La Crêperie Bretonne de Girona

Normalment ja és prou difícil trobar moments per desconnectar de les tensions laborals i de la rutina del dia a dia, és per això que, de tant en tant, l’Aleix i jo improvisem petites escapades per trobar un moment d’intimitat i calma lluny de les preocupacions mundanes i la inèrcia de les llargues jornades laborals.

Aquest cop, la nostra fuga improvisada va tenir com a destí la ciutat de Girona, on ja havíem passat un cap de setmana tot just quan començàvem a sortir. Igual que aquest darrer cop, ens vam allotjar a l’Hotel Peninsular, força correcte i molt cèntric. I el primer que vam fer va ser anar trobar la Crêperie Bretonne per anar a sopar.

La Crêperie Bretonne és un lloc especial, no només perquè fan unes crêpes i unes galettes fantàstiques, sinó perquè la decoració del local ens trasllada a un lloc màgic i amb un encant genuí. Només entrar, veiem la cuina, que no és altra cosa que un vagó de tren les finestres del qual serveixen de barra per prendre alguna cosa mentre esperem taula. Fins i tot hi ha la possibilitat de seure en una taula que està dins del tren, però tot i que l’experiència és surrealista i divertida, resulta una mica claustrofòbic...


A l’interior del local les protagonistes són les parets, totes folrades de cartells i rètols d’arreu del món –tot i que predominen els cartells francesos- que confereixen al local un aire retro molt singular. Alguns dels cartells són tan divertits com el del nan que podeu veure sota d’aquestes línies.


La sala on vam tenir la sort de sopar és la més divertida de totes, ja que està ambientada com si es tractés de l’interior d’un tren, amb les seves finestretes i els típics prestatges per a maletes i bàrtols.


Les taules són més aviat petites i molt senzilles, amb cadires de fusta de diversos estils, però són suficients per menjar-hi còmodament les delicioses galettes que ens proposen en una carta força variada. Aquest cop, jo vaig optar per una opció ben clàssica: la galette complète, que porta formatge emmental, pernil dolç i un ou. L’Aleix va escollir-ne una un xic més elaborada, estil fermière, que duia xampinyons, crema de llet, bacon i cibulet. Totes dues estaven delicioses i tenien una pinta exquisita, com podeu veure més avall. Per seguir la tradició bretona, les vam acompanyar de sidra, tot i que he de reconèixer que no és sant de la meva devoció.


De postres, com era d’esperar en una crêperie bretonne, vam demanar dues crêpes dolces: una de xocolata i una de poma caramelitzada amb Calvados. Van tenir tant d’èxit que no vam tenir temps ni de fer la foto...