7/4/09

Escudella de la iaia Montserrat

Aquest cap de setmana, en honor al meu sogre -que és d’aquelles persones que adoren la cuina senzilla de les àvies i fugen de les sofisticacions de la cuina moderna-, vaig preparar una escudella d’aquelles “tal com Déu mana”, amb els seus galets de tota la vida i la carn d’olla amb la pilota i la botifarra de segon plat.

Em fa mitja vergonya dir-ho, però és la primera vegada que feia escudella catalana. Moltes vegades faig brou de verdures perquè a l’Aleix i a mi ens agrada molt, i alguna vegada havia fet brou de pollastre amb verdures, però mai l’autèntica escudella.

Com que versions de l’escudella n’hi ha tantes com cases i la nostra amiga Lupe sempre ens ha explicat delícies de l’escudella de la seva àvia Montserrat, li vaig demanar la recepta per tal de fer la meva iniciació al món escudellaire. I la veritat és que la Lupe tenia raó: l’escudella de la iaia Montserrat no va deixar ningú indiferent. El meu sogre va gaudir com un nen amb sabates noves i tant ell com l’Aleix van repetir i tot. El brou va quedar blanquet, blanquet, amb un sabor intens –tal com a de serun bon brou- però gens greixós.

A continuació us anoto el secret de l’escudella de la iaia Montserrat, tal i com me l’ha fet arribar la Lupe:

Ingredients per a 4 persones

- 1 carpó de gallina
- 1 cuixa de pollastre
- 1 os de genoll de vedella (fa el caldo blanc)
- 1 tros de carn de vedella: la part del pit o el “conill”
- 1 os de pernil del peu (si no és del peu farà el caldo negre)
- 150 gr. de carn picada de vedella
- Mitja botifarra (o bé 2-3 salsitxes)
- 1-2 talls de cansalada
- Ou, julivert, all, pebre, pa ratllat i farina
- Porro, pastanaga, patata, nap, api (sense les fulles, les fulles fan el brou negre), col i xirivia

Preparació:
Temps estimat: 1 hora i mitja
  • En una cassola gran i alta fer bullir l’aigua i posar-hi totes les carns (excepte la pilota) durant 30 minuts. La cansalada es pot treure en 15-20 minuts perquè no quedi massa greixos. Durant els 30 minuts s’ha de desengreixar el brou (escumar-lo).
  • Mentres, podem fer la pilota: en un bol barregem la carn picada amb mitja botifarra, posar-hi un ou, all i julivert, sal i pebre, pa ratllat. Treballar bé la pilota com si fos una massa de pastisseria fins que quedi compacte, si no esta prou treballada es desfaria. Finalment es pot enfarinar una mica.
  • Posem la pilota i les verdures a l’olla. Si no hi cap tot podem treure el carpó o la cuixa. Deixem que es facin les verdures uns 15-20 minuts (la col s’ha de treure abans perquè no es desfaci).
  • En una font hi posem les carns (cansalada, pollastre, vedella i pilota) tallades i les verdures. Acabem d’escumar el brou si té molt de greix i el colem. Per a menjar, es serveix el brou amb la pasta que es desitgi i la carn i verdures del brou.

Les úniques variacions que hi vaig introduir van ser que, enlloc de botifarra vaig emprar caen picada de porc per a fer la pilota i que, enlloc d'una, en vaig fer dues perquè érem força colla. També vaig posar dues botifarres negres per allargar una mica el tall.

Llàstima que ja comença a venir el bon temps -a veure si és veritat- i ja no ens vindrà gaire de gust la sopeta. Però l'hivern que ve segur que me'n tornen a demanar i ja no valdrà el brick Gallina Blanca... jeje!

16 comentarios:

Glòria dijo...

Es fa una mica estrany una escudella tan completa fora dels dies de Nadal, però és tan bona...

Gràcies per passar-nos la recepta de la iaia Montserrat, les receptes de les iaies a més d'entranyables, són força valuoses!.

Fins aviat

Francesc dijo...

Això és el que al País Valencià anomenem "putxero" tot i que per al brou en comptes de galets hi posem fideus. Però és igualet. Si és que en la cuina també som el mateix!!! Salutacions

Mercè dijo...

Anna, aquí ja fa calor i l'escudella no bé molt de gust, però allí que encara us plou i refresca ha d'entrar d'allò més bé! I com diu la Glòria, aquestes receptes de les àvies són les millors!!
Com el mimes al teu sogre, eh? ;) jeje
Petons!

manel dijo...

anna, benvinguda al món escudellaire, a casa és la meva dona l'encarregada i la fa pràcticament amb els mateixos ingredients, incloso la botifarra negra, i amb dos tocs per reforçar el sabor, però tan ella com la meva mare sempre l'han fet coure més temps, entre dues i tres hores, excepte la pilota, la botifarra negra i les verdures que s'han de servir (com les patates o la col), que s'hi deixen només el temps de fer-se.

OLLES I SOMRIURES dijo...

Les millors receptes són les tradicionals. Ara que fa una mica de mal temps, doncs aprofitem que una vegada entri la bona temperatura, doncs ja està, fins a la tardor vinent. Salut!!!!

Anna dijo...

Tindré en compte el teu consell, Manel. Tot i que jo la vaig deixar bullir una mica més del que diu la recepta, potser amb una horeta més de xup-xup hagués quedat encara més gustosa...

La cuina vermella dijo...

Doncs jo en menjaria sempre d'escudella, és un dels nostres plats preferits. Anotem com un tresor la recepta de la iaia Montserrat. Un petó.

Gisela dijo...

El primer cop que m'agradava tot! i de postres maduixes amb nata...
La pilota mmmmmm el millor! jajaja

Dolça dijo...

Boníssima, l'escudella, i no cal que sigui Nadal per fer-ne, a casa si fa fred no es dificil que el cap de setmana caigui. Ara ja comença a fer massa caloreta, encara que aquests últims dies no li hauria fet cap lleig a una bona escudella.
PTNTS
Dolça

Gemma dijo...

Doncs per sort encara fa fred i ens vindrà molt de gust aquesta escudella tal com Deu mana! Aquestes receptes de casa de tota la vida s'han de conservar, són la nostra herència culinària.

Mai dijo...

Jo com el sogre nena , a mi un plat així em torna a la vida i m´agraden les sofistificacions però si em convides a dinar fes-me feliç com al teu sogre.
salud i una abraçada.

illetapitita dijo...

M'encanta tant l'escudella!!
Un secret, a vegades en faig a l'estiu perquè em ve "l'antoju"...
Salut!

Dolorss dijo...

El meu pare sempre ho deis: una escudella com deu mana calla per tot!!!!
Si la tornes a fer ja no serrà la primera vegada ;-).
Petons

Anna dijo...

Ei, cunyada, aquest cop no et vas poder queixar de res, eh?! Ja repetirem l'hivern que ve...

OLLES I SOMRIURES dijo...

Encara quedarà algun dia d'aquests que faci una mica de fred i podrem gaudir de la recepta de la iaia Montserrat. Si no és així, fins a la tardor estarà pendent. Salut!!!!

Lups dijo...

A l’àvia Montserrat li ha fet molta il•lusió estar a Internet. Ha repassat amb mi la recepta i ha estat aprovada amb un excel•lent (ja es veu en les fotos que l’escudella estava boníssima i molt ben presentada). Com tots sabeu les àvies tenen problemes de memòria i em va dir l’ingredient que mancava: una boleta de sagí que li dóna un últim toc de sabor.