12/10/09

Pizza de tomàquet cherry, formatge de cabra i olivada

Des que vam descobrir la massa finíssima per a pizzes de la marca Buitoni, l’Aleix i jo ens hem tornat a aficionar a preparar les pizzes a casa. Quan faig sofregit per a la pasta o per a les llenties, en preparo més del compte i el congelo en pots de vidre, que van la mar de bé per quan vols preparar alguna cosa en poc temps, com per exemple una pizza.

L’altre dia, tornant del gimnàs, vaig arribar a casa tan esgotada que no tenia esma per fer res. I quan vaig veure la massa fresca per a pizzes em vaig sentir salvada. Vaig descongelar un dels potets màgics de sofregit, vaig buscar una mica per la nevera i, en un obrir i tancar d’ulls, ja tenia el sopar llest.

Per fer aquesta pizza em vaig basar en una quiche que prepara la meva amiga Núria i que jo també he provat més d’un cop –tot i que no aconsegueixo mai que em quedi tan bé com a ella. L’únic que vaig canviar va ser la pasta brisa per la de pizza i els ous i la crema de llet pel sofregit de tomàquet i ceba.

Ingredients:
Una massa fina per a pizzes
3 cullerades de tomàquet fregit
200g de formatge emmental
1 rulo de formatge de cabra
Tomàquets cherry
Paté d’oliva negra (olivada)
Alfàbrega
Un rajolí d’oli d’oliva

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts + 15 min de cocció


  • Desenrotlleu la massa de la pizza i escampeu-hi per sobre tres o quatre cullerades de tomàquet fregit. Jo, en aquest cas, vaig fer servir el sofregit que m’havia sobrat dels espaguetis del dia anterior, però si no en teniu podeu fer servir tomàquet de pot.
  • Poseu per sobre el tomàquet un paquet de formatge ratllat de tipus emmental. A mi m’agrada més que la mozzarella perquè és més gustós, però sobre gustos no hi ha res escrit...
  • Per sobre el formatge ratllat poseu-hi els tomàquets cherry partits per la meitat, el formatge de cabra a trossets, el paté d’olivada ben escampadet i l’alfàbrega picada. En aquest cas, com que no tenia alfàbrega fresca n’hi vaig posar de la que ve envasada en tubets de plàstic, però fresca és molt millor. Si no teniu olivada, podeu posar-hi olives negres senceres.
  • Regueu la pizza amb una mica d’oli d’oliva i poseu-la al forn fins que estigui a punt. Jo la deixo uns 15 minuts, però cal estar alerta perquè la massa és molt fina i de seguida queda torrada.
  • Podeu acompanyar la pizza amb unes fulles d’enciam, com ho he fet jo, o simplement tallada a trossos. I us pot pot servir com a plat únic per sopar o com a aperitiu davant d’un sopar amb amics.
Un dia d’aquests us presentaré la quiche de la Núria que també queda boníssima.

8 comentarios:

MaryLou dijo...

Quina pizza tan bona!!! a casa meva el dia de la pizza es divendres!!!

Petonets

Glòria dijo...

T'ha sortit una senyora pizza!. Ja me'n menjaria un trosset ara mateix!.

Fins aviat

Cuinetes dijo...

Quina combinació tant bona! No se m'havia acudit mai! Jo també gasto la massa fresca de la casa Buitonni, és boníssima! Un cop a la setmana a casa fem pizza i aquesta teva l'haurem de provar!

Mercè dijo...

Això sí que és un rellamp de pizza! I quina delícia! Una combinació d'ingredients deliciosa! :)
Petons!

fargopatt dijo...

qué buena pinta... desde luego que apetece sólo de verla..
imagino el olorcito en la cocina.. ainss qué delicia!!
me quedo un ratito cotillenaod tu blog-..
besotes

Gemma dijo...

M'encanten les pizzes casolanes, i la combinació de gustos que has escollit és fantàstica, molt del meu gust :)

Francesc dijo...

No visite el teu bloc tant com voldria i sempre que hi torne em trobe receptes o visites a restaurants que són un plaer per a la vista. No recorde si t'ho he dit mai, però tens un bloc d'aquells que sempre són un gust de visitar. Aquesta recepta de pizza me l'apunte. No sabia això de la massa fina de pizza de Buitoni. La cercaré al súper. Salutacions

Anna dijo...

Moltes gràcies a tots per la visita! Celebro que us hagi agradat la pizza, a veure si us animeu a fer-la que és molt fàcil!

Francesc, m'afalaguen els teus compliments... M'has fet enrojolar i tot!

Petons a tots!