12/9/10

El mar en calma

imatge 1

Fa gairebé vuit mesos que vaig publicar la darrera recepta del blog. Quan ara la contemplo, em fa l’efecte que ha passat una eternitat... Però és que hi ha circumstàncies, en la vida, que requereixen tota la nostra atenció i el nostre temps i, malgrat ens disgusti, ens veiem obligats a deixar apartades algunes de les coses que més feliços ens fan.

En el meu cas, aquestes circumstàncies han estat dues. La primera, més professional, va ser l’organització d’un viatge a Roma amb els meus alumnes de Llatí. L’experiència va ser fantàstica i sé que cap de nosaltres l’oblidarem, però és cert que prescindir d’una agència va suposar una feina extra per a mi i la Cristina, la meva companya de feina i d’aficions, de manera que vam passar dos o tres mesos contactant amb hotels i restaurants, cercant els transports més econòmics, organitzant visites, fent pressupostos, elaborant dossiers, etc.

GEDC0595

Després de realitzar el viatge, el mes de març, semblava que la feina havia d’anar a menys, però aleshores va començar una altra odissea, aquesta més personal: l’Aleix i jo ens casàvem el dia 5 de juny. I, tot i que no ha estat una boda gaire protocolària, també hem hagut de dedicar força temps a l’organització. En realitat vam celebrar dues cerimònies íntimes, una amb els amics i l’altra amb la família. Amb els amics vam passar un cap de setmana sencer a Menorca: el divendres vam celebrar tots plegats el comiat de solters al restaurant Les Voltes de Ciutadella, on ens van servir un menú exquisit a base de pica-pica i segon plat a escollir entre bacallà amb musselina d’all, ànec confitat o filet de vedella. El dissabte ens vam casar oficialment a l’ajuntament de Maó. Va ser una cerimònia íntima que va començar amb l’Ave Maria de Bach i va finalitzar amb la Vida es Bella, ambdues peces interpretades per Noa, la nostra cantant preferida. El millor de tot va ser les paraules que ens van dedicar les nostres germanes i amics i el fet de poder-nos casar en un indret que sentim com casa nostra. El convit, a base de pica-pica i caldereta de marisc, va ser al restaurant El Pescador de Fornells que, com ja sabíem del cert, no va decebre ningú.

imatge 2

IMG_0905


A la nit, vam fer la darrera copa i balleruca a la Cova d’en Xoroi i, el diumenge, els més aventurers vam acabar la festa a la cala Macarelleta.

DSC06425

IMG_0075


Després de gairebé deu anys de relació i nou de convivència, un anell o un paper signat no ha canviat gaire les nostres vides, però el que és cert és que mai oblidarem aquell cap de setmana, ple d’emocions i alegria.

La celebració familiar va tenir lloc al restaurant Montbell de Vallromanes, el lloc d’on provenen els meus millors records de la infància. Va ser una celebració íntima i emotiva, en què vam passar fotografies de les nostres vides i vam adoptar un ritus de l’antiga Roma per unir-nos simbòlicament en matrimoni. El menjar, un cop més, va deixar satisfet a tothom: petit pica-pica, llamàntol a la barbacoa, i suquet de rap a la marinera o filet de vedella amb salsa tournedó a escollir. El pastís nupcial també va ser espectacular i les nostres germanes van estar encantades de rebre el ram i els nuvis.

imatge 3

P1030931

P1030932

P1030978


Enmig de tants esdeveniments emocionants i joiosos, també n’hi ha hagut d’altres de més tristos que ara no tinc ganes de comentar. I és per tota aquesta agitació emocional que, probablement, he estat més distanciada de mes meves aficions, com ara escriure al blog o llegir els articles i receptes dels meus blogs preferits.

Espero que el mar hagi tornat a la calma i que aquest post sigui el primer d’una altra llarga tirada d’articles sobre allò que més m’agrada: la cuina.

14 comentarios:

Francesc dijo...

Sí que has estat ocupada aquests mesos!! Et trobàvem a faltar. Et desitge que tingues una vida ben feliç en companyia de la teua parella. Salutacions

Cuinagenerosa dijo...

anna, ara entenc com és que has estat tant temps 'desapareguda'.
l'enhorabona pel casament, llàstima que sempre hi hagi coses que enterboleixin la felicitat.
en tot cas, celebro molt que tornis a ser aquí i poder-te tornar a afegir a la meva llista de blocs preferits.
fins aviat!
una abraçada

La cuina vermella dijo...

Malgrat les coses tristes que us hagin pogut passar, us volem felicitar de tot cor. Ens hem emocionat al veure les vostres fotos del casori. Sou una parella genial i enamorada. Molts petons.

Anónimo dijo...

Pues Anna yo te he echado mucho de menos, veía como tu foto en mi blog no cambiaba nunca y pensaba qué te estaría deparando el destino.
Veo que como a todos la vida nos trae cosas lindas y otras no tanto, pero esa es la sal de la vida, no existe la felicidad eterna, siempre se tiene que matizar, quizás es la única forma de apreciar realmente lo bueno que esta nos da.
Te felicito por tu boda, aunque como bien dices, es sólo un papel que la verdad para mi no significó nada tampoco.
Te deseo un comienzo lleno de energía en todo lo que estás emprendiendo en esta nueva etapa, mucha suerte y también mucha fortaleza para sobrellevar esos acontecimientos que quizás ensombrecieron un poco tu dicha.
Un beso enorme y bienvenida!

Núria dijo...

Anna estimada!! com que jo estic una mica apartada del món blocaire ja no sé qui falta i qui no. M'en alegro que la teva absència hagi sigut per coses bones. Esteu guapíssim a les fotos, i el teu vestit preciós...m'encanta!! jaja

Felicitats!

Núria

josep dijo...

Anna,
Ens alegra molt tornar-vos a llegir. Celebrem que l'absència no hagi estat per coses dolentes, sinó tot el contrari, i malgrat que com molt bé dius, una signatura no canvia res, us desitgem que la felicitat que ara gaudiu sigui per molts anys. Una abraçada a l'Aleix i naturalment per a tu.

Gemma dijo...

Benvinguda de nou!
Felicitats pel casament, per les fotos ja es veu que les dues cerimònies van ser genials.
I ara esperem noves receptes, eh?

Raquel dijo...

Benvinguda!!!!
Com me'n alegro que hagis tornat al blog! I que guapos que estem a les fotos!!
Per cert, recorda d'agafar la càmera el dimecres!!!! ( si no, ja saps que jo sempre la porto a sobre!)
Ptonets
Raquel

La Taula d'en Bernat dijo...

Moltes gràcies a tots pels vostres comentaris i felicitacions. La veritat és que són una injecció de moral per tonar a reemprendre el blog després de tants mesos. Us he trobat a faltar...
Raquel, m'ha fet molta il·lu la teva visita i m'estàs animant molt en el tema culinari (i d'altres). No et preocupis que el dimecres no em deixaré la càmara. I prometo reportatge!

Anna dijo...

Hola Anna, moltes felicitats!!! Aquest estiu hem estat us dies a Menorca i em faig la idea de lo bé que us ho debíeu passar i lo bonic que debia ser. Molt bona idea fer dues celebracions. Estaves guapíssima ;)

Espero que efectivament les aigües tornin a la calma, és una pena però passa sovint que s'inercala una de freda i una de calenta...sobre les coses dolentes poca cosa hi podem fer en gral, però si que podem intentar ser feliços, i tot i que fes molt temps que estaveu junts , un casament és una festassa genial i es comparteixen una infinitat d'emocions amb els teus.

Una abraçada ben forta.

Anna

No tot són postres dijo...

Si els motius de la teva absència han estat aquests estàs perdonada!
Felicitas, enhorabona, i a gaudir dels bons moments, que són els que importen i ajudena a passar la resta!
Esperem les teves entrades.
PTNTS
Dolça

Farfalla dijo...

Mamma mia quina pinta les calderetes!!
Estàveu molt guapos!
I tens uns a migues molt fotogèniques...
Una abraçada!

Visc a la Cuina dijo...

Felicitats! Molta sort en aquest canvi i a oblidar el que no ens agradi!

La Taula d'en Bernat dijo...

Ei farfalla,
Ja t'he descobert. Primer no vaig captar la pista del "Mamma mia". Quin fallo!!! M'alegra ue hagis entrat al blog.
Un petó molt gros!
Anna