19/9/10

Pastís de formatge de l’Àvia Remei

IMG_4378

Un dels regals de casament que més il·lusió m’ha fet ha estat el de la Teresa, la millor amiga de la meva mare i antiga veïna nostra. De fet, es va presentar a casa amb un munt de paquetets que contenien diferents estris de cuina, especialment de pastisseria, que ja tindreu oportunitat de veure. Un dels paquets, però, contenia un llibre: Els millors plats de l’Àvia Remei, trucs i recomanacions. La Teresa em va dir que volia que tingués aquest llibre perquè creia que era una bona guia per als amants de la cuina. I no s’equivocava. El llibre comença amb una introducció on hi consten diferents consells sobre la utilització i les propietats de diferents verdures i llegums i, a continuació, se segueixen un munt de receptes tradicionals acompanyades d’imatges que fan venir salivera.

Avui he optat per un pastís de formatge amb panses remullades en Moscatell. No és la primera vegada que faig un pastís de formatge, però us asseguro que mai m’havia quedat tan bo com avui. La massa ha quedat perfecte: amb la densitat idònia i un toquet de llimona molt encertat. El mèrit no és meu, és de l’àvia Remei, i de la Teresa per haver-me regalat aquest llibre tan fantàstic.

IMG_4374

Ingredients:

400g de formatge Philadelphia
4 iogurts de llimona
6 cullerades de sucre
4 cullerades de farina de blat de moro (Maizena)
4 rovells d’ou
panses
Moscatell

Preparació:
Temps estimat:
15 min + 45 de cocció

  • Primer de tot, separeu les clares del rovells d’ou i afegiu als rovells el sucre. Remeneu bé amb unes varetes.
  • Incorporeu a la mescla el formatge, els iogurts i la farina de blat de moro i torneu a barrejar-ho bé amb l’ajuda d’una batedora elèctrica.
  • Preescalfeu el forn a 200º i, mentrestant, unteu un motlle rodó amb mantega.
  • Aboqueu la barreja dins del motlle i poseu-lo al forn quan estigui ben calent.
  • Cada 15 minuts abaixeu una mica el forn fins arribar als 45 min de cocció aproximadament. Jo he començat a 200º, després l’he abaixat a 180º, i he acabat a 150º. Com que al meu forn li costa una mica, jo l’he deixat a 150º 25 minuts. Sabreu que el pastís està cuit quan comenci a daurar-se de les vores i punxant-lo amb un escuradents surti net.
  • Si hi voleu afegir les panses, les podeu afegir la segona vegada que abaixeu el foc.
  • Un cop cuit, deixeu refredar el pastís fora de la nevera i, quan estigui fred, poseu-lo a la nevera.
  • Serviu-lo ben fred i, si voleu, decorat amb un xarrup de Moscatell i unes nous.

IMG_4384 
Aquestes han estat les postres d’aquest diumenge a casa els pares de l’Aleix i he quedat gratament sorpresa perquè a tothom ha agradat. Fins i tot el meu sogre, que no és gaire amant dels dolços, ha repetit i tot. Una recepta més que no falla!

18 comentarios:

LA COCINERA DE BETULO dijo...

T' ha quedat un pastís de formatge molt bó, es veu ben compacte.
Es un pastís molt suau.
Petons.

Visc a la Cuina dijo...

L'hauré de provar a casa, ens encanta el pastís de formatge!

josep dijo...

Ja trobàvem a faltar aquestes vídeos tan magníficament didàctics. El pastís ha de ser fantàstic. La presentació ho diu tot.
Una abraçada

mercè dijo...

Mira que hi ha receptes de pastís de formatge...Aquesta em sembla molt bona i el vídeo molt clar.M'agradarà provar-la!Una abraçada!

Teresa dijo...

Els pastissos de formatge a casa nostra agraden molt1 en faig sovint, m'apunto la recepta!
petó

Cuinagenerosa dijo...

ep! com el josep, jo també sóc dels que trobava a faltar els instructius videos de la taula d'en bernat!
una abraçada

Gemma dijo...

M'encanta tornar a veure receptes aquí!!!
Els pastissos de formatge m'encanten, i aquest, amb les panses macerades amb el moscatell, ha de ser boníssim.
Aquest llibre que et van regalar és un gran llibre, estic segura que en treuràs molt profit!

Eva Flores dijo...

Hola! quan de temps! aquest pastís és dels clàssics, boníssim!
pt!

Anónimo dijo...

Anna et felicito i el mèrit és tot teu,perquè per més llibres culinaris que es tinguin, si no hi ha gust, paciència i amor per la cuina, les receptes no surten bé.
Una abraçada molt forta i moltes gràcies.
Teresa carrión

La Taula d'en Bernat dijo...

Gràcies a tots per la visita! La veritat és que jo també trobava a faltar els vídeos... A més que m'agrada muntar-los és una bona ocasió per fer alguna cosa en parella. A l'Aleix no li diu garie cosa el món gastronòmic, però sempre s'ofereix a filmar-me i ens ho passem pipa!
Teresa, m'ha fet molta il·lusió que visitessis el blog i hi deixessis un comentari. M'ha agradat molt el teu llibre!
Abraçades a tots!
Anna

Maria Jesus dijo...

Me encantan las tartas de queso, y tengo un montón de recetas. Con esta tengo una más que no me importa para nada, porque tiene una pinta buenísima.
Besoos….

Alba dijo...

T'ha quedat igualet que el de la foto!
Té una pinta exquisita, m'apunto ara mateix la recepta perquè els pastissos de formatge m'encanten!

Petons!

Anónimo dijo...

Hola Anna! Fa temps que no passava pel teu blog i quina sorpresa quan he vist que hi tornaves a escriure!
M'agrada la recepta: senzilla però alhora ben bona :)
Per cert, podries dir-me algun lloc de tapes ('bé de preu')del centre de Barcelona? Divendres tinc un compromís i no ser que fer!

La Taula d'en Bernat dijo...

Per a mi, el millor lloc de tapes de Barcelona és el Quimet i Quimet (Poeta Cabanyes 25, Paral·lel), però has de tenir en compte que és un lloc petit i no es pot seure. Això sí, les tapes no us decebran! Tinc un post al blog que parla d'aquest establiment per si us en voleu fer una idea...
Un altre lloc més típic de tapes basques és el Txacolín (Marquès de l'Argentera 19, Estació de França). Espero que us vagi molt bé el sopar!
Fins aviat!

Carme i Omar dijo...

Hola Anna,
el pastís de formatge és un dels meus preferits. T'ha quedat molt bé i segur que boníssim. Aviat el faré.
M'ha encantat el video!!!

etiametiam.blogspot.com dijo...

perdona, les clares al final no les fas servir? es q tinc akest dubte. gracies

La Taula d'en Bernat dijo...

Hola etiam etiam,
Les clares, al final, no les faig servir. Almenys per a aquesta recepta. Les pots aprofitar per fer una truita de clares o unes boles de coco...
Per cert, molt llatí aquest nom, m'agrada!

sonietaSun dijo...

l'he seguit al peu de la lletra... i quina canya!!! fàcil de fer (el meu pinxe de 8 anys anava remenant) i encara més fàcil de menjar (tot un èxit!!!)

no vaig tenir temps ni de fer-li una foto...

el repetiré segur!!! moltes gràcies