6/2/12

Semproniana, un restaurant singular

IMG_8074

Aquest cap de setmana l’Aleix m’ha fet un regal molt especial: dues entrades per anar a veure Els Miserables!!! Feia temps que insistia que no em volia perdre aquest musical que vaig veure representat per primer cop al Círcol Catòlic i, després de la representació d’aquest dissabte, puc dir que continua sent un dels meus musicals preferits. La posada en escena espectacular, la interpretació i les veus dels actors i les melodies sempre commovedores de Els Miserables justifiquen els 60 euros que van costar les entrades. Totalment recomanable!

I, aprofitant que estàvem per Barcelona i que dúiem el Restopass sota el braç, vam decidir-nos a finalitzar aquesta vetllada màgica a un restaurant tan màgic i singular com el Semproniana.

Com us dic, el Semproniana no és un restaurant qualsevol. Regentat per Ada Parellada des de 1993, el restaurant se situa al local que havia albergat l’antiga editorial Miquel, al bell mig de l’Eixample. El nom del restaurant també té una història ben curiosa que Ada Parellada ens explica així:

Uns vasos d’època romana, una mena de Michelin avant la lêtre, donen la pista de la via d’unió entre Cadis i Roma. En el llarg itinerari, una vil·la misteriosa no coincideix amb cap antic assentament romà. Aquesta vil·la és Semproniana, però en la zona del Vallès on geogràficament s’haurien d’haver trobat vestigis romans, no hi ha ni una mostra que l’Imperi hi hagués habitat. A mitjan segle XX, l’historiador granollerí Josep Estrada esbossa una teoria amb la qual intenta demostrar l’existència de l’antiga vil·la romana, de nom Semproniana. Gairebé tractant-lo de boig, tots els historiadors de la ciutat rebutgen la citada teoria. Cinquanta anys més tard del primer apunt de l’historiador Estrada i, gràcies a les obres per a l’adequació del pavelló olímpic de handbol, es troben les primeres i úniques restes romanes. Granollers ha de modificar la seva història escrita i demostrada fins la data. Triar SEMPRONIANA com a nom pel nostre flamant nou espai va ser un homenatge a la perseverança d’aquelles persones que creuen en les seves idees, en les seves teories, tot i que a la pràctica no trobin les eines que les corroborin als ulls dels més incrèduls.

Només entrar, el Santi, el marit de l’Ada -amb qui vam coincidir al taller de fotografia que vam fer a Ca l’Esteve- ens va rebre amablement i ens va conduir al menjador, que queda a la part de darrere del local. A la part de davant ja s’intueix que la decoració del restaurant és un dels punts forts de la casa. El rètol de l’antiga impremta, el banc amb coixinets, les taules amb espelmes, la catifa penjada a la paret… Tot plegat és com entrar a un món de fantasia.

IMG_8070

El menjador torna a sorprendre per la seva decoració atrevida i suggerent, estrafolària però càlida. Làmpades originals i enormes penjant del sostre, algunes amb motius gastronòmics; un rellotge que funciona al revés; catifes, miralls i quadres, d’estils diferents, tots penjats per les parets pintades de diferents colors; cortines blanques creant una atmosfera arabesca al local; un forn antic enorme sobre un terra de ceràmica ataronjat de tocs modernistes…

IMG_8001

IMG_8014

IMG_8016

Això sí, les taules ben parades, amb estovalles blanques i espelmetes totes elles. I les cadires, gairebé totes diferents però realment còmodes.

IMG_8002

Amb la carta, també molt original, el Santi ens va portar una proposta de menut. I dic “menut” –que no menú- perquè era tan petit que ens van haver de portar una lupa per veure’l! Una tonteria, potser sí, però em va semblar d’allò més divertit.

carta

Ens vam decantar per fer el menú, de 30 euros, tot i que vam canviar el magret d’ànec per filet de vedella. De totes maneres és recomanable llegir la carta, amb plats tan suggerents com “una llauna de salmó marinat amb humor de wasabi”, “braç d’un gitano moreno” o “k de truita de patates i altres futileses”. Clar que en alguns casos, si no preguntes, no saps ben bé què menges, però el factor sorpresa també és interessant en les degustacions culinàries…

El menú va constar de sis entrants que ens van servir en una sola safata, un plat de peix, un plat de carn i postres. Un àpat més que complet que vam acompanyar d’un Muga 2007 i uns panets calentons als quals no em vaig poder resistir. Molt interessant la possibilitat d’escollir bons vins en format de mig litre! 

IMG_8012

Per anar fent boca, ens van portar uns alls marinats amb herbes i vinagre que vam tastar, malgrat que l’all cru tendeix a posar-se’m força malament. Un aperitiu diferent que ja havíem provat al Restaurant Cinc Sentits com a farcit d’unes olives gegants.

IMG_8043

Ben aviat va arribar la safata amb els entrants: arròs del Venere amb maó i sobrassada, macarró XL farcit de carn d’olla amb salsa de bolets, brick de brie amb dàtils i un pensament de taronja, pop a feira, amanida de cous-cous amb escarola i llagostí i bombó de foie amb reducció de Pedro Ximenez i xips de verdura. El plat de peix va ser un turbot a la planxa amb porros i salsa d’olivada. Exquisit, tot i que em va quedar el dubte de si era turbot perquè a la taula del costat els van dir que era corbina. Potser se’ls havia acabat…El plat de carn va ser el filet de vedella amb ceba dolça, mostassa i romaní, que vam demanar enlloc del magret del menú. Deliciós! I el meu filet, tot i que el vaig demanar molt fet, estava tendre, tendre. Per acabar vam degustar unes postres delicioses titulades “blanc o negre?”. El pastisset de xocolata amb xocolata fosa estava de pecat! I la mousse de xocolata blanca presentada amb una piruleta enlloc de cullera em va semblar genial. El gustet de la cirera de la piruleta amb la mousse estava de vici. I acabar l’àpat llepant la piruleta em va semblar molt divertit, més tenint en compte que al vespre mai prenem cafè.

compo

Però, malgrat no haver demanat cafès, el Santi no va voler que marxéssim sense provar la deliciosa coca de vidre que serveixen per acompanyar-los. Servida en una mena de faristol i amb mel i sèsam, enlloc de sucre i pinyons, és una coca llamenca de veritat!

IMG_8069

Va ser un dia rodó: teatre, bon menjar i bona companyia. Què més puc demanar? I l’experiència del Semproniana segur que la repetirem.

Aprofito per recomanar-vos, a més del restaurant, el blog de l’Ada, el
Semproniana, que forma part dels blogs gastronòmics de la revista Cuina.

13 comentarios:

Els fogons de la Bordeta dijo...

Just mons pares hi van ser el divendres nit! En van sortir encantats i m'explicaven el tema de decoració i del "menut", quina gràcia! Una recomanació a tenir en compte
Petonets
Sandra

Marina dijo...

Caram! Jo crec que no podeu demanar res més! Miserables + menú al Semproniana és un festival assegurat! M'agrada molt la presentació dels plats, l'Ada i el Santi són uns artistes! Quina alegria haver-ho passat tan bé. petons

Red Rose dijo...

Me ha gustado tu articulo, no conocía este restaurant, pero si a Ada y su blog. Un buen menut el que probaste por que al leerlo se hace la boca agua. felicidades, tuviste un día redondo.
Un saludo.
paprikaenlacocina.blogspot.com

Isabel dijo...

Qué sitio tan maravilloso!! tiene mucha personalidad

penyabogarde dijo...

visca la taula d'en Bernat!

ens agradaria que visitessis la taula del restaurant Bogarde...la taula blaugrana!

i si vens al nostre blog, tant de bo hi deixis un comentari per augmentar la festa!

Salut i bon profit!

Miquel dijo...

una muy buena recomendación un restaurante a tener en cuenta y un gran regalo miserables y cena,mejor imposible
peto

Neus dijo...

La Semproniana es sopar be i amb un ambient acollidor... a nosaltres ens agrada anar de tant en tant.

mercè dijo...

Em sembla una molt bona proposta!, segur que aquesta decoració original i aquests tocs simpàtics ajuden a sentir-te més que bé, i això ho trobo a faltar en molts restaurants excessivament freds. A reveure.

Fem un mos dijo...

Anar a un restaurant de la familiar Parellada, tens l’èxit assegurat
Petons

Cris Mini Món dijo...

M'agrada molt la decoració del local, i els plat quina pinta més bona! Me l'apunto.
Una abraçada

Anónimo dijo...

hola!!!
estic emocionada. és un post meravellós. Quants afalacs! Estic molt i molt contenta que Semproniana us ajudés a acabar tant bé el el dia. No hi ha millor comentari que aquest.
Moltíssimes gra`cies pel post. I per cert, les fotografies que heu fet de Semproniana són potser les millors que ens han fet mai. Molt millors que les que tenim al nostre web.
Una abraçada!
Ada Parellada

MaR BV dijo...

Un post genial i un restaurant per posar a pendents segur!!!
Les fotos xulissimes totes, i ajudant-me per una de les fotos, diria al 100% que us varen servir turbot. El tall d'aquest peix és molt característic!!!
Petonets
MAR, de El que no mata engreixa

santiago dijo...

Hola bon dia.
Soc Santi el marit de l'Ada.
Moltes gràcies pel post, estic emocionat per tots els comentaris i molt feliç que estiguessin tant be. Per cert el vostre tall era Turbot i el de la taula del costat Corball.
Santi