19/4/09

El Racó d'en Freixa

El dia 14 de febrer, coincidint amb Sant Valentí –i no dic “el dia dels enamorats” perquè per a mi aquest dia especial sempre serà Sant Jordi-, l’Aleix em va convidar a sopar al Racó d’en Freixa, un restaurant ben especial, del qual havíem sentit parlar però no havíem tingut ocasió de provar. El motiu pel qual aquest any vam anticipar el nostre “sopar d’enamorats” és que el 28 de febrer Ramon Freixa es trasllada amb el seu equip a Madrid, per emprendre un nou projecte que du el nom de Ramon Freixa Madrid.

El local de Barcelona es mantindrà amb el nom de Freixa Tradició, i amb una carta força suggerent que mostra les intencions del chef de tornar als orígens amb una cuina tradicional i de producte.

Així ho explica Ramon Freixa en la seva nota de comiat:

"El Racó d'en Freixa" ha acabat una etapa el dia 28 de Febrer de 2009. Us volem donar les gràcies pel suport que ens heu donat des de l'any 1986 fins a l'últim dia.
A partir de la segona quinzena de març tornem als orígens del que fou el Racó, "rebatejant-lo" com a "FREIXA TRADICIÓ" i sota la direcció dels meus pares, Josep Maria i Dori, i jo mateix.
D'aquesta manera es tanca un cercle que començà igual que acaba, amb la cuina de la memòria; recuperem els orígens, la nostalgia del paladar de la nostra infància, el respecte per les arrels del gust de la nostra cuina i la nostra cultura.

Seguirem experimentant en total llibertat en un nou local i en una nova ciutat a partir del maig a Madrid com a "RAMON FREIXA MADRID", al carrer Claudio Coello nº67 amb la mateixa il.lusió i ganes. No estaré sol en aquest projecte, m'acompanya tot el meu equip de cuina, excel.lents professionals i persones.
Així doncs, esperem que ens acompanyeu en aquests nous viatges gastronòmics.

Gràcies de nou per fer-nos costat,


La nostra experiència als darrers dies del Racó d’en Freixa va ser exquisida. El cuiner, que conjuga a la perfecció la cuina avantguardista amb les arrels de la nostra tradició gastronòmica, ens va suggerir un menú degustació que ens permetés assaborir algunes de les seves especialitats. Abans de començar-nos a servir, la maître ens van preguntar si hi havia algun aliment que no ens agradés o si teníem alguna preferència per algun tipus de plat, i el sommelier ens va aconsellar un Bierzo exquisit entre la seva amplíssima carta de vins. A partir d’aquí, ens van anar servint els plats sorpresa acompanyats de les explicacions necessàries per saber el que estàvem menjant. Tot plegat, en un entorn agradable i elegant, de llum tènue i predomini de tons ocres i blanc.

Vam començar amb uns aperitius deliciosos tant per a la vista com per al gust i la resta de sentits. De tots, el que més em va sorprendre va ser una oliva farcida de Martini, que em va semblar d’allò més original; el que em va agradar més de sabor i textura va ser el que veieu més a la dreta, elaborat amb làmines de plàtan deshidratat i fregit.

També ens van servir un cocktail refrescant de cítrics i unes chips de flor de loto que ja havíem provat quan vam anar a l’Arzak i que sembla que són invenció del celebèrrim Ferran Adrià.

Entre els entrants no hi podia faltar el pa de diferents classes, l’oli d’oliva i la mantega –que tan de moda s’han posat entre els restaurants de renom i els anomenats restaurants bistronòmics-; però en aquest cas he de dir que van ser del millor del sopar: el pa era acabat de fer i n’hi havia de diferents classes (d’oliva negra, de panses, de cereals...) i l’oli i la mantega eren exquisits. Vaig pensar de preguntar-los d’on eren, però després se me’n va anar del cap...

El primer plat que ens van servir va ser, potser, el que per a nosaltres va ser més fluix, sobretot perquè l’ingredient principal era una gelatina d’ostra que no ens va acabar de fer el pes. Però a partir d’aquí els plats van anar millorant in creccendo.

El segon plat que vam degustar va ser una crema d’ametlles finíssima acompanyada de diferents fulles de verd i uns trossets d’espàrrec que no sé ben bé com estava fet però li quedaven molt bé.
A continuació, un dels meus plats preferits: una vieira a la planxa acompanyada de verduretes. Un autèntic caprici per al paladar...

El primer plat principal va ser un filet de pagre a la planxa acompanyat d’un porro confitat, pèsols frescos i una deliciosa crema de verdures; el segon plat principal va ser un jarret de vedella que es desfeia a la boca, amb un suquet de pecat, i acompanyat de trinxat de col, alls confitats i unes fulles que em van semblar una mena d’algues. Sense paraules...

A aquestes hores de la vetllada, ens semblava que ja no podríem afrontar els plats que encara ens faltaven, però quan la maître ens va treure la safata amb els formatges no ens en vam poder estar... N’hi havia per a tots els gustos, des del mític guyère de Savoye fins el no menys cèlebre Roquefort, passant per un cremosíssim i gustós Camembert, tots acompanyats per diferents confitures, entre les quals ens va sorprendre la d’albergínia, i alguns trossets de codony que sempre combinen perfectament amb els formatges més secs.

Però les postres de veritat encara no havien arribar i no ens les podíem deixar perdre perquè les postres, sobretot les de xocolata, són una de les especialitats de la casa. I no és d’estranyar, van ser tan rebones que no vam pensar ni en fer-ne una foto!

Menys mal que els pantalons que portàvem no ens apretaven gaire perquè si no ens haguéssim hagut de descordar un botó per fer front a les delicatessen que en van treure per acompanyar els cafès: bombons, catànies, pastetes i fins i tot un xarrup de pinya (massa alcohòlic perquè jo el pogués prendre).
Va ser un àpat molt complert, molt ben servit i tota una experiència que, malauradament no podrem repetir a Barcelona. Però de ben segur, si algun dia anem a Madrid, intentarem fer una parada el carrer Claudio Coello 67. Esperem que Ramon Freixa hi tingui molta sort!

8 comentarios:

OLLES I SOMRIURES dijo...

Quina celebració. Aquests plats són ideals. Ja es nota que vau sopar molt bé. Bona recomanació heu fet. Salut!!!!

illetapitita dijo...

Carai quin sopar que vau fer!
Tots els plats tenen una pinta molt bona!
Seur que us va ben aprofitar!
Una abraçada!

Francesc dijo...

Ha estat un post magnífic. La descripció de tot plegat em sembla deliciosa. Gaudesc molt llegint el teu bloc. Salutacions

Mercè dijo...

Renoi quin soparet!! És d'aquells per recordar!! Quins plats... entre la presentació i les originalitats, quin gust menjar-s'ho! :)
Petons!

Dolorss dijo...

Quin sopar!!!
Penso que les ocasions es tenen d’aprofitar i abans que marxi a Madrid, dons per que no donar-se un homenatge.
Ara per Sant Jordi podeu anar a Madrid , no? ;-)

La cuina vermella dijo...

wow, Anna, quin regal més ben triat per celebrar l'amor! molt bona recomanació, ens l'apuntem a la llista dels pendents. Muac.

Gemma dijo...

Quina passada, això sí que és un bon regal!
Quina sort, eh? ;)

S Lloyd dijo...

I heard this is considered in the top 10 best tables of Spain. I am planning to give it a try one of those days