Juan Mari Arzak i les patates blaves

No fa massa Juan Mari Arzak –un dels meus cuiners preferits- presentava al programa de Karlos Arguiñano, amb el qual col·labora setmanalment, un producte que sembla que ha creat força expectativa entre els seguidors de la cuina experimental. A partir del moment de l’emissió del programa, la curiositat pel nou producte s’ha reflectit en diferents fòrums i blogs de la xarxa i la incredulitat d’alguns espectadors s’ha manifestat en els seus comentaris escèptics. Però, amics i amigues, us puc confirmar que sí, que la patata blava existeix, i es tracta d’un producte estrany a la nostra terra però absolutament natural.

Sembla ser que, a part del seu color suggerent i decoratiu, la patata blava té un interès culinari escàs. Es tracta d’un tubercle de textura consistent i glutinosa amb una concentració força elevada de midó.

El que no acaba de quedar massa clar és l’origen del tubercle. Alguns internautes fan referència al seu origen sud-americà, i alguns, fins i tot focalitzen el centre de producció al Perú. Altres parlen d’una patent i deixen entendre que la patata blava és un producte manipulat genèticament. En els fòrums de jardineria, fins i tot es parla d’una possible manipulació de la llum per alterar el color natural dels tubercles i altres vegetals. El cas és que tot plegat es converteix en un gran enigma.

L’altre enigma que té capficats alguns dels fans de la patata blava és on aconseguir aquest misteriós producte. Jo, personalment, no l’he vist mai en cap fruiteria, ni en cap botiga especialitzada. Vaig tenir l’ocasió de menjar-ne en un restaurant francès, com a acompanyament d’un plat força sofisticat, però ja no he tornat a veure’n per enlloc. En alguns fòrums comenten que hi ha un lloc especialitzat en productes exòtics a Madrid, on se’n poden trobar normalment, però per aquí Barcelona, sembla que el tubercle encara no ha arrelat. Potser ara que Karlos Arguiñano l’ha convertit en un producte mediàtic, alguns establiments s’hi atreviran i tindrem l’ocasió de poder experimentar amb el producte.

Juan Mari Arzak ens revela dues propostes suggerents que poden servir per a elaborar l’acompanyament de diferents plats:

- Puré de patata blava: només cal coure les patates amb pell al microones, pelar-les, passar-les pel passapurés i afegir-hi un raig d’oli, sal i gingebre.

- Làmines de patates: un cop fet el puré amb les patates, cal estirar-lo amb un corró entre dos papers de forn creant vàries formes rectangulars. Seguidament es cou al forn a 60º fins que quedi sec. Es retiren els papers i es fregeixen les làmines de patata amb oli ben calent, procurant que no perdi el color original.

A més d’aquestes receptes, podeu elaborar un puré de patata tradicional o unes patates xips, que us poden servir d’acompanyament i resultaran igualment atractius a la vista. A França, per cert, les patates xips de color blau estan de moda, i es comercialitzen en sachets de 100g a 27,50 eros el quilo. Karlos Arguiñano ens proposa una recepta més elaborada i força suggerent: amanida de pop amb patates blaves.

Si amb tot això no n’heu tingut prou sobre el món de les patates i el color blau, us adjunto aquests links que m’han semblat força interessants:

- Sobre els tipus de patates (anglès)
- Sobre el color blau en els elements naturals.