7/12/08

Menjar blanc

El diumenge al migdia vam anar al Delte de l’Ebre, on vam poder gaudir d’uns paisatges esplèndids i de l’encantador xiuxiueig de les aus.

Després d’una bona passejada entre els arrossals ens vam dirigir al restaurant L’Estany, que nosaltres coneixem com La Caseta de Fusta de l’Encanyissada.

Allí vam menjar, com és tradició, un arròs seixat –fet únicament amb fumet de peix i crancs- i un arròs marinera. Com a entrants, vam compartir un plat de peixet fregit i unes anques de granota que a mi em van semblar delicioses, tot i que als altres comensals els van deixar bastant indiferents.

Però el més genuí de tot van ser les postres, que ja s’han convertit en un clàssic de La Caseta de Fusta. El menjar blanc –que els de la zona anomenen “minjar blanc”- són unes postres força comunes de les terres de l’Ebre. La meva mare recorda haver-ne menjat de petita i sempre que anem a menjar pel Delta el demana. Es tracta d’una mena d’arròs amb llet fet amb pols d’arròs; recorda també a les farinetes, però és molt dolcet i sempre hi donen un toc de canyella. A mi, personalment, no són unes postres que em treguin el son. De fet, fora del Delta, no n’he menjat mai... Però quan anem a l’Estany, no sé per què, sempre em ve de gust aquest plat i, si no el demano jo, no puc evitar fer-ne algunes cullerades del de la meva mare, que és una incondicional d’aquestes postres tan genuïnes.

Aquest cop, vam preguntar a la cambrera el secret de la recepta, però només ens va saber dir que es fa com si fos arròs amb llet però emprant arròs en pols. Quan vaig arribar a casa, encuriosida, vaig buscar la recepta per Internet, però totes les que he trobat no tenen res a veure amb el que ens van explicar a La Caseta de Fusta. La majoria elaboren el menjar blanc amb llet d’ametlla, midó, llimona i canyella i, en tot cas, utilitzen farina de blat de moro per fer quallar la llet.

Si sabeu la recepta genuïna del menjar blanc del Delta us agrairé moltíssim que me la feu arribar. Mentrestant, ens haurem de conformar amb la versió internàutica que podeu trobar, per exemple, aquí.

9 comentarios:

Cuinagenerosa dijo...

anna, jo també coneixia el menjar blanc fet amb ametlla, però d'aquest amb arròs no n'havia sentit a parlar mai, li preguntaré al meu amic de sant carles a veure què me'n sap dir.

Gemma dijo...

Caram, fet amb farina d'arròs enlloc d'ametlla???? No ho havia sentit mai!
El Menjar Blanc tradicional de Reus o dels volttants sempre em transporta a records d'infància, amb el meu pare (que és de Montblanc) a la cuina colant la llet d'ametlla per un drap de cotó... crec que era l'únic moment que el veia ficat a la cuina je je je...
Si t'arriba aquesta recepta del Delta, ja l'explicaràs!

Mercè dijo...

Anna, m'encanten aquests plats tradicionals de les nostres terres. I aquest no el coneixia! Gràcies per compartir-lo i quan trobis recepta, ja saps el que toca! ;)

OLLES I SOMRIURES dijo...

EL menja blanc són unes postres típiques de la ciutat de Reus. Però como tot lo bo, es normal que s'estengui culinariament pel territori. M'agrada molt que fet unes postres tradicionals, i més del meu poble.
Salut!!!!

jaume dijo...

MENJAR BLANC

dESDE CUAN ES TIPIC DEL DELTA, ES TIPIC DE REUS, I ESFA AM AMETLLA TRITURADA I ES COLA I EL SUC, JUNT AM DOS INGREDIENTS MES ESFA EL POSTRE, PERO ES TIPIC DE LA CIUTAT DE REUS,

bajoqueta dijo...

Com molts cops passa, un postre no és exclusiu d'un lloc. En este cas jo l'he vist com a postre típic de Tortosa i de Reus. La diferència entre un i l'altre és que a Tortosa el fem amb farina d'arròs, i a Reus lo fan amb ametlla també. A mi m'agraden tots dos, i és un postre que va molt bé per quan tens mal de panxa.

Aquí vos deixo la recepta en catala:

català


i en castella:


castellà

Anónimo dijo...

Al País Valencià també se'n fa de menjar blanc, abans es feia més sovint, ara es fa a poques cases dels pobles i per gent major.

Anna dijo...

Hola! jo sóc de Tortosa, i assidua a la caseta de fusta, la recepta de la "bajoqueta" és la que has menjat al restaurant, és la que fan les mames i les iaies de postre i/o quan tenim mal de panxa, el pots fer més dens o més líquit, simplement afegint-hi més o menys llet, hi ha gent que li agrada que es pugui tallar a daus i d'altres que estigui ben líquit de baix i amb una capeta gelatinosa al damunt.

Bloguers de Reus, no us ofengueu, el "minjar blanc" és de les terres de l'Ebre, el "menjar blanc" no. Aquesta petita diferència ortogràfica és molt important per saber com ha estat fet. Són diferents, ni millors ni pijors.

Au! bon profit!

Empiema dijo...

Nunca lo probé así de esa manera, debe estar muy rico, aunque lo que hay que remarcar es que es básicamente un arroz con leche, aunque eso si, usando harina o almidón de arroz, en vez de arroz.