Crema catalana

La crema catalana s’ha convertit, sens dubte, en les postres més típiques de casa nostra. Avui en dia, la trobem en gairebé tots els restaurants, no només a Catalunya, sinó arreu de la Península. Es tracta d’un dolç popular molt similar a la crema pastissera o a les natilles, però amb la particularitat que la crema catalana tradicional es cobreix amb sucre cremat caramel·litzat.

Segons el Gremi Provincial de Pastisseria de Barcelona, els orígens de la crema catalana es remunten a l’antiga cuina jueva. Sembla ser que el hebreus van ser grans aficionats als dolços elaborats amb llet i ous. La tradició de menjar crema cremada es va estendre a Catalunya especialment durant les festes de Sant Josep, ja que el 19 de març es considerava com una mena de parèntesi dins de la Quaresma i la gent trencava el cru rigorisme d’aquest període. A més, el fet que durant aquestes dates es mengessin dolços elaborats amb llet, no és una casualitat, ja que en aquesta època de l’any les vaques ja han vedellat i les ovelles han xaiat, de manera que la llet comença a abundar.

El dia de Sant Josep, en l’època dels nostres avis, era un dia especial: per esmorzar, s’inaugurava la temporada estival amb uns melindros amb xocolata; al migdia, era obligat menjar a tres quarts d’una i les dones preparaven una bona olla a les “quatre ordres mendicants”, és a dir, amb vedella, moltó, porc i gallina; i per postres, evidentment, unes bones cassoletes de crema cremada.

Actualment, aquests costums s’han perdut. En algunes cases, però, segueix viva la tradició de fer la crema catalana, que competeix amb l’innovador Pastís del dia del Pare (possiblement un invent més de la indústria pastissera).

Perquè us aneu obrint boca i us feu una idea de com elaborar aquest dolç tan nostre, us reprodueixo una cançó popular que he trobat a la web del gremi de pastissers:

La crema
quan crema
no és bona crema.
Cal deixar-la reposar
i posar-la a la nevera
per fer postres l´endemà.
L´endemà fa un tel gruixut
que si se´l toca per sobre
sembla ben bé de vellut.
Dessota
hi ha un mar molt dolç
que fa ben poques onades
i agrada a moltes i a molts.
La crema
quan crema,
no és bona crema.

Ingredients:

1 litre de llet
250g de sucre
8 rovells d’ou
60g de midó en flor
1 branca de canyella
2 pells de llimona

Preparació:
Temps estimat: 1h d'espera + 30 min. de preparació

• Una hora abans de començar a preparar la crema, poseu la llet en una olla amb la llimona i la canyella i deixeu-ho a la nevera. Per altra banda, poseu el midó en un got de llet perquè es vagi estovant (si no us costarà molt de desfer).
  
  
• A continuació, barregeu els rovells d’ou amb el sucre i la llet amb el midó. Cal que coleu el midó amb un colador ben fi per tal d’evitar que es formin grumolls.
  
  
• Escalfeu la llet amb la llimona i la canyella. Quan sembli que va a arrencar el bull, traieu-ho del foc i coleu la llet amb el colador fi per evitar que hi quedin trossets de canyella. Torneu a posar la llet al foc i afegiu-hi la mescla dels rovells.
  
  
• Remeneu amb energia i de manera constant fins que la crema comenci a espessir. Aleshores retireu l’olla del foc i continueu remenant durant uns segons. Immediatament, ompliu els recipients amb la crema. Podeu emprar qualsevol recipient que no tingui més de dos dits d’alçada, però el més tradicional són les cassoletes de terrissa.
  
  
• Deixeu que les cremes es refredin. Un cop fredes les podeu adornar amb un trosset de canyella i una pell de llimona o, si ho preferiu, podeu cremar-les amb sucre i un ferro roent. Cremar la crema no té cap misteri, però heu de tenir un ferro de cremar. El poseu al foc durant 5 minuts (també es pot fer en vitroceràmica), cobriu la crema amb una cullerada sopera de sucre i cremeu el sucre amb el ferro roent.
  
  
• Com diu la cançó popular, sempre es millor preparar la crema un dia abans. La poseu a la nevera i, si la voleu cremada, la cremeu al darrer moment.