Risotto de bolets variats

Avui us torno a presentar una recepta de bolets, segurament la darrera d’aquesta tardor. La veritat és que encara em queda una safata petita de bolets congelats, però no voldria avorrir-vos amb tanta boletada, així que la recepta d’avui servirà de cloenda a aquesta tardor de bolets.
De les tres receptes que us he presentat darrerament amb bolets de temporada –les anteriors van ser el remenat de bolets i la botifarra amb bolets- aquesta és potser la més laboriosa, però veureu que no és gens difícil de preparar. A més, el resultat compensarà amb escreix el temps dedicat a preparar aquest plat.
Es tracta del promès risotto de bolets, que l’Aleix feia dies que esperava amb candeletes. Els bolets ens encanten de qualsevol manera, però amb risotto són fantàstics.

Ingredients per a 4 persones:

400g d’arròs
1 tassa de bolets variats picats ben fins
1 ceba de Figueres
1 pebrot verd
2-3 grans d’all
1 litre de brou d’au o de verdures
Sal i oli

Preparació:
Temps estimat: 45 minuts

• Primer de tot piquem bé la ceba i el pebrot verd i els posem en una paella amb un rajolí d’oli i a foc mig.
  
• Mentrestant, netegem els bolets i els piquem ben picadets. Jo he aprofitat els trossos més malmesos de l’altre dia, els que havien quedat al cul de la bossa i estaven més trencadets. Els he picat ben finet i n’he deixat uns quants més sencerets.
  
• Quan la ceba estigui dauradeta, afegiu-hi els bolets, l’all picat i un polsim de sal. Jo, enlloc de picar-lo amb el ganivet, faig servir un exprimidor d’alls que vaig comprar a Ikea i que va força bé.
  
• Deixeu coure les verdures i els bolets 5 minuts a foc mig i, acte seguit, hi afegiu l’arròs. Remeneu una mica i deixeu-lo coure un parell de minuts en sec.
  
• Passat aquest temps, aneu afegint-hi el brou de mica en mica i sense deixar de remenar. És millor si teniu el brou calent: el podeu posar en un pot al foc del costat perquè es mantingui. Jo aquest cop he utilitzat brou de verdures i hi he afegit un potet del suc que van deixar anar els bolets l’altre dia en coure’ls.
  
• Proveu l’arròs per comprovar el punt de sal i el punt decocció. Afegiu un polsim de sal, si cal, i quan l’arròs estigui al dente abaixeu el foc.
  
• Afegiu al risotto un rajolinet de crema de llet i una nou de mantega. Remeneu bé, retireu del foc i deixeu reposar dos minuts.
  
• Passat aquest temps, ja podeu emplatar i decorar el risotto amb una branqueta de julivert.

Ja veureu com us en llepareu els dits!!!

Llenguado meunière

El divendres al migdia, quan vaig arribar a casa, vaig veure que algú m’havia deixat un paquetet a l’escala. Era una bossa de la peixateria i a dins hi havia dos llenguados preciosos i unes branquetes de julivert. De seguida vaig sospitar que el present era de la meva veïna, és a dir, de la meva àvia, que sap que aquest setmana he estat empiocada i no he tingut gaires ganes d’anar a comprar amunt i avall.
I la veritat és que el peixet em va anar com anell al dit. En un moment vaig preparar dues bones amanides i em vaig posar a preparar els llenguados.
En un primer moment vaig pensar de fer-los fregidets, però feia temps que tenia ganes de preparar el llenguado d’una manera diferent i vaig optar per fer-lo a la meunière. El terme “meunière”, de procedència francesa, significa literalment “molinera” i s’aplica a tots els plats que s’elaboren arrebossats en farina.
El resultat va ser exquisit i el millor de tot és que és ben fàcil de fer!

Ingredients per a 4 persones:

4 llenguados pelats (podeu demanar que us els pelin a la peixateria)
80g de mantega
2 llimones
Farina
½ got de llet
Sal, pebre i oli
Julivert

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

• Primer de tot, netegem els llenguados, els deixem escórrer i els eixuguem amb un drap de cuina o amb papers absorvents.
  
• Preparem una paella amb la meitat de la mantega i un rajolí d’oli i la posem al foc.
  
• Salpebrem els llenguados i els arrebossem passant-los primer per la llet i seguidament per la farina.
  
• Quan l’oli estigui calent i la mantega ben fosa, fregim els llenguados fins que estiguin dauradets. Un cop cuits, els retirem de la paella i els posem en una safata de forn.
  
• En una altra paella fonem la mantega i hi afegim el suc de dues llimones. Podeu reservar unes rodanxes de llimona per decorar el plat.
  
• Aboqueu la salsa per sobre dels llenguados i empolvoreu-los amb una mica de julivert picat.
  
• Poseu la safata al forn durant uns 10 minuts i el plat ja estarà llest.

Jo vaig acompanyar el plat amb una mica d’arròs integral, però ho podeu fer amb patates tallades a rodanxes fines o amb una menestra de verdures.

Botifarra amb bolets de temporada

Una de les coses que més m’agrada de la tardor és que és temporada de bolets i, amb els bolets, siguin de la mena que siguin, podem fer mil plats diferents i sempre exquisits. Un dels meus plats preferits és el risotto: de rovellons i botifarra, de trompetes de la mort, de funghi porcini (ceps). Tots els risottos amb bolets queden fantàstics!

La setmana passada vaig anar al mercat amb la intenció de comprar carxofes i rovellons per acompanyar el cabrit que tenia pensat cuinar per al dinar en família de diumenge. La parada on compro normalment la fruita i la verdura, la dels germans Cárcel, no tenia ni un trist bolet. En canvi, a can Cuevas havien adaptat tota la parada que tenen a fora per exposar-hi un munt de bolets de diferents varietats. Hi havia rovellons de Navarra –malauradament els d’aquí ja s’han acabat- de diferents mides i diferents preus.

Els que vaig comprar per al dinar del diumenge, que eren mitjanets tirant a grans, em van sortir a 10 euros el kilo. Però al costat dels omnipresents rovellons lluïen, no menys orgullosos, els rossinyols, els camagrocs o rossinyols de pi, les trompetes de la mort, els fredolics, les llenegues... No em vaig poder resistir i vaig demanar a la mestressa que me’n posés un quilo barrejant les diferents varietats.

Seguint el consell de la mestressa, vaig netejar bé tota la boletada i, després de tallar en quatre els bolets més grans, vaig coure tots els bolets en una cassola amb un raig d’oli, però sense posar-hi l’all i el julivert. Vaig posar els bolets saltejats en diferents safates i, un cop freds, vaig posar dues de les safates al congelador.

La tercera safata de barreja de bolets ens la vam menjar el dissabte acompanyats d’una botifarra de pagès que havia comprat a Ca l’Albert. Només va caldre, just abans de menjar, tornar a passar els bolets per una paella i afegir-hi una picada d’all i julivert.

El dinar de diumenge també va ser molt tardorenc: un aperitiu de figa amb formatge de cabra i un altre de formatge brie amb codony i, de plat fort, el cabrit arrebossat acompanyat de carxofes fregidetes i rovellons saltejats amb all i julivert. Llàstima que no vam pensar en la càmera de fotos perquè la taula feia goig de veritat.

I encara em queden dues safates de bolets per cuinar. Amb una farem un risotto de bolets, que a l’Aleix li encanta, i amb l’altra un saltejat o un remenat de bolets.

Menjars com aquests em fan sentir que, tot i que cadascú té les seves preferències, les estacions de l’any tenen un sentit i cal fer el possible per respectar aquest cicle.

Els panellets de la Irene

Receptes cedides per Irene Tortajada

Un cop més, la Irene, la meva alumna-chef, ha fet uns panellets fantàstics que m’han deixat ben parada, no només per la seva professionalitat sinó, especialment, per la seva originalitat.
Avui he obert el correu i he vist les fotografies i un breu escrit que ens explica com fer cada modalitat de panellet. I com que la Irene, a més d’una excel·lent cuinera, és molt generosa, m’ha donat permís per publicar al blog els seus secrets.

Així que aquí els teniu:

Ingredients per a pasta de panellets de xocolata:
-Pasta de panellets
-1/4 del pes de la massa en xocolata (jo vaig utilitzar Nestlé postres)

Per al panellets de xocolata en forma de flor, simplement es fan boletes amb la massa per despréss aixafar-les formant així els pètals. Al mig dels quatre pètals s'hi posa una ametlla torrada. Per a aquesta variació de panellet no fa falta cocció, ja que un cop refredada la xocolata ja agafa una consistència agradable. Finalment ho he decorat amb una mica de xocolata blanca sobre els pètals.

Per als panellets marmolats s'estén la massa de panellet formant una capa fina. Un cop estesa, es posa al damunt la mateixa quantitat de massa de xocolata i es repeteix l'operació. Després s'enrosca fins obtenir un cilindre de massa, del diàmetre que es desitgi. S’impregna de clara batuda i s'arrebossa d'ametlla picada. Finalment es talla en peces petites. Pel que fa a la cocció, he seguit la pauta que s’explica al primer post de panellets.

Per als panellets d'eriçó es fan boletes de massa de panellet, es fa la forma d'un morro al davant, i s'hi claven els pinyons de manera que semblin les punxes de l'animal. Un cop cuits, es decoren detallant els ulls i pintant les punxes amb xocolata.

No sé a vosaltres què us semblen aquests panellets. Jo ja he pres nota per a l’any que ve. Tots m’han semblat fantàstics i molt creatius. El millor, sens dubte, el panellet-eriçó!