27/4/11

VII MAGNA CELEBRATIO: FESTIVAL ROMÀ DE BADALONA

Títol

Els propers dies 29 i 30 d’abril i 1 de maig se celebra a Badalona la setena edició de la Magna Celebratio, unes jornades dedicades a conèixer millor els nostres avantpassats romans a la ciutat de Baetulo.

Les jornades consten d’una sèrie d’activitats que ajuden a recrear la vida quotidiana dels antics baetulonenses. Una sèrie de paradetes distribuïdes al voltant del Museu de Badalona ens mostren com filaven i teixien les dones romanes, com tenyien les teles amb tints vegetals o animals, l’ofici dels antics pescadors, l’elaboració de les salaons i de cordes i nanses per pescar, com preparaven ungüents curatius i l’instrumental que feien servir els metges, com elaboraven sabates i moneders de pell, com treballaven la pedra per a la construcció, l’art de la forja, el procés de creació dels mosaics, com molien el blat per fer el pa, etc.

A més de les activitats gratuïtes hi ha una sèrie de tallers i activitats de pagament molt interessants, entre les quals destacaré el Thermopolium, un taller de cuina romana a càrrec de la companyia Kuanum, en què s’expliquen i es mostren els principals aliments i tècniques culinàries de l’antiga Roma, s’elabora algun plat i es fa una degustació de diferents tastets, condiments i vins. L’any passat va ser el primer any en què hi vaig participar amb alguns dels meus alumnes de llatí que van quedar encantats,  i aquest any segur que repetiré perquè tinc una alumna que està fent un treball de recerca sobre l’alimentació a l’antiga Roma.

Altres tallers interessants són el Textrina, en què es practica el cardat i el filat de la llana; l’Unguentaria, en què es fabriquen cremes perfumades; o el Gemmariu, en què es confeccionen collarets i polseres similars als que lluïen en època romana.

Activitats

Els més menuts tindran la possibilitat de muntar en una biga, carro romà tirat per dos cavalls que conduïa un auriga; i els no tan petits podran participar al Baetulo Ludens, un joc d’estratègia ambientat a la ciutat de Baetulo.

A més de les activitats mencionades i de l’ambient alegre i festiu que es respira pel barri de Dalt la Vila, són molt interessants les jornades de cuina romana que organitzen alguns restaurants de Badalona. L’any passat nosaltres vam fer el menú degustació de la Sargantana i va ser sensacional, a més d’una experiència molt amena. Aquest any ens agradaria repetir, però encara hem de veure com ens organitzem el cap de setmana perquè sembla que es presenta amb un excés d’activitat…

Restaurants

Ja ho sabeu, a veure si us animeu a treure el cap per Badalona i gaudiu d’aquests jornades cent per cent romanes!
Per més informació consulteu la pàgina oficial de la Magna Celebratio.

20/4/11

La mona de Pasqua

IMG_2747

Aquest dilluns, com en moltes llars catalanes, tota la família ens reunirem per celebrar el dia de la mona. Com és tradició a casa nostra, aquesta diada sempre la passem a Vallromanes, on viu el meu padrí que, des de fa 31 anys no ha oblidat mai cap mona! Aquest any no crec que m’animi a elaborar cap mona de collita pròpia, però aprofito per ensenyar-vos la que vaig preparar l’any passat per menjar amb la família de l’Aleix. Va ser la primera mona que vaig fer i me’n sento prou orgullosa, tot i que veig que cada vegada hi ha mones més espectaculars fetes a casa.

Ingredients per al pa de pessic:


250 g de farina
250 g de sucre
10 g de llevat químic
6 ous

Per a la trufa:


1/2 de litre de nata muntada amb sucre
200 g de xocolata fondant

Per a la crema cremada:


1/2 litre de llet sencera
4 rovells d’ou
120 g de sucre
50 g de Maicena
50 g de mantega
1 branqueta de canyella
la pell d’una llimona
sucre per cremar

Per decorar:


Crocant
ous de xocolata
xocolatines de colors
plomalls i pollets

Preparació:

Temps estimat: 3 hores

IMG_2754
  • Primer de tot, prepararem el pa de pessic. Separem els rovells de les clares i muntem les clares a punt de neu fins que es pugui girar el plat i no caiguin. Si teniu una batedora elèctrica us estalviareu un bon mal de braç i amb un polsim de sal serà més fàcil que les clares espesseixin.
  • A part, batem bé els rovells amb el sucre fins aconseguir una pasta homogènia d’un color groguenc pàl·lid.
  • Seguidament, mesclem les clares i els rovells molt delicadament per tal que la massa no perdi esponjositat.
  • Mica en mica, hi anem afegint la farina i el llevat tamisats.
  • Un cop tinguem la massa ben mesclada i homogènia, la posem en un motlle rodó d’uns 26 cm de diàmetre. Introduïm el motlle al forn prèviament escalfat i el deixem uns 35 minuts a 180º.
  • Mentre es cou el pa de pessic, podem anar preparant la trufa que servirà per farcir i decorar la mona. Podeu muntar vosaltres mateixos la nata amb una mica de sucre o comprar-la ja muntada com vaig fer jo. Aquí a Badalona el millor lloc per comprar nata muntada, pel meu gust, és a Can Verdú, una granja propera al mercat del centre on tenen algunes especialitats realment recomanables.
  • Quan tinguem la nata muntada, posem la xocolata fondant al bany maria perquè quedi ben desfeta. Tot seguit, mesclem els dos ingredients amb molta cura perquè la nata no perdi cos. L’any passat, en ajuntar la nata amb la xocolata massa calenta, em va quedar una trufa poc esponjosa. He llegit, però, que perquè es mantingui més esponjosa és aconsellable deixar refredar una mica la xocolata, posar primer una mica de nata a la xocolata i, després, anar incorporant mica en mica la xocolata a la nata.
  • Quan el pa de pessic estigui cuit, el retirem del forn, el deixem refredar i, un cop fred, el partim per la meitat amb molta cura per poder-lo farcir.
  • Amb ajuda d’un ganivet o una espàtula, disposem una capa generosa de trufa sobre la meitat inferior del pastís i ho tapem amb l’altra meitat procurant que les dues parts encaixin a la perfecció.Reservem la trufa restant a la nevera.
  • A continuació, preparem la crema pastissera que servirà per cobrir la part superior de la mona. Posem la llet al foc amb la canyella i la pell de la llimona feta a tires.
  • Mentrestant, batem els rovells d’ou amb el sucre fins aconseguir una pasta homogènia. D’altra banda, dissolem la Maicena amb una mica de llet, que podem agafar del cossi que tenim al foc, i l’afegim als rovells batuts de manera que quedi tot ben mesclat.
  • Quan la llet arrenqui el bull, retirem del foc i la colem per treure’n les pells de llimona i la canyella.
  • Aboquem la llet ja colada sobre la mescla dels ous i la Maicena i ho remenem bé.
  • Tornem a posar la mescla en un cossi per anar al foc i anem remenant a foc baix amb una cullera de fusta fins que la crema comenci a espessir. És molt important no deixar de remenar per evitar la formació de grumolls.
  • Quan la crema tingui la consistència desitjada, la retirem del foc sense deixar de remenar i hi afegim la mantega, que farà que la crema sigui més cremosa (valgui la redundància).
  • Disposem sobre el pastís la quantitat de crema necessària i l’escampem amb l’ajuda d’una espàtula. Cobrim també amb crema les bores de la mona que, seguidament, arrebossarem amb el crocant. La resta de la crema –segur que en sobra una mica- la podem posar en cassoletes per menjar un altre dia.
  • Quan la crema s’hagi refredat, hi escampeu per sobre una mica de sucre, com si anéssiu a preparar una crema catalana i, tot seguit, la cremeu amb un soplet.
  • Poseu la mona a la nevera abans de decorar-la. Veureu com el sucre cremat, amb el fred de la nevera perd consistència i es converteix en una superfície ideal per enganxar-hi tota mena de guarnicions.
  • Quan el pastís sigui fred, omplim una màniga pastissera amb la trufa que havíem reservat i anem decorant tot el voltant de la mona amb petites floretes de xocolata.
  • Seguidament, hi enganxem els ous, les xocolatines de colors, els plomalls i els pollets.
  • Tornem a introduir a la nevera fins el moment de menjar.
Ja veieu que preparar la mona a casa és una feina ben laboriosa, però la veritat és que no és gens difícil i fa molta il·lusió veure-la acabada! A veure si us animeu a fer la competència a les pastisseries!!!

10/4/11

Favada asturiana

IMG_8159

Amb la calor estiuenca d’aquests dies, l’última cosa que se m’hagués acudit fer és una favada asturiana. Però tenia les mongetes comprades de feia setmanes i el tall envasat al buit, així que, malgrat les temperatures elevades d’aquest cap de setmana, he decidit acomiadar la temporada d’hivern amb aquest plat de favada. Era el primer cop que la preparava i el resultat ha estat excel·lent. Això sí, l’hem hagut d’acompanyar amb una amanida de verds i aigua fresqueta, perquè la menja ha estat contundent!

Ingredients:

50 g de faves
100g de lacón
100g de porc magre
un os de pernil
un xoriç asturià
una morcilla asturiana
1 porro
1 pastanaga
pebre vermell de la vera
sal

Preparació:
Temps estimat: 2h + 30 minuts
IMG_8153
  • La vigília abans, posem les faves a remullar amb aigua mineral freda. És millor evitar la de l’aixeta si conté molt de clor.
  • L’endemà, posem les mongetes en una olla o cassola alta juntament amb la pastanaga i el porro ben nets. Hi afegim l’os de pernil, el porc magre i el lacón, i ho cobrim d’aigua freda mineral.
  • Deixem que arrenqui el primer bull i desespumem. Abaixem el foc i deixem que cogui durant una hora i mitja. Podem anar afegint aigua freda de mica en mica per tal que les mongetes estiguin sempre cobertes.
  • Passat aquest temps, introduïm el xoriç i la morcilla asturiana, i deixem que cogui a foc baix durant 20 minuts més.
  • Passats els 20 minuts, retirem el tall de la cassola i reservem.
  • Posem en un vas americà mig cullerot de mongetes i un cullerot del suc. Hi afegim un polsim de pebre vermell de la vera (pimentón de la vera) i ho triturem amb la batedora elèctrica.
  • Afegim a la cassola el puré, que servirà per espessir el suc i donar-li un xic de color, i ho deixem coure 10-15 minuts més.
  • Finalment, retirem l’olla del foc i deixem que reposi 10 minuts més.
  • Mentrestant, tallem el xoriç i la morcilla a rodanxes i tallem a daus la resta de la carn.
  • Afegim la carn a la cassola i emplatem, procurant que el xoriço i la morcilla quedin a la vista.
Com he dit, no és la recepta més idònia per aquesta època de l’any, però de ben segur que l’hivern que ve la tornarem a fer!

9/4/11

Tapa de pop amb brie

IMG_8140

La tapa que us presento avui és una adaptació de la “tostada con pulpo i brie” que vaig aprendre al darrer curs de Cuina de Mercat que imparteix Bernat Martínez a l’Aula Gastronòmica de Barcelona. De fet, he seguit al peu de la lletra les instruccions d’en Bernat, fins i tot he comprat el pop congelat a La Sirena, tal com vam fer el dia del taller. L’única cosa que he canviat és la base de la tapa. En Bernat va fer servir una torrada de pa de pagès, mentre que jo he emprat una base que vaig aprendre en un dels llibres d’Arzak, consistent en unes tires torrades de torta de farina.

Ingredients:


200 g de pop congelat
3 tortitas de blat
100 g de formatge brie
pebre vermell de la vera
oli i sal
4 branquetes de julivert

Preparació:

Temps estimat: 15 minuts + 20 minuts de cocció
  • El dia abans traiem el pop del congelador perquè es vagi descongelant de manera natural. El pop congelat dona molt bon resultat, fins i tot és aconsellable congelar-lo si es compra fresc per tal que es trenquin els teixits i les fibres i no resulti tan dur. En Bernat ens va aconsellar el de La Sirena i he seguit la seva recomanació obtenint molt bons resultats.
  • Un cop descongelat, posem el pop a bullir amb un polsim de sal durant uns 20 minuts o fins que estigui al punt. És recomanable, abans d’introduir-lo definitivament a l’olla, escaldar-lo tres vegades seguides, posant i traient de l’aigua. D’aquesta manera s’aconsegueix que les potes no es cargolin i quedin menys deformades.
  • Un cop cuit el pop, el deixem temperar una mica i el tallem a rodanxes fines. Reservem.
  • Tot seguit, tallem les tortitas, cada una en tres talls verticals, rebutjant-ne les puntes arrodonides. D’aquesta manera obtindrem 9 tires rectangulars, una de les quals no utilitzarem.
  • Untem les 8 tires de tortita amb una mica d’oli, amb l’ajuda d’un pinzell de silicona, i les torrem pels dos cantons en una planxa plana o en una paella. Reservem.
  • Tallem vuit talls verticals de formatge brie i els posem a sobre de cada base. A sobre, hi col·loquem les rodanxes de pop.
  • Introduïm les tapes al forn prèviament escalfat a 200º i ho deixem fins que el formatge comenci a fondre.
  • Mentrestant barregem en una tassa una mica d’oli, una culleradeta de pimenton de la vera i un polsim de sal. El pebre vermell de la vera té un gust fumat molt particular que a mi m’encanta, però si ho preferiu també podeu emprar pebre vermell dolç.
  • Finalment, col·loquem les tapes en un plat i les reguem amb l’oli ataronjat que els donarà un color molt atractiu. Podeu acabar de decorar el plat empolvorant-lo amb una mica més de pebre i una branqueta de julivert.

2/4/11

El bacallà de la Teresa

IMG_8112

La Teresa Carrión, la millor amiga de la meva mare i veïna nostra durant molts anys, és una gran cuinera. Per a aquestes festes de Nadal va passar-li a la meva mare una recepta de bacallà amb pebrot, pinyons i panses que vam menjar el dia d’Any Nou i que ens va encantar a tota la família. Des d’aleshores que pensava que algun dia havia de provar aquella delícia, fins que avui, estant a casa els meus pares hem trucat a la Teresa perquè ens recordés els ingredients i tot el procediment.

La recepta és ben fàcil d’elaborar i el resultat, de veritat, que és excel·lent. Per al meu gust, la millor recepta de bacallà que he provat mai.

Ingredients:

IMG_8108

8 talls del morro de bacallà
1 pebrot vermell
1 ceba tendra
1 porro
1 cullerada sopera de mel
2 grapats de pinyons
2 grapats de panses
una mica de farina
oli i sal

Preparació:
Temps estimat: 1 hora

IMG_8115
  • Primer de tot, enfarinem el bacallà i el fregim en una cassola. Jo he fet servir la part del morro, però diu la Teresa que la part d’abans de la cua és perfecte per fer aquesta recepta. Reservem.
  • A la mateixa cassola hi afegim la ceba i el porro tallats a quadrets ben petits.
  • Quan la ceba ja estigui toveta, hi afegim el pebrot tallat també a quadrets petits i ho deixem confitar a foc ben baix. També es pot elaborar amb pebrot verd, que és més saborós, però amb el vermell el plat queda molt vistós.
  • Al darrer moment hi afegim una cullerada generosa de mel.
  • Torrem els pinyons al forn o en una paella i els afegim, juntament amb les panses, a la cassola.
  • En una safata de forn hi col·loquem els talls de bacallà i per sobre el sofregit de pebrot, pinyons i panses.
  • Ho posem al forn a 220º durant 15 minuts (amb el foc de dalt i de baix).
  • Passat aquest temps, ja podem emplatar.
Gràcies, Teresa, per aquestes receptes tan bones!!!

1/4/11

Lluç a la planxa amb puré de xirivia

IMG_8085

Aquest mes, igual que l’anterior mes de setembre, he tornat a seguir el curs de Cuina de mercat i de contrastos que imparteix en Bernat Martínez a l’Aula Gastronòmica de Barcelona. A més de passar-nos-ho molt bé cuinant, degustant i escoltant les explicacions d’en Bernat, hem après un munt de coses i un munt de receptes. Aquesta vegada no he fet la crònica de cada sessió, però aniré publicant algunes de les receptes del curs que segur que faré a casa.

Avui, quan he sortit de la feina, he passat a comprar el peix a la Rosa Mari –de la peixateria Puig-Patau de Badalona-, com acostumo a fer molts divendres; però avui tenia clar que el peix l’acompanyaria d’un puré de xirivia que ens va descobrir el dimecres passat en Bernat. Jo la xirivia només l’havia fet servir per al brou o l’escudella, i provar un puré tan exquisit i tan gustós em va sorprendre molt positivament. També he aprofitat una salseta d’all i julivert que vam aprendre a fer al curs per donar un toc aromàtic al peix.

Ingredients:


8 talls de lluç
1/2 kg de xirivia
150 g de crema de llet
150 g d’aigua
30 g de julivert
30 g d’all
30 g d’ametlla mòlta
200 ml d’aigua
4 grapadets de pastanagues mini
oli, sal i pebre

Preparació:

Temps estimat: 45 minuts
  • Comenceu posant en un cossi la xirivia pelada i tallada a trossets petits, l’aigua, la crema de llet i un polsim de sal. Ho poseu al foc i ho deixeu fins que la xirivia estigui ben cuita.
  • Mentrestant, piqueu l’all i el julivert i passeu-ho per la paella amb una mica d’oli. Seguidament, afegiu-hi l’ametlla mòlta, un polsim de sal i pebre, i 200 ml d’aigua. Deixeu que faci xup-xup durant 5 minuts.
  • Quan la xirivia sigui cuita, tritureu-la ben fina amb la batedora elèctrica i reserveu.
  • Passeu també per la batedora la salsa de julivert i reserveu.
  • A continuació, coeu les pastanaguetes al vapor. Podeu fer servir un estoig de silicona o qualsevol estri per coure verdures al vapor. Jo he fet servir l’estoig de Lékué.
  • Finalment, feu el peix a la planxa amb una mica de sal d’escata.
  • Per muntar el plat, jo he fet servir una màniga pastissera per col·locar el puré de xirivia en forma de floretes. Per a la salsa de julivert he fet servir un biberó de cuina, que va molt bé per disposar les salses de forma ràpida i estètica.
Ja veieu que és un plat senzill i ben fàcil d’elaborar. Si us animeu a fer-lo segur que us en llepeu els dits!