19/12/12

Ab ovo usque ad mala: poma rostida amb fruits secs i mel de romaní

IMG_1544

En el post anterior us explicava que un banquet romà solia començar amb uns entremesos o gustatio, en què a més de verdures, llegums i hortalisses hi tenien cert protagonisme els ous, i acabava amb la secunda mensa, que eren les postres. D’aquí l’expressió d’Horaci “Ab ovo usque ad mala” (des de l’ou fins la poma).

Si en el darrer post el protagonista va ser l’ou, en el post d’avui les protagonistes seran les pomes, que ens serviran per fer unes postres molt a l’estil de l’antiga gastronomia romana. Tot i que la recepta original no porta cap mena de base, jo he emprat la pasta de full, que és un tipus de massa molt semblant a la que empraven els romans en algunes de les seves elaboracions.

Ingredients per a 4 racions:

1 base de pasta de full fresca
4 pomes Golden
nous, pinyons i panses
mel de romaní
pebre negre i canyella

Preparació:
Temps estimat
: 45 minuts

  • Comencem pelant i trossejant les pomes a trossets petits. Les courem al microones durant uns 10 minuts a màxima potència, fins que estiguin ben tovetes. Si voleu, les podeu aixafar una mica amb una forquilla o les podeu servir senceres. Reserveu.
  • Preescalfeu el forn a 200º. Mentrestant, retalleu quatre porcions quadrades de la pasta de full i reforceu-ne els contorns amb la massa sobrant, com si estiguéssiu fent el marc d’un quadre. Punxeu la part central de cada requadre amb una forquilla i enforneu durant uns 15 minuts, fins que la massa estigui rosseta.
  • Retireu les tartaletes del forn i, si la part central ha pujat i no baixa per si sola, enfonseu-la una mica amb els dits. Empleneu-les amb la poma que havíeu reservat abundantment.
  • Poseu per sobre la poma els fruits secs. Jo he fet servir pinyons, nous i panses Sultana, però també podeu emprar avellanes, ametlles, orellanes… Als romans els encantaven els fruits secs!
  • Empolvoreu amb una mica de pebre negre i canyella. Els romans també van ser molt aficionats a les espècies, que importaven de països llunyans i exòtics i donaven categoria als seus plats. El pebre, present en moltes receptes de cuina romana antiga, va ser una de les seves preferides. La canyella també la coneixien, però la feien servir més com a perfum que com a condiment culinari. Es diu que Neró, quan va morir la seva estimada Popea, en va fer cremar en senyal de dol i amor, i que Vespesià solia exhibir corones d’or i canyella.
  • Finalment, disposeu la mel de romaní sobre cada tartaleta.
  • Si voleu, podeu acabar posant les tartaletes uns minuts al forn perquè la mel es desfaci i estiguin una mica calentes.

Tant si sou aficionats a la cuina romana antiga com si no, estic segura que us en llepareu els dits!

8 comentarios:

Marina A.F. dijo...

Oh, que bo! I fàcil!! El toc de mel m'hi ha agradat molt. Petonets!

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Estic d'acord que es per llepar-se els ditsm n'ho estic imaginant.
Petons.

Miquel dijo...

molt bo i per llepar-se el dits
Bones festes
peto

La Taula d'en Bernat dijo...

Gràcies per la visita!
I moooolt bones Festes!!!!

Mercè Baró dijo...

mmmmm... ufff amb l'horeta que es, si poguessa agafar-ho !!!!
Ha d'estar bonissim !!!
petons.
recoraromas.blogspot.com.es/

abril dijo...

Es que no hi ha rès com la cuina francesa!!! Jo trevallaba molt alabora i sempre pensava..."un dia vull anar a aquest restaurant"... doncs desprès de la teva recomenació el deixo en la meva llista d'espera!

Anónimo dijo...

Hola, te envío el link aun concurso de cocina de trucha por si es de tu interés

http://concursorecetas.esacua.com

Saludos

youssef kabbaj dijo...

Me dio grandes membrillos, y la receta que yo no soy feliz, me siento muy en juego! gracias de antemano
Abordo un buena receta que ya ocupó un sitio como este http://le-couscous-marocain.com