12/7/09

Amanida de llenties amb panses i menta

Recepta cedida per David Casulleras


Karlos Arguiñano, en més d’una ocasió, ens ha donat molt sàviament un bon consell que sempre tinc present: quan tingueu convidats a casa, prepareu allò que sapigueu del cert que us sortirà bé. No cal impressionar els comensals amb productes exòtics i desconeguts ni aventurar-se a elaboracions de les quals no estem segurs; és suficient preparar aquell plat que sempre surt bé. Aquesta és la clau de l’èxit.

En el cas dels nostres amics, el Pansu i la Lupe, el seu plat estrella que mai no falla és l’amanida fresca de llanties que a casa ja anomenem “l’amanida del Pansu”. I és que, tot i que el Pansu i la Lupe són molt bons cuiners i sempre ens tracten molt bé quan anem a sopar a casa seva, com l’amanida de llenties, no hi ha res.

En David (Pansu per als amics i no em pregunteu per què) em va explicar que per elaborar la famosa amanida s’havia inspirat en una amanida de llenties que preparen al Fidel, un modest restaurant del Raval on solem anar a sopar de tant en tant. Però la veritat és que l’amanida del Pansu dona mil voltes a la del Fidel i porta altres ingredients que li donen un toc fantàstic.

La imatge que veieu a l’inici del post és l’amanida que es van currar el Pansu i la Lupe per a la revetlla de Sant Joan. La que veieu aquí sota la vaig preparar jo la setmana passada seguint les instruccions del chef. Totes dues van resultar delicioses i molt refrescants. Això sí, el secret està en fer servir llenties pardines envasades en vidre. Algunes vegades, anteriorment, havia intentat imitar la recepta original amb altres classes de llenties i el resultat va ser una autèntica decepció.


Ingredients per a 4 persones:

500g de llenties pardines
Una ceba tendra
Tomàquets cherry
Un grapat de panses
Una branqueta de menta
Oli d’oliva verge extra

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

És imprescindible prepara l’amanida el dia abans de menjar-la per tal que les llenties es vagin impregnant de l’aroma de tots els ingredients i perquè estigui ben fresqueta.
  • Primer de tot poseu dos dits d’oli en un bol gran.
  • Peleu la ceba tendra, piqueu-la ben fineta i aboqueu-la dins el bol.
  • Netegeu els tomàquets, talleu-los en quarts i afegiu-los amb la ceba.
  • Piqueu la menta ben fineta –la quantitat depèn molt del gust de cadascú- i incorporeu-la amb els altres ingredients juntament amb les panses.
  • Seguidament, passeu per aigua les llenties, escorreu-les bé i afegiu-les al bol.
  • Remeneu bé perquè es barregin tots els ingredients i fiqueu el bol a la nevera. L’endemà ja podeu gaudir d’una amanida ben refrescant i aromàtica.
El Pansu ens va comentar que alguna vegada hi posava també un raig de llimona, però el darrer cop no en va posar i li va quedar tan bona que jo tampoc no n’hi vaig posar.

Animeu-vos a fer-la. Està tremeeeeeeenda!!!!

11 comentarios:

Gemma dijo...

Estic d'acord que les llenties pardines són les millors per aquest tipus d'amanides. I els plats senzills ben sovint són els millors!

Margarida dijo...

Ara mateix acabo de posar llenties a remull per fer aquest plat que ens presentes. No he comprat mai llenties de pot, sempre les coc a casa.
Diuen que hauríem de menjar gra més sovint, encara que jo només en menjo quan fa fred. Però aquesta setmana toca amanida de llenties del Pansu (quin nom!)
Una abraçada

Anna dijo...

A veure si us agrada tan com a nosaltres, Margarida. Ja li diré al Pansu que la seva amanida està arribant lluny...

Petons!

OLLES I SOMRIURES dijo...

No havia pensat jo posar panses a les llegums, curiós però ha de ser bo. Salut!!!!

Dolça dijo...

M'han agradat les llenties del Pansu, tant que avui en menjarem per dinar, però jo, com tu, les he comprat de pot!!!
Per cert, passat pel meu blog i t'hi podras trobar.
PTNTS
Dolça

manel dijo...

a casa ens agraden molt les amanides de llenties, però aquesta em sembla molt original i em va força bé, ara que la menta està ben ufanosa i l'haig d'arrencar perquè ho envaeix tot.

Margarida dijo...

Torno a ser jo!
Ahir vaig fer aquesta amanida i al Pere i a la Natàlia els va encantar! Tant, que avui n'han tornat a menjar. La Núria i jo vam decidir que ens agraden més les llenties calentes d'hivern. Però reconec que era força original!


Natàlia: jo mateixa he "obligat" a ma mare a escriure aquí, perquè les llenties eren boníssimes! Especialment la barreja amb panses i menta. No sé quants cops he repetit ja! :P

Anna dijo...

Natàlia, celebro que t'agradés les llenties. Ja ho saps, de tant en tant li has de demanar a la mare que te les prepari...
Margarida, a mi també m'encanten les llenties estofades a l'hivern, però com a alternativa aquesta amanideta està força bé.

Petons a tots!!!!

Maria Dolores dijo...

Me gusta esta ensalada y te la copio seguro me gustan las legumbres en ensalada lo malo es que me gustan solo a mi, pero da igual como dos dias lo mismo.
Saludos

Anna dijo...

Maria Dolores, me encanta esta olla que se remueve sola!

pocohecho dijo...

Acabo de descubrir el teu blog, m'agrada!!!

Salutacions
Jorge
http://pocohecho.wordpress.com/