar els més de deu cuiners esmerats a fer el més agradable possible la nostra degustació. El servei de sala, molt atent, també ha contribuït a fer agradable la nostra estada i ens ha orientat, en tot moment, sobre les possibles opcions que permetia el menú, consistent en tres plats més unes generoses postres.

compo

Abans de començar amb la degustació, ens han portat uns aperitius molt apetitosos consistents en uns bunyolets de bacallà, unes chips de patata violeta, carabassa i nap, un xarrup de sopa de ceba amb cruixent de pernil i uns bastonets de pasta filo amb herbes aromàtiques i sobrassada que he trobat exquisits. Tampoc podia faltar l’assortiment de pans amb oli d’oliva, mantega i sal que ara sembla indispensable en qualsevol restaurant de categoria (o en els que pretenen se-ho sense aconseguir-ho del tot).

IMG_2927

IMG_2937

Com a aperitiu ens han servit un platet amb tataki de tonyina i un caneló de verdures. Feia tan bon pinta que fins i tot m’he menjat el tataki, malgrat que no m’agradi el peix cru.

IMG_2930

Com a entrant, l’Aleix ha pres un plat de carn d'olla en terrina amb la seva escudella i jo he optat per una deliciosa amanida niçoise presentada amb una delicadesa que m’ha semblat excepcional. Tots els elements típics de la niçoise hi eren presents, però els productes eren excel·lents i la disposició molt original i curosa: l’ou de guatlla, la tonyina al natural, la patata tallada arrodonida, una punta d’espàrrec i una oliva negra sense el pinyol, tampoc faltava l’anxoveta i el pebrot vermell que feia de coixí a l’ou amb el rovell un pèl cru. Una autèntica delicatessen

IMG_2943

IMG_2940

El plat de peix ha estat per a mi una porrusalda de bacallà amb patates i una crema fina d’allioli i, per a l’Aleix, un rap a la planxa amb verduretes. Els dos peixos estaven exquisits i fets al punt, la qual cosa amb el bacallà s’agraeix molt.

IMG_2946

IMG_2947

El plat de carn ha estat, per a tots dos, llata de vedella amb cebetes i pastanaga. Realment exquisida, tendre i melosa, i amb un suquet que ens ha fet sucar més d’un tros de pa. Tot i així, quan ja l’he tingut a taula, m’he penedit de no haver demanat els peus de porc amb bolets per poder provar els dos plats de carn que proposava el menú d’avui. Llàstima!

IMG_2951

Curiosament, les postres han estat, pel meu gust, el més fluix de tot el menú. Potser per les expectatives que hi tenia posades, però no m’han semblat tan espectaculars com m’havia imaginat. Hem compartit un fondant de xocolata Palmira i un tiramisú cruixent amb gelat al Marsala. El més divertit és que el fondant l’han servit amb una bosseta de caramel plena d’aranyons vermells. Es tracta d’una especialitat de Mey Hoffman que una vegada li vaig veure fer per la tele. D’altra banda, el fondant l’he trobat una mica atapeït i massa gran, tenint en compte que ja portàvem tres plats més el pica-pica, i la xocolata de fora m’ha semblat un pèl massa torrada. El tiramisú era correcte, amb unes textures molt atractives al paladar, tot i que he de confessar que no són les meves postres preferides. Potser hauria preferit provar alguna cosa de fruites, però l’Aleix ha preferit el tiramisú i no li he volgut discutir.

IMG_2956

IMG_2958

L’experiència ha estat de 10 i el preu final, tenint en compte el que corre pel món, tampoc m’ha semblat excessiu. Les racions han estat més que generoses, sense arribar a ser excessives, i l’ambient i el tracte molt agradable. Llàstima que hem hagut de marxar a corre-cuita, deixant els petit fours a mitges, perquè l’Aleix feia tard a la feina… De ben segur que repetirem! Ara, de moment, toca anar fent guardiola!

10 comentarios:

Marta Padenous dijo...

Aquest és un dels meus pendents...a veure quin dia em perdo per BCN...i en gaudeixo!!!
Enhorabona!!!
M

mercè dijo...

Veus, aquesta crònica ja ens ha deixat un millor gust a la boca a tots,oi?. Confesso tenir una mica d'envejeta....sana!. Una abraçada!

Cuinagenerosa dijo...

emsembla una manera genial d'aprofitar la setmana blanca :-)
que us pugueu seguir cuidant així!

LA COCINERA DE BETULO dijo...

La setmana blanca pels mestres i nanos es la setmana negra pels pares que no saben on deixar la canalla.
Has aprofitat molt bé aquests dies.
Petons.

Gemma dijo...

Ostres, quina decepció les postres, no? Jo també tinc moltes ganes d'anar a Hofmann!
I jo hauria fet tard a la feina només per poder-me acabar els petit fours, je je je...

Miquel dijo...

gracias por compartirlo asi tenemos una idea de lo que se cuece en su cocina
bon cap de setmana
miquel

La cuina de l'Eri dijo...

El tinc als pendents, com les receptes! Moltíssimes gràcies per a la crònica. A mi m'ha semblat un menú molt bo. Llàstima això de les postres.. Però em quedo amb el 10 i la recoma´nació de que hi tornareu.. Petons i bon cap de setmana

Carme i Omar dijo...

Anna, gràcies per les teves cròniques tan detallades. A banda de les postres veig que ho vau poder gaudir. Ara a omplir la guardiola...

Francesc dijo...

Quina sort poder gaudir de restaurants amb eixos plats tan bons a vora casa! Gràcies per les teues cròniques i les fotos tan "mengívoles"!!! Salutacions

La Taula d'en Bernat dijo...

La veritat és que us recomano fer gaurdiaola i anar-hi un dia. L'experiència val la pena i les postres, tot i que jo n'esperava més, són de les millors que he menjat darrerament!

Abraçades a tots i gràcies per la visista!