11/10/11

Restaurant Cinc Sentits

gerro

Ja feia temps que tenia ganes de provar aquest restaurant, però havíem d’esperar una ocasió especial per decidir-nos. L’aniversari de l’Aleix va ser l’ocasió perfecte i, aprofitant el restopass que em va regalar per al meu aniversari, vam decidir-nos a donar el pas a aquesta experiència que ens va fer gaudir amb els cinc sentits.

Amb Jordi Artal a la cuina i Amèlia Artal com a cap de sala, el restaurant Cinc Sentits s’ha convertit en un dels restaurants de moda de Barcelona. Guardonat amb una estrella Michelin, Artal aposta per una cuina creativa amb productes de la terra, plena de contrastos i sabors mediterranis.

Jordi Artal i Amelia Artal del restaurant Cinc Sentits

A la sala, decorada de manera sòbria i elegant, hi predomina el color beix de les parets, el marró de les cadires i els sofàs i el blanc de les estovalles. La il·luminació, ni massa cridanera ni massa tènue, és ideal per a una degustació romàntica però no impedeix gaudir dels plats també a través de la vista. Amèlia Artal ens va rebre amb molta amabilitat i ens va acompanyar durant tot el sopar amb professionalitat i simpatia. Puc dir que costa trobar a casa nostra caps de sala que sàpiguen conjugar tan bé la professionalitat i el tracte proper amb el client.

taules gran 2

taules gran

El restaurant proposa dos menús degustació que van canviant a cada temporada. El menú Essència és una mostra de la cuina més tradicional posada al dia i consta de quatre plats. El menú Sensacions, el que vam escollir nosaltres, és una mostra dels vuit plats estrella de cada temporada. Hi ha també la possibilitat de fer un maridatge especial amb cada menú, però nosaltres ho vam haver de deixar per una altra ocasió perquè l’Aleix havia de conduir la moto, així que vam compartir mitja ampolla de Cepas Viejas, un vi del Bierzo que s’ha convertit ja en un clàssic a casa nostra.

La degustació va començar amb uns aperitius consistents en uns bastonets de pasta filo amb sobrassada, unes olives farcides d’all en escabetx i unes ametlles fregides amb pebre vermell. Em van semblar especialment sorprenents les olives, tot i que d’entrada no em va fer massa gràcia això de posar-me un all sencer a la boca…

aperitiu 

Vam continuar amb uns xarrups de xarop d’auró (jarabe de arce), nata, sabayon de cava i escates de sal. Un sabor molt sorprenent que s’ha de prendre d’un sol glop!

IMG_4178

El primer plat de la degustació va ser una deconstrucció del pa amb tomàquet amb llonganissa de tota la vida, un tòpic que ha arrelat en molts dels restaurants creatius de moda. El més original de la proposta del Cinc Sentits és que el tomàquet ens el van presentar en forma de sorbet.

IMG_4180 

Vam seguir amb l’especialitat de la casa: la coca de foie gras amb porros caramel·litzats, sucre cremat i cibulet. L’Aleix, que és molt amant del foie, va gaudir com un nen petit d’aquest platet tan saborós i ben presentat. La veritat és que feia una pinta tremenda, però a mi em va agafar una mica de mania perquè en la primera mossegada hi vaig trobar molts nervis. El que va resultar excepcional va ser el pa de nous que ens van oferir amb els dos olis que ens van servir, un de més suau i color groc intens i l’altre més àcid i molt llaminer de color completament verd.

IMG_4191

La següent degustació va ser una llauneta de sardina fumada amb escalivada, on el pebrot també el presentaven en forma de sorbet. La sardina estava exquisida, el sorbet sorprenent i molt gustós i la presentació dins de la llauna em va semblar molt acurada i original.

IMG_4195

El plat de peix que incloïa el menú Sensacions era un moll amb cítrics, puré de carabassa i sal d’hibisc, però vam demanar si ens el podien canviar per la vieira amb puré de topinambur, salsa de ceba escalivada i cruixent de pernil serrà, que aquesta temporada està inclosa dins del menú Essència. La maître no va posar cap problema per fer el canvi quan vam dir que els molls no ens agradaven massa i ella mateixa ens va proposar aquesta vieira que, per la pinta que fa, us podeu imaginar que va ser tot un èxit. Em va sorprendre molt positivament el puré de topinambur, finíssim i molt gustós.

IMG_4202

El plat principal del menú es podia escollir entre garrí ibèric farcit de botifarra negra o filet de bou amb salsa de foie i pastisset de patata (suplement de 9 €). Tots dos plats van ser exquisits, però jo em quedo amb la meva elecció, el garrí ibèric: cruixent per per fora i súper melós per dins i amb un acompanyament sensacional. Per repetir!

IMG_4207

IMG_4205

He de reconèixer que quan va arribar l’hora de les postres, el meu estómac encara tenia ganes de gresca i no estava tan tipa com acostuma a passar amb els sopars degustació. Les racions, en efecte, no són massa grans, però un cop acabat el sopar vaig comprendre que la quantitat de cada plat és la justa i adequada per poder gaudir de tot l’àpat fins el final.

Les primeres postres que ens van servir va ser una selecció de formatges catalans, un de vaca, un d’ovella i un de cabra, combinats cadascun amb un acompanyament sàviament escollit per crear un efecte de contrast. El “maridatge” entre els formatges i els seus acompanyaments em va semblar un dels punts més forts de la degustació.

IMG_4210

El primer formatge, el de vaca anava acompanyat d’un pastisset d’ametlla; el d’ovella, d’una melmelada de taronja amarga; i el de cabra, d’una gelatina de mel ensucrada. No cal que us digui que la degustació va ser sensacional.

Per compensar l’untuositat dels formatges, les següents postres van ser més fresques i lleugeres: un sorbet de gerds amb pa de pessic de festucs. El pa de pessic verd donava un toc de color al plat molt interessant, però al paladar em va agradar més la salsa de festucs que es veu a l’esquerra, a sota del gerd, amb un sabor de festuc intens i molt cremós, perfecte per acompanyar el sorbet.

IMG_4214

A aquestes alçades de la vetllada va ser quan vaig comprendre que les racions dels plats anteriors eren les adequades, ja que si haguessin estat plats més complets no hagués arribat a poder assaborir la darrera de les postres, una altra versió posada al dia del tradicional pa amb xocolata calenta i oli d’oliva. En aquest cas, ens van servir un soufflé de xocolata presentat dins d’un got, acompanyat de gelat d’oli d’oliva, pols de coca de vidre i nou de macadàmia. 

IMG_4217  

Vam acabar la degustació amb un cafè sol acompanyat d’uns petit-fours, cortesia de la casa, que van posar punt i final a la nostra vetllada. L’últim toc d’originalitat va ser el sucre, servit en diferents tubs d’assaig.

IMG_4220

IMG_4219

L’experiència va ser molt positiva, tot i que, quan va arribar l’hora del compte, vam agrair el descompte del restopass (50 €). El millor del restaurant, sens dubte, el tracte amè de la cap de sala i les matèries primes emprades en tots els plats. Com a punt més negatiu senyalaria certa repetició en algunes presentacions del menú, per exemple la presència en molts plats de sorbets o gelats de gustos poc habituals (sorbet de tomàquet, sorbet de pebrot, sorbet de gerds, gelat d’oli d’oliva). Tot i així, l’experiència és del tot aconsellable!

9 comentarios:

Chez Silvia dijo...

Vaig anar el març passat per celebrar el nostre aniversàri de casament. A l´arribar a la taula em vaig trobar la taula decorada amb espelmes i pètals de rosa:)) molt maco!!!. El menú degustació va estar molt bé i el servei va ser excelent. Vam dir que tornariem!!! Petons

elsfogonsdelabordeta dijo...

A casa li tenim moltes ganes, i tot i els "punts negatius", crec que val la pena! A mi les fotos m'han fet entrar molta gana...
Petonets
Sandra

Núria dijo...

Gràcies per la recomenació...petons

Alfons dijo...

tindre que revisar la data d'aniversari més propera... tot aixó cal tastar-ho...

Anna dijo...

Quina enveja Anna!!!!!!!! Tot té una pinta boníssima!! sobretot la vieira.. mmmm


Et puc preguntar quan et va costar exactament??

Un petonet!

massitet dijo...

Hola, hola!
Per nosaltres el Cinc Sentits és un restaurant molt estimat, perquè va ser el primer on vam fer un degustació. O sigui, la nostra primera experiència de gamma alta.

Hem tingut la sort d'anar-hi tres cops i sempre ha estat a un nivell extraordinari. De la darrera vegada, de foie n'hagués menjat sis plats! I el garrí ens va semblar brutal! Ara, el pa amb oli i xocolata... buf!!

Felicitats per l'experiència i pel motiu de celebració: segur que era important! ;-)

SAlut!

Roser dijo...

Que guai poder gaudir d'aquests plats! m'encanten aquestes presentacions tan pijoteres! jo no en seré mai capaç... les meves presentacions son més rústiques! jaja!! bona experiència! ptons

Cristina dijo...

Vaja! com estem tots en plan "restauradors" Déu-hi do! Jo tampoc podria amb l´all sencer a la boca...però amb la resta si.
Gràcies per les recomenacions.

Mónica dijo...

M'apunto la proposta.
Una abraçada,
Mónica-Recetas de Mon