8/7/09

Ensaladilla russa

Un dels plats que trobem gairebé a totes les cases en aquests dies calorosos d’estiu és l’ensaladilla russa, coneguda també com a ensalada Olivier, ja que va ser inventada a mitjans del segle XIX per Lucien Olivier, chef de l’antic restaurant Hermitage, un dels restaurants més cèlebres de Moscú.

La recepta original de la mítica ensalada Olivier va ser un secret molt ben guardat tant per Olivier com per la família que regentava l’Hermitage i, en morir el chef, es va perdre per sempre. Tot i així, a Rússia i als països de l’est es va continuar preparant l’ensalada de forma molt semblant a l’original, que s’elaborava amb productes cars com ara la carn de cérvol. Mes tard, el cérvol es va substituir per pollastre i, a mesura que la famosa ensaladilla russa es popularitzava per tot Europa, el pollastre es va anar substituint per la tonyina i s’hi van anar incorporant altres verdures com els pèsols o la mongeta tendra, olives verdes, ou dur... de manera que l’ensaladilla russa que avui considerem pràcticament com un plat típic del nostre país, poc deu tenir a veure amb la que va inventar fa més d’un segle Olivier.

A casa nostra, l’ensaladilla russa sempre l’elaborem amb els següents ingredients:

Ingredients per a 4 persones

4 patates mitjanes
1 o 2 pastanagues
100g de pèsols
100g de mongeta tendra rodona
½ llauna petita de blat de moro

2 llaunes de tonyina
2 ous durs
1 pot d’olives verdes farcides
1 pot de maonesa lleugera

5-6 tires de pebrot vermell escalibat
5-6 olives negres

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts + 15 de cocció


  • Primer de tot, poseu una olla gran al foc amb aigua i sal.
  • Seguidament, peleu bé les patates i les pastanagues i les talleu a quadrets petits. Netegeu les mongetes i talleu-les també a trossets.
  • Quan l’aigua arrengui el bull, incorporeu-hi les patates, la pastanaga, les mongetes i els pèsols (jo normalment els poso congelats de la marca Findus). Deixeu coure les verdures durant uns 15 minuts procurant que no es desfaci la patata.
  • Quan les verdures siguin cuites, retireu-les del foc, escorreu-les bé i poseu-les en una safata.
  • Un cop fredes les verdures, afegiu-hi el blat de moro i la maonesa i mescleu-ho tot bé procurant no aixafar la patata. Incorporeu-hi la tonyina esmicolada i les olives verdes tallades a rodanxes fines.
  • Finalment, empolvoreu l’ensaladilla amb l’ou dur ratllat i decoreu el plat amb unes tires de pebrot escalivat i unes olives negres tipus perla. Si no teniu pebrot escalivat a casa podeu fer servir unes tires de pebrot del piquillo en conserva.
  • És molt convenient posar l’ensaladilla a la navera com a mínim durant un parell d’hores per tal que estigui ben fresqueta.
Tot i que darrerament hi ha mil marques que ofereixen ensaladilles congelades, precuinades o elaborades de forma “casolana”, com l’ensaladilla de casa no hi ha res...

10 comentarios:

Dolça dijo...

Bona l'ensaladilla russa, però amb les verduretes fresques i tallades a casa, res de bossa congelada!
I ara amb la caloreta ve de gust
PTNTS
DOLÇA

Gemma dijo...

Un plat ideal per aquests dies d'estiu.
No coneixia tota la història de la recepta, m'ha agradat molt llegir-la. A casa també fem la versió amb tonyina, em sembla que és la que triomfa més.

La cuina vermella dijo...

Hola Anna, desconeixíem d'on venia aquest meravellós plat. Un petó.

Francesc dijo...

A mi l'ensaladilla russa m'encanta tot l'any, però especialment a l'estiu. Aquesta teua té molt bona pinta. Jo estic enganxat a la que prepara la meua sogra. Sempre que en fa, me'n menge una platerada!!! Salutacions

Mercè dijo...

Una recepta tipica d'estiu ben bona!! I tant!! :)
Petons!

Maria Dolores dijo...

Que bona ensaladilla m'agrada molt y está te una pinta.

illetapitita dijo...

Jo tampoc sabia aquesta història, m'ha agradat llegir-la.
Aquesta recepta és ideal per aquests dies, jo també hi poso la tonyina!
Una abraçada!

OLLES I SOMRIURES dijo...

Gràcies per la història. Salut!!!!

Anna dijo...

Gràcies a tots per la visita!
Francesc, a veure si li demanes la recepta a la teva sogra i la comparteixes amb nosaltres...

Petons!

Anónimo dijo...

A nosaltres també ens encanta, sobretot l'Amanida russa.

Salut!