10/9/09

Samsara

L’altre dia vam quedar amb el Pansu i la Lupe per anar a sopar per Gràcia. Feia temps que no hi anàvem i trobava a faltar l’ambientet tan genuí d’aquest barri barceloní. La nostra idea era anar a menjar a un restaurant libanès -feia dies que tenia el desig de menjar un bon shawarma- però no vam tenir sort i vam enganxar el dia de descans del personal...

Així que vam decidir donar un tomb i entrar a menjar alguna cosa allà on ens fes gràcia. I caminant, caminant ens vam trobar davant del Samsara, un lloc desconegut per a nosaltres però força suggerent, situat al número 6 del carrer Terol, prop de Torrent de l'olla. A fora, una pissarra on constaven les diferents tapes del dia ens convidava a entrar i deixar-se caure en la temptació.

La decoració del local també resulta suggerent i acollidora. Les taules petites envoltades de sofàs vermells i butaques i la llum tènue de la sala creen un ambient íntim i bohemi alhora. Els quadres de les parets i la decoració més aviat austera ens traslladen a la sabana africana, amb tota la seva fauna i la seva exuberant vegetació.

Però el millor del Samsara són sens dubte les seves tapes, variades i elaborades, que es poden degustar per un preu prou raonable. A la carta proposen preus tancats segons el nombre de tapes que es volen degustar que inclouen també la beguda. Les tapes es trien dins de l’oferta del dia que consta en el taulell (a la pissarra de fora també hi són). Les tapes elaborades amb ingredients més cars, com el foie o el marisc, tenen un suplement sobre el preu fix, però tot plegat dividit entre quatre ens va sortir força bé de preu.

Per començar a obrir la gana, ens van servir uns espàrrecs en tempura i salsa de romesco molt ben presentats dins d’un got transparent.

Vam seguir amb unes mandonguilles al roquefort amb salsa de piquillos. Estaven delicioses però el roquefort, que era dins de la mandonguilla, gairebé no es notava. Millor per al David, que no li agrada gaire el formatge fort...

Un dels plats que em van agradar més van ser uns farcellets de pasta filo farcits de bolets. Una autèntica delícia en miniatura!

Com que el foie a la planxa no és el meu fort, vaig cedir la meva tapa als nois, que van agrair molt la meva indiferència vers el foie. El que no em vaig deixar perdre va ser el bacallà amb verduretes que duia una salseta estupenda que, si he de dir la veritat, ja no recordo de què era exactament.

I per acabar de fer-la gran: coulant de xocolata. Un pecat...


La vetllada va ser molt agradable, el servei molt discret i correcte i l’àpat francament bo. Repetirem segur!

10 comentarios:

CocinArte dijo...

Uhmmm...tot boníssim, el foie tampoc es lo meu...però la resta està més genial!!

Marta dijo...

Ostres jo el foie si...i el que si de veritat el coulant....prenc nota per quan vingui a BCN!
Ptnts

starbase dijo...

Un molt bón suggeriment en un barri que amaga tantes bones sorpreses... l'apunto.

manel dijo...

veig que sortiu força i poc a poc vas fent una bona guia de locals per descobrir. el pròxim dia vinc perquè no hagis de llençar el foie :))

OLLES I SOMRIURES dijo...

Les fotografies parlen per si soles. Salut!!!

Anna dijo...

Manel, t'asseguro que la meva part de foie no es va llençar, més aviat hi va haver disputes per repartir-se la meva part entre els altres tres. Je,je! Als que us agrada el foie, no us agrada no, us fa tornar bojos!

Salutacions a tots!

Anna dijo...

a nosaltres ens agrada molt el Samsara, el roblema és que com ens agrada molt tastar-ho tot, compratim totes les tapes amb els amics, i entre la barreja de menjar i el vinillu...acabem una mica perjudicats ;)

illetapitita dijo...

Que bo tot!
Vau fer un bon descobriment!
Una abraçada!

Dolorss dijo...

Veig que et cuides molt i molt be, hauré de prendre nota ja que em guiaràs per bon camí.
Un petó

Anónimo dijo...

ja hi he anat aquí! està molt bé, i l'ambient també acompanya.
petons! núria