27/3/08

Mona de Pasqua 2008

La mona de Pasqua és un dels pastissos més típics de la pastisseria popular catalana que es remunta al segle XV. El seu nom prové d l’àrab “munna” que significa “provisió de la boca” i que era un present que els moriscos feien als seus senyors. El costum, a Catalunya, és que el padrí regali cada any la mona al seu fillol o fillola, fins el moment en què el menut celebra la primera Comunió . En aquesta mona hi constaven tants ous com anys tenia la criatura, encara que actualment hi ha una marcada tendència a substituir els ous tradicionals per figures de xocolata que van des de les típiques i més econòmiques formes ovals, fins a autèntiques birgueries de xocolata que poden arribar als 3oo euros. En fi, que podem trobar mones per a tots els gustos i per a totes les butxaques.

Antigament, les mones s’elaboraven a casa a base de farina, sucre, ou i sal. El diumenge de Paqua, després de missa, la canalla anava a cercar-les a casa els padrins emprant una fórmula especial per saludar-los:

Déu vos guard, padrí;
la Pasqua ha vingut;
doneu-me la mona,
i Déu us dô salut.

Actualment, però, poques persones tenen la paciència d’elaborar artesanalment la mona i la majoria de padrins opten per comprar-la en una pastisseria. És per això, que quan s’acosta Setmana Santa, els aparadors de les pastisseries es converteixen en veritables museus on llueixen diverses i espectaculars figures de xocolata. Aquest any la figura estrella ha estat l’espavilat ratolí de Ratatouille, al costat de Pocoyó, protagonista d’una sèrie d’animació del mateix om que ha causat furor entre el públic més menut. Al costat d’aquestes figures podem trobar les tradicionals princeses de Disney, alguns jugadors de futbol, castells de fades, etc. Però el que mai pot faltar en una autèntica mona de Pasqua són els pollets i els plomalls.


Algunes famílies però, prefereixen mantenir la mona dels ous autèntics. Als pobles, és habitual anar a passar el dia al camp i menjar la mona després de dinar. En algunes localitats és tradició cascar l’ou al front d’algun pobre innocent...

A casa meva, des que jo puc recordar, el dia de Pasqua el passem tots reunits a Vallromanes, on viu el meu padrí. I, com que encara no he celebrat la primera Comunió, el meu padrí continua portant-me cada any una mona estupenda. Aquest any, malauradament, hem hagut d’ajornar la celebració a causa d’una (esperem) lleu indisposició gastrointestinal que m’ha estat fent la guitza durant els últims dies, de manera que fins el proper cap de setmana no veuré la meva mona. Com que som quatre cosines, normalment comprem un pastís gran i cada padrí dóna una figura de xocolata a cada fillola. Si la figura és un ou –que sempre en cau algun- seguim un ritual especial: amb un ganivet del pa fem la forma de la creu tot dient “aquí em pica, aquí em cou i el dia de Pasqua trenco l’ou”. I un cop esmicolada la xocolata, la repartim entre tots els familiars.