20/12/09

La ignorància és atrevida

Tot i que no és el meu costum emprar el blog per exposar-hi temes extraculinaris, avui em sento amb la necessitat d’expressar una inquietud que, durant les darreres setmanes, em va turmentant.

Com tots sabeu, acompanyant algunes de les receptes d’aquest blog, hi apareixen vídeos que, alhora, es poden consultar a través de YouTube. Doncs bé, resulta que darrerament no faig més que rebre comentaris, alguns fins i tot insultants, recriminant-me que utilitzi el català per donar les explicacions de les meves receptes. Alguns dels comentaristes, fins i tot s’esforcen a recordar-me –per si no ho sabia- que vivim a Espanya i que la llengua comuna i que entén tothom és el castellà i que, per tant, la meva obligació és emprar la llengua comuna, la lengua de la nación, vaja.

No em sento, per res del món, separatista, ni tinc res en contra de la resta de l’estat, però, per si algú no ho sabia, jo pertanyo a Catalunya i aquí el català és una llengua tan oficial i tan digna com ho pugui ser el castellà.

En escollir el català com a llengua per al meu blog sabia que m’estava tancant una porta, ja que la gent de fora de Catalunya pot tenir algunes dificultats per a comprendre el català. Tot i així, he quedat gratament sorpresa amb algunes persones, com ara la Su de Webos-Fritos que, malgrat no conèixer el català, han fet un esforç per comprendre les nostres receptes i entendre una mica la nostra llengua.

Recordo, a més, que en aquest blog hi ha una opció per traduir els textos a altres idiomes i, tot i que les traduccions no són cap meravella, poden ajudar a comprendre les receptes.

Amb aquest escrit només pretenc reivindicar el meu dret a emprar la meva llengua, una llengua tan digna i tan reconeguda com qualsevol altra, i denunciar aquelles persones que, per ignorància o xenofòbia, condemnen tot allò que va més enllà de les seves ments retrògrades i limitades. És que també es veurien amb dret de recriminar a un anglès que emprés la llengua anglesa? O a un francès que emprés la llengua francesa? O a un alemany que emprés l’alemany? Assabenteu-vos-en d’una vegada: alguns catalans encara parlem i escrivim en català!!!e

33 comentarios:

starbase dijo...

Si m'ho haguessin dit fa uns anys hauría al.lucinat. Tal i com estàn difamant desde alguns sectors em sembla que només és el començament.

Una pena, perque és incomprensible que algú ens recrimini res per escriure en la llengua que volguem.

De fet, no fa falta que sigui oficial ni res. Senzillament cadascú podem expresar-nos en la llengua que ens doni la gana ¿O no?

MARTA dijo...

Tot el meu suport Anna, Per el dret a fer servir la nostre propia llengua

Anónimo dijo...

Soc de Valencia, si gent com tu no lluita i escriu en la llengua materna, simplement es pedra, i el mon sera una mica mes pobre.
Una abraçada.
Coni

gemma dijo...

Jo també vaig tenir alguns comentaris així i no vag entrar a discutir, també sabia que fer el bloc en castellà el feia minoritari però jo no em sento espanyola i no puc ni vull escriure'l en castellà. Endavant amb el bloc!

ELS PEIXOS dijo...

Jo , ja tinc uns quants anys ...m'hi donat conte que la gent que escriu així , és per que vol que ens enfadem , i crec que no els hi tenim que donar el gust.
Jo tinc el bloc amb català , perquè soc catalana i parlo català i penso amb català , però no tinc cap problema de parlar castellà si fa falta .Els catalans parlem tot el que calgui. En el meu bloc i entra gent de tota "Espanya" i no tenen cap problema , quan no entenent algo , m'ho pregunta'n i jo els hi explico amb molt de gust.Estic molt orgullosa de tenir unes seguidores tan maca's que parla'n castellà.
Que passis unes BONES FESTES i que no te'n recordis més de tots aquest anònims , que segur que no posen el nom.

josep dijo...

Anna,
Rep tot el nostre suport. És increïble però aquesta "gent" a que fas referència son els que estan fent obrir els ulls a molta gent què pensàva que el tema tenía solució. Jo fa molts anys que ho tinc clar. Nosaltres quan vam iniciar el bloc el vam fer en la nostra llengua, simplement perquè és la NOSTRA llengua, la que parlem, la que llegim i amb la què pensem. Sabíem i sabem que això ens limita, però ens és igual. Volem expresar els que ens agrada i ho fem de la manera que sabem i volem, i si algú no ho enten pot utilitzar el traductor, i si no ho vol fer, és el seu problema, però no ens faran canviar la manera de fer i pensar sinó tot el contrari, ens reafirmaran en el què estem fent.
Una abraçada i endavant!

manel dijo...

tens raó amb el titular, és tot ignorància, sobretots aquests que et diuen que "estamos en españa se escribe en español para que lo entendamos todos". internet és espana? el youtube només és per a espanyols? no hi ha videos en cap més llengua?
ai, senyor, val més qu eno t'hi capfiquis, anna, perquè això et passa a tu i ens passa a tots com a país cada vegada que es publiquen molts diaris o comencena emetre moltes ràdios. i en molts blocs, i a les teles, i .... no vull seguir perquè no diguin que ens agrada fer-nos els màrtirs, però és que és constant, quan no és perls referèndums és pel barçao per l'estatut o per qualsevol altra motiu, ja cansa sentir sempre el mateix i val més no fixar-s'hi gaire perquè aniríem a dormir cada dia de mala llet.
tot el meu suport i segueix fent els teus vídeos tan il·lustratius, que precisament veig que els mexicans els entenen però més aprop es veu que no.

Gemma dijo...

Anna, tens tot el nostre suport. Ara mateix acabo de suprimir un comentari semblant a una entrada del meu blog... en fi... que tot plegat és molt trist :(
Em sorprèn enormement quan em pregunten "I tu parles català a casa? Per què?" És sobretot aquest PER QUÈ? de després que em molesta de veritat! Penso... no li deuen pas preguntar a un coreà per què parla coreà i no castellà, oi? Coll... que per mi és la mateixa situació!
En fi... respirem profundament abans de contestar, que no val la pena fer-se mala sang. Tot es redueix a aquesta ignorància generalitzada i tan fomentada per alguns mal intencionats.
Ànims, Marta!

La cuina vermella dijo...

Anna, ni cas aquests de la caverna espanyola...
ànims!
És, de debò, molt cansat haver d'anar donant explicacions de qui som, de com pensem, en quina llengua parlem!!
En fi, ni cas!!

Anónimo dijo...

T'escris des de Mallorca i sóc seguidora del teu blog. Mai havia fet cap comentari, la veritat és que és indignant haver de lluitar contínuament justificant a tort i a dret, el perqùe volem parlar i escriure així, tan difícil és entendre que tenim la gran sort de tenir una cultura i una història diferent a l'espanyola ? Tan difícil és entendre que n'estem orgullosos i que per tant la parlam , l'escrivim i la defemsam ? Crec que tots els que ens ataquem per aquest fet, són una pobre gent que no té consciència del que és la cultura i què com que sols tenem un punt de referència es pensen que és l'única opció. Segueix així Anna tens un blog fantàstic.

Maria dijo...

Tens tot el meu suport Anna. No facis cas, no té cap importància. Bon nadal i bones festes.

Sílvia A. dijo...

Tranquila que és gent que no sap que més fer per entretenir-se.
Sempre tindrem problemes però si no lluitem nosaltres qui ho farà?
Jo també tinc el bloc en català per millorar la meva llengua i sobretot perque penso en català i no tinc perquè traduir res.
Tot el meu suport!
Bon Nadal!.

deliciosa martha dijo...

A mi em va passar el mateix, però no em preocupa. Si no el volen llegir, que no ho facin. Jo seguiré escribint en català.

Ricardo dijo...

Tí segue escribindo en catalán. Oxalá os galegos fósemos coma vos!
E despois dín que somos separatistas! o que pasa é que eles son os separadores!
Ánimo

Francesc dijo...

Des de València, ben al sud, a Beneixama, t'envie tot el meu suport. No tens perquè canviar de llengua. Sé molt bé de què parles. A cada dia haig de explicar-li a algú altre que, quan parle en valencià, el meu català de València, només faig el que faria qualsevol persona normal: parlar la seua llengua a casa seua. El nostre català és la nostra manera de presentar-nos al món. Si a algú no li agrada, que s'ho faça mirar. Com diuen els amics vermells, la caverna és això: pensament cavernícola i retrograd. Com diu Raimon: "Qui perd els orígens, perd identitat". Besades

Anna dijo...

Gràcies a tots per aquests missatges de suport. Veig que no sóc l'única que s'ha trobat en aquesta situació, i això encara em fa més pena... Però em sento ben orgullosa de ser catalana i de tenir un blog en català, amb comentaristes valencians i mallorquins i ara, fins i tot, gallecs!
En aquest món plural no hia cabuda per als prims de mires...
Visca la pluralitat!

betesiclicks dijo...

et segueixo però tampoc havia comentat mai.

com han dit molts: a aquesta gent, ni cas!

per molt que els pesi el català és una llengua per parlar amb els amics, per veure programes a la televisió, per llegir novel·les boníssimes, per viure al dia a dia, per cuinar i si, per fer blogs també!

mira't-ho així: si escrius en català potser tens un nombre més petit de lectors potencials però contribueixes a que la nostra llengua tingui més riquesa i presència a la xarxa! (això és el que em va fer decidir q fer el meu blog en català)

Mar Calpena dijo...

Ni cas. Si només entenen castellà, pots dir-los allò de "ladran, luego cabalgamos". País...

Lídia dijo...

Felicitats pel blog i endavant amb el català!! Tot ho fan malbé, és una llàstima.

Dolça dijo...

anna, jo de tant en tant també rebo comentaris d'aquest tipus, al principi em molestava i em feien sentir malament, però després he decidit no fer-los ni cas. Cadascu de nosaltres pensa com vol, s'expressa com vol i el nostre nexe comú és que ens agrada la cuina i compartir les nostres receptes i experiències culinàries. L'idioma el triem nosaltres que per alguna cosa som els autors i autores dels nostres blogs, i és normal que ens expressem en la nostra llengua! Si haguessim nascut a Moldàvia escriuriem en moldau, què carai!
Si som catalans, i ens expressem en català ens mereixem el mateix respecte que un gallec que escrigui en gallec o un basc que s'expressi en euskera, i com no, que un espanyol que s'expressi en castellà!
Ànim i endavant!
PTNTS
Dolça

La Cuina de Cal Pepin dijo...

Hola Anna,
Jo quan vaig començar el meu bloc no vaig tenir cap dubte, de fet ni se'm va passar pel cap escriure'l en un altre idioma que no fos el català. a qui no li agradi que no se'l llegeixi.
Jo penso que aquestes actituts és millor ignorar-les directament ja que el que busquen és l'enfrontament i si ens enfadem els fem feliços.
Anims i endavant.
Salut,
Pepin

David dijo...

Com diria el mestre -al cel sia-: "que se vayan a cagar a la playa estos fachas de mierda". Y oju, que el Pepe ho deia en castellà, per si algú no ho entenia.

Ru dijo...

Si la llengua fos qualsevol altra d'arreu del món no gosarien qüestionar-ho, el que els cou és que sigui en català.

Aquesta és l'herència de Castella, que ha construït l'Espanya d'avui sobre la base de la violència, la dominació, l'assimilació o directament l'extermini. Només hi ha una cosa a fer: adéu, Espanya!

Genny dijo...

Soc una seguidora del teu blog i estic aprenen el catala i per aixo m´agrada tant tot que fas i com ho fas.es mes,gracies a les teves receptes per mi es mes facil entendre moltes coses.Moltes gracies per teu blog i anims

Anna dijo...

Estic molt contenta que aquest post hagi servit perquè alguns seguidors deixessin els eu primer comentari. I m'omple d'orgulle que algunes persones, com la Genny, visiteu aquest blog per aprendre algunes cosetes de cuina i de català.

Petons!!!

glutoniana dijo...

Sempre hi ha gent a tot arreu que viu per queixar-se de tot. Més val no fer-los cas. A mi també em van començar a arribar uns mails una mica ofensius fa poc quan vaig decidir deixar el blog en català i passar-me al que tenia en castellà. Allí estic fent l'esforç de també posar les receptes en català, però encara així hi ha gent que m'ha criticat... que hi farem...

Ets ben lliure d'escriure les teues receptes en l'idioma que et vingue de gust :)

la mama dijo...

"A las penas puñaladas" i als ignorants, bofetades.
Ni cas noia, tu continua essent normal en tots els aspectes de la vida i oblida't dels intransigents. Per a ells aquesta llista de sinònims del què són, per si volen anar practicant l'idioma: intolerants, obstinats, caparruts,obcecats,fanàtics,feixistes,ignorants, curts de gambals... Bé, ja en tenen per una estonaa.

PEPA dijo...

Tot el meu suport. Prou feina teniu mantenint un blog per a damunt no fer-ho com més vos agradi... si tu et sents més còmode escrivint en català, per què ells no han de respectar-ho? És el teu terreny, la teva creació( gratuïta per a tots nosaltres) així que total llibertat! Hi ha moltíssims blogs en castellà,milers de receptes que poden llegir... em sembla que si no entenen alguna cosa després d'utilitzar el traductor es pot demanar, amb educació, alguna aclaració i segur que els la donaries però fins ahí està bé.
Endavant

Anónimo dijo...

Hola Anna,

Acabo de descobrir el teu blog a través de Youtube. Té una pinta genial i no vegis com ens ajudes a tots els neòfits del món de la cuina, com és el meu cas. Respecte el tema del català, no perdis el temps amb la gent intransigent, intolerant i ignorant.La millor resposta és la indiferència, ja s'ho trobaran. Ras i curt "Ni puto cas!". Felicitats i segueix així.

Anónimo dijo...

Molt be Anna , gratament sorprés per el magnífic blogg, aixó no te remei, no ens volen entendre, ni tenen cap interès a fer-ho, es trist peró es així.

Cocinica dijo...

Yo tengo que reconocer que tendría que hablar catalán de carrerilla, llevo toda mi vida veraneando en Cataluña, de pequeña, eso hace mucho, en Caldetas y desde hace muchos años en la provincia de Tarragona, pero me cuesta, como también me cuesta el francés y también me he pasado la vida yendo allí, pero no me molesta leer vuestros blog en catalán, lo primero porque vuestra cocina me encanta, creo que es de lo mejor de España y lo segundo porque gracias a eso cada día lo entiendo mejor.

Cocinica dijo...

No se porque razón ha salido mi comentario con unos picos en la escritura, espero que se me entienda. Siento que este tan mal escrito.

Besos

Eva Pineda dijo...

Impressionant bloc, fet amb molta il.lusió, amor i bon gust, que em fa sentir orgullosa de ser companya teva a la cuina d'en Bernat M :). Ple suport en l'ús del Català i no penso entretenir-me en justificar-ho com tampoc ho fan els anglesos, francesos o espanyols (jo si que em vull independitzar). Espero amb delit les fotos d'aquest últim dimecres perquè tot estava bonísssssim. Un petonàs, Eva