5/9/09

Ciutat Comtal


Un dels descobriments que he fet aquest estiu ha estat el mític Ciutat Comtal, situat a Rambla Catalunya amb Gran Via. Tot i que havia sentit molt a parlar d’aquest establiment mai no hi havia arribat a entrar perquè, algunes vegades que ens hi havíem acostat, estava ple de gom a gom. A més, jo tenia la idea que es tractava d’un més d’aquests locals on els guiris s’amunteguen disposats a buidar el bitlleter per un parell de llesques de pa amb tomàquet i pernil i una copa de vi.

Us enganyaria si digués que no es tracta d’un lloc turístic, perquè potser la meitat de la clientela era estrangera, però vaig quedar molt gratament sorpresa de la vianda i les tapes variadíssimes que preparen en aquest singular restaurant.


Hi vam anar a parar un vespre del mes d’agost. No havíem pensat de sopar fora i la veritat és que encara era força d’hora però, com que teníem un cuquet a l’estómac i volíem prendre alguna cosa, vam decidir acostar-nos a la barra i provar sort. Al principi semblava que hagués de ser impossible trobar un forat a la barra i un parell de tamborets però, mica en mica, la gent va anar marxant i ens vam poder posicionar la mar de bé. El forat que vam trobar era just al costat de l’espai reservat per als cambrers, la qual cosa ens va permetre anar veient tots els plats que anaven servint.


Davant nostre es trobava el mostrador amb tot el peix i el marisc fresc. Feia una pinta estupenda! Cada cop que algú demanava una ració de peix o marisc, el treien del mostrador i el duien a la cuina per fregir-lo o fer-lo a la planxa al mateix moment.

Tenien gambes, llagostins, calamar, navalles...


Nosaltres vam optar per un plat de xanguet fregit i unes escopinyes fetes al vapor que estaven francament irresistibles.


També vam compartir un saltejat de bolets amb rossinyols i pernil ibèric que vam trobar deliciós i uns boquerons amb vinagre que, tot i que a l’Aleix no li van fer el pes –el vinagre no és el seu fort- jo vaig trobar exquisits.

El sortit de montaditos de la casa també és força extens. En tenen des dels més senzills fins els més sofisticats. Entre els més senzills, nosaltres vam optar per la trilogia més típica: la croqueta de jamón, els pebrots del piquillo farcits de brandada de bacallà i el pa amb tomàquet amb pernil ibèric.

Entre els montaditos més sofisticats el rei de la casa és el de filet de vedella amb pebrot verd, que l’Aleix va devorar en un obrir i tancar d’ulls.

El que havia de ser un parell de canyes i quatre picadetes es va convertir en un senyor sopar i dels ben complerts. Tot i que l’espai és reduït i bulliciós, vam estar prou còmodes i vam passar una estona ben agradable, observant com els cambrers, la majoria de procedència oriental, servien la clientela amb una professionalitat admirable. Encara no me n’avinc de com poden memoritzar tants i tants plats, un darrere l’altre i recordar perfectament qui els havia demanat.

Vam sortir del Ciutat Comtal ben satisfets i amb ganes de tornar-hi. A veure si la propera tenim la sort de trobar un foradet a la barra!

6 comentarios:

Gemma dijo...

Una de les coses que trobo més a faltar de Barcelona és la gran varietat de restaurants que teniu per escollir... i tots d'una gran qualitat! A Sabadell tenim poca oferta i de qualitat justeta :(
Us vau fer un bon àpat a base de tapes, eh? M'apunto la recomanació per a una futura visita ;)

Margarida dijo...

Doncs a mi em passa com a tu abans: sempre que hi passo per davant penso que és un lloc típic per turistes!
Hauré de canviar el xip, vistes aquestes tapes tan ben presentades que us vau menjar!

Glòria dijo...

Aquests sopars de tapes trobo que són molt adients per als mesos d'estiu. Us vau recordar dels montaditos de Donostia?

Fins aviat

La Taula d'en Bernat dijo...

Hola a totes! M'alegro de veure-us per aquí...

Glària, sempre que mengem montaditos ens recordem dels de Donostia. Insuperables...

MAR dijo...

Bon dia, jo hi he anat diversos cops a part visc molt aprop i sempre és igual a l'hora o dia que vagis sempre hi ha cua ... és un clàssic i ho fan força bé realment és molt dificil trobar un lloc de tapes a Bcn que no sigui nomès per guiris aqui podem dir que es menja bé ...

Petunets

Francesc dijo...

Quina passada de lloc!!! Amb aquesta varietat i qualitat de plats és normal que sempre estiguen plens de gent. M'ha agradat molt aquest post. Ara matei li faria una visiteta al "Ciutat Comtal". Salutacions