Botifarra amb bolets de temporada

Una de les coses que més m’agrada de la tardor és que és temporada de bolets i, amb els bolets, siguin de la mena que siguin, podem fer mil plats diferents i sempre exquisits. Un dels meus plats preferits és el risotto: de rovellons i botifarra, de trompetes de la mort, de funghi porcini (ceps). Tots els risottos amb bolets queden fantàstics!

La setmana passada vaig anar al mercat amb la intenció de comprar carxofes i rovellons per acompanyar el cabrit que tenia pensat cuinar per al dinar en família de diumenge. La parada on compro normalment la fruita i la verdura, la dels germans Cárcel, no tenia ni un trist bolet. En canvi, a can Cuevas havien adaptat tota la parada que tenen a fora per exposar-hi un munt de bolets de diferents varietats. Hi havia rovellons de Navarra –malauradament els d’aquí ja s’han acabat- de diferents mides i diferents preus.

Els que vaig comprar per al dinar del diumenge, que eren mitjanets tirant a grans, em van sortir a 10 euros el kilo. Però al costat dels omnipresents rovellons lluïen, no menys orgullosos, els rossinyols, els camagrocs o rossinyols de pi, les trompetes de la mort, els fredolics, les llenegues... No em vaig poder resistir i vaig demanar a la mestressa que me’n posés un quilo barrejant les diferents varietats.

Seguint el consell de la mestressa, vaig netejar bé tota la boletada i, després de tallar en quatre els bolets més grans, vaig coure tots els bolets en una cassola amb un raig d’oli, però sense posar-hi l’all i el julivert. Vaig posar els bolets saltejats en diferents safates i, un cop freds, vaig posar dues de les safates al congelador.

La tercera safata de barreja de bolets ens la vam menjar el dissabte acompanyats d’una botifarra de pagès que havia comprat a Ca l’Albert. Només va caldre, just abans de menjar, tornar a passar els bolets per una paella i afegir-hi una picada d’all i julivert.

El dinar de diumenge també va ser molt tardorenc: un aperitiu de figa amb formatge de cabra i un altre de formatge brie amb codony i, de plat fort, el cabrit arrebossat acompanyat de carxofes fregidetes i rovellons saltejats amb all i julivert. Llàstima que no vam pensar en la càmera de fotos perquè la taula feia goig de veritat.

I encara em queden dues safates de bolets per cuinar. Amb una farem un risotto de bolets, que a l’Aleix li encanta, i amb l’altra un saltejat o un remenat de bolets.

Menjars com aquests em fan sentir que, tot i que cadascú té les seves preferències, les estacions de l’any tenen un sentit i cal fer el possible per respectar aquest cicle.