Convit nupcial a Les Panolles de Santa Cristina d'Aro

El passat 31 de gener, els nostres amics Àlex i Elisenda, van celebrar el seu enllaç matrimonial. La cerimònia va tenir lloc al Saló de Cent de l’Ajuntament de Barcelona i va ser oficiada per Xavier Tries que, tot i no tenir precisament el do de la paraula, va fer un discurs força càlid i emotiu. Els testimonis, la Sandra i el David Casulleras, van fer uns discursos molt encertats que van fer emocionar la núvia i més d’un dels que presenciàvem la cerimònia. El David va escollir un fragment d’ El Petit Príncep que ens va fer posar la pell de gallina, concretament quan el petit príncep es dirigeix a les roses silvestres amb les següents paraules:

- No us assembleu gens a la meva rosa, encara no sou res -els va dir-. No us ha domesticat ningú i no heu domesticat ningú. Sou com era la meva guineu. Només era una guineu igual que cent mil d'altres. Però ens hem fet amics i ara és única al món.

I les roses estaven incòmodes.

- Sou boniques, però esteu buides -va continuar dient- No es pot morir per vosaltres. És clar, un vianant qualsevol es pensaria que la meva rosa és com vosaltres. Però ella és més important que totes vosaltres juntes, perquè és la que he regat. Perquè és la que he posat sota la campana. Perquè és la que he protegit amb el paravent. Perquè li he matat les erugues (menys dues o tres per les papallones). Perquè és la que he escoltat queixar-se, o presumir, o fins i tot de vegades callar. Perquè és la meva rosa.

I va tornar amb la guineu:

- Adéu -li va dir...

- Adéu -va dir la guineu -. Aquí tens el meu secret. És molt senzill:només s'hi veu bé amb el cor. L'essencial és invisible als ulls.

Sortint del Saló de Cent, vam agafar els cotxes cap a Santa Cristina d’Aro per dinar tots plegats al restaurant Les Panolles, on ens van oferir un menú deliciós que em moro de ganes d’explicar-vos.

Per començar a fer boca, ens van portar una amanida d’hivern exquisida, amb pètals de flors comestibles, una vinagreta de cítrics, magrana, nous i germinats. Tant els contrastos de sabors com els de colors van ser sorprenents i ben agradables...

Vam continuar amb una sopa gelatinosa de bolets amb pastís de patata i tòfona i escuma de siurenys. Només el nom ja omple la boca i la veritat és que mai havia tastat una sopa de bolets tan saborosa...


El primer plat van ser unes vieires rostides amb puré de coliflor al curri i un buquet vegetal amb vinagreta d’herbes. Les vieires estaven delicioses i el puré de coliflor ens va sorprendre a tots molt positivament...


El plat principal va ser un exquisit gerret de vedella amb foie fresc que ens van servir sobre un rostit de patata i acompanyat d’uns deliciosos farcellets d’albergínia farcits de bolets...

Tot això ho vam acompanyar amb vi blanc Petit Caus i vi negre Pago de los Capellanes, aquest darrer més que recomanable des de la meva modesta experiència vinícola.

Finalment, van arribar les postres: per començar, una escuma de crema catalana acompanyada de carquinyolis i, com no pot faltar en cap boda, un llaminer pastís de xocolata cobert de gelatina d’albercoc i acompanyat d’una mousse de xocolata blanca i sorbet de gerds que jo només vaig poder assaborir amb els ulls perquè el metge em tenia terminantment prohibida la xocolata... Quina ràbia!

Les postres les vam acompanyar d’un Juvé i Camps ben fresquet i vam acabar l’àpat amb els cafès i els puros que

Va ser una boda passada per aigua, perquè no va deixar de ploure amb intensitat durant tot el dia, però els nuvis van estar radiants i ens van fer passar un dia inoblidable.

Espero que sigueu moooooolt feliços!!!