3/1/11

Restaurant Coure: un cap d’any diferent

IMG_7485

Aquest cap d’any no teníem massa ganes de fer res i l’Aleix i jo ja ens havíem fet la idea de quedar-nos a casa i celebrar l’entrada d’any amb un soparet íntim i poca cosa més. Finalment, la meva germana i l’Edmon ens van proposar fer alguna cosa junts i vam acabar reservant taula al Restaurant Coure, on feia temps que teníem ganes d’anar i que oferia un menú de cap d’any amb raïms i “cotillon” per 55 euros (begudes a part). Com que el preu no ens va semblar malament -tenint en compte que es tractava de cap d’any- i teníem ganes de celebrar-ho d’una manera diferent, ens vam acabar de decidir. I encara vam tenir la sort de poder aparcar el cotxe just davant del restaurant!

El lloc ens va semblar molt agradable, tot i que ens van posar a la zona de fumadors sense avisar. S’ha de dir, però, que els puros i les cigarretes no van començar a aparèixer fins després de les postres i no van interferir gaire en la degustació. A més, les taules, generoses i parades amb globus, serpentines, antifaços i espantavelles, estaven força separades entre sí.

El menú de cap d’any va consistir en 4 aperitius, un peix, una carn, dues postres i l’indispensable raïm per a les campanades. Per beure vam demanar un vi blanc que ja havíem provat en una altra ocasió i que ens havia agradat força: el Secrets. La Mariona i l’Edmon, que no són gens amants de les begudes alcohòliques, es van conformar amb l’aigua que els cambrers anaven servint cada cop que es buidava la copa.

Abans de començar a servir el menú, la cambrera ens va preguntar si érem al·lèrgics a algun aliment o hi havia alguna cosa en especial que no ens agradés i vam decidir canviar les òstres que hi havia com a aperitiu per una altra cosa. La resta del menú va quedar en secret, cosa que crec que a la meva germana i a l’Edmon no els va fer gaire gràcia…

El primer aperitiu que ens van servir era una vichyssoise d’herbes aromàtiques amb escopinyes i caviar. La veritat és que la vichyssoise estava exquisida, amb un intens aroma de romaní. Però la combinació amb el sabor intens de marisc de les escopinyes, gairebé crues, i el caviar, no ens va acabar de fer el pes.

IMG_7457

A continuació, ens van portar un caneló de cabra (centollo) amb favetes i salsa de garotes. Va ser, sens dubte, un dels plats més ben acollits a la nostra taula, tot i que l’Edmon i jo vam haver de retirar força trossets de closca que havien quedat al farcit. A part d’aquest detall, el caneló estava deliciós i molt ben presentat.

 IMG_7459

El tercer aperitiu van ser unes tallarines de sípia amb pèsols deliciosos. Els pèsols estaven molt tendres i la sípia estava tallada tan primeta que fins i tot l’Edmon, que no pot suportar aquest peix, se la va menjar encantat. A mi em va encantar el toc d’alfàbrega que donava als pèsols un toc aromàtic molt original.

IMG_7462

El darrer aperitiu va ser un carpaccio de presa ibèrica marinada acompanyada de cogombrets adobats i un sorbet afruitat deliciós. A mi el carpaccio no em va acabar de fer el pes, perquè tot el que té aspecte de carn crua em fa una mica d’angúnia, però va tenir força èxit entre la resta de comensals, tant que ni tan sols vam tenir temps de fer la fotografia de rigor.

S’acostaven les dotze i ja començàvem a patir pels raïms… La meva germana em va comentar que entre les crítiques del restaurant havia llegit que el servei era molt lent i, el dia de cap d’any, no va ser una excepció. Personalment, crec que el retard va ser més degut a una qüestió de cuina que del personal de servei, que va passar algunes estones sense poder servir les taules, més que omplint les copes i el platet del pa.  

El peix va arribar a quarts de dotze: un tall d’escórpora amb verduretes i una escuma misteriosa que no vam poder esbrinar de què es tractava. El peix estava deliciós i al punt de cocció, però li faltava un punt de sal, tal com va observar la meva germana.

IMG_7464

El cas és que faltaven deu minuts per les campanades i la meva germana i jo ja patíem ja que, com és tradició a casa nostra, abans d’engolir els raïms seguim tot un ritual de pelamenta i abstracció de pinyols. Molt infantil, però eficaç, ja que és l’única manera que puguem menjar-nos els raïms amb les campanades. Al final, els raïms van arribar i vam aconseguir dur a terme el nostre ritual just a temps per a les campanades. Un any més, després d’engolir els 12 granets de la sort, ens felicitàvem pel nou any i ens desitjàvem tota la felicitat del món, salut i amor. El xin-xin va haver de ser amb vi, perquè encara estàvem a la meitat del sopar i els cambrers ens acabaven d’omplir les copes. Em va estranyar que no ens oferissin una copa de cava, almenys per brindar, però de fet a nosaltres ja ens va anar bé.

IMG_7468

Després dels raïms, menjar-se el plat de carn se’ns va fer una mica estrany, tot i que el garrí amb espinacs que ens van servir estava excepcional. Llàstima que els raïms ens el van esguerrar una mica…

IMG_7492

Les postres, unes de més lleugeres i unes altres de més contundents, van ser un pastís de formatge amb sorbet de poma i sopa de litxis i una mena de coulant de xocolata amb gelat i crocant. Tot i que la meva debilitat és la xocolata, he de dir que les primeres postres em van semblar excel·lents, molt refrescants i amb un sabor i unes textures molt agradables.

IMG_7499

IMG_7501

Malgrat el tema de la lentitud, el sopar va ser molt amè: vam menjar com uns reis i ens ho vam passar com nens fent sonar els espantavelles i inflant globus. Mai havíem passat el cap d’any en un restaurant, però és una opció que tindrem en compte altres anys!

8 comentarios:

Gemma dijo...

Jo tampoc he passat mai un cap d'any a un restaurant, però com tu dius és una bona opció per tenir en compte algun cop.
I veig que en vau sortir prou satisfets, tot i haver de menjar el raïm entre el plat de peix i el plat de carn, je je je...
No he estat mai al Coure, però és un dels restaurant que tinc a la llista de pendents ;)

Margarida dijo...

Jo, de soltera, vaig passar un cap d'any amb uns amics en un restaurant i la veritat és que ens ho vam passar molt bé també. Però ara em faria una mica de mandra. Sempre el celebrem a casa, i alguna vegada fins i tot hem fet sonar les campanades abans d'hora, quan ens convenia.
He de reconèixer que a casa el sopar és molt més lleuger....

Bon Any!

Miquel dijo...

Todas las opciones son buenas y lo importante es pasarlo bien donde estes y con quien estes.Y si encima te dan este menu, pues un 10
Que sigais teniendo un buen año parella
miquel

Francesc dijo...

Bé, malgrat que va ser un sopar una mica "a corre cuita" la cosa no va anar gens malament, no? A més, per eixe preu, trobe que estava molt bé i ben presentat. Llàstima de la lentitud i el menjar algun plat a misses dites. A mi també em passa això del "ritual de pelar els raïms i treure'ls els pinyolets". Si no, no me'ls puc menjar.
Salutacions

LA COCINERA DE BETULO dijo...

L'important es passar-ho bé i aixó segur que va ser d'aquesta manera.
Petons.

garlutti dijo...

Plas ..Plas..Plas ... me encantan la cosas diferentes y estos platos lo son . El Fin de AÑO .. seguro estupendo... Feliz Año Nuevo 2011.
Desde mi blog saludos MARIMI

Ingrid dijo...

Hola! acabo d'arribar per casualitat!
Quina vetllada més agradabñe i divertida vareu passar! jo també soc de les que segueixen el ritual que expliques.... s'ha d'estar preparat per engollor grans en 1 minut. M'agrada molt el teu bloc.
Em quedo per aquí.
Molts petons

Fem un mos dijo...

Lo del raïm entre mig del sopar va ser un fallo, això sa de preveure, i començar a sopar abans o anar mes rapit, però lo mes important es pesar-ho bé i això si que ho vareu fer.
Petons