14/11/11

Karlos Arguiñano: el restaurant

IMG_4996

Sempre he dit que, si he tingut un mestre en l’art dels fogons, ha estat, sens dubte, Karlos Arguiñano. Va ser ell qui, fa anys, va despertar en mi les ganes d’experimentar a la cuina, i del seu programa són les primeres receptes que vaig elaborar un cop emancipada de casa els meus pares. Encara recordo la seva antiga web, d’on vaig treure un munt de receptes que encara guardo impreses enganxades en un antic receptari. Va ser ell qui em va ensenyar com agafar un ganivet de cuina, com picar el julivert o tallar les verdures en juliana, com treure els filets d’una orada i com n’és d’important cuinar amb un bon oli d’oliva verge. Gràcies a ell vaig conèixer alguns peixos que ni sabia que existien i vaig aprendre a cuinar algunes viandes que mai havia vist a casa els meus pares. I encara penso en el meu mestre cada vegada que decoro un plat amb una branqueta de julivert.

Doncs bé, aquest pont de Tots Sants, l’Aleix i jo vam fer una escapada fantàstica a Donosti, una ciutat que mai no em canso de visitar, i aquest cop vam aprofitar per fer una visita a Zarauz i dinar al restaurant de Karlos Arguiñano, on encara no havíem menjat mai.

IMG_5000

Només arribar-hi em va emocionar veure l’esplèndida platja de Zarauz, on s’han rodat tants i tants programes d’estiu del cuiner més televisiu de la Península. Vam passar una bona estona passejant per la platja, fent-nos fotografies a les mítiques glorietes que tantes vegades han fet de plató, contemplant els surfistes entusiasmats amb les onades i gaudint d’un dels dies més assolellats de la tardor.

IMG_4924 

IMG_4928

IMG_4941

Una mica abans de dinar vam acudir a la terrassa del restaurant, on es pot prendre un aperitiu amb vistes al mar i, fins i tot, picar alguna coseta per obrir la gana. Aquesta era la nostra intenció, però al cap de 25 minuts de seure encara no ens havien atès i vam haver de deixar la terrassa perquè ja teníem taula reservada al restaurant.

IMG_4936

La casa que alberga el restaurant, feta de pedra i amb un aire senyorial, és un antic palauet conegut amb el nom de Villa Aiala. El restaurant es troba a la planta baixa i té vistes al mar, mentre que la resta de l’edifici s’ha convertit en un hotel de 4 estrelles.

El menjador, amb una decoració més aviat clàssica, no és res de l’altre món, però resulta prou agradable per fer un dinar de família o amb els amics. Em van fer gràcia els plats que hi havia penjats a la paret, amb el pardalet típic dels programes de l’Arguiñano.

El restaurant ofereix la possibilitat de menjar a la carta o de fer un menú degustació per 33 euros que ens va semblar perfecte i força bé de preu, tenint en compte la fama de l’Arguiñano i les vistes immillorables a la platja de Zarauz.

Vam començar amb un aperitiu de crema de carabassa i croquetes de pebrot. La crema de carabassa era això: una crema de carabassa, i les croquetes semblaven fetes de feia estona i reescalfades, però la veritat és que va ser prou correcte.

IMG_4946

Vam seguir amb una amanida d’escarola –poc amanida com és costum en l’Arguiñano- acompanyada d’ànec confitat. Una amanida correcta, res més.

IMG_4950

El següent plat va ser un puré de mongetes negres amb botifarra negra, molt a “lo Arguiñano” que ens va encantar.

IMG_4955 

El plat de peix va ser un bacallà que combinava dues salses: pil-pil i vizcaína. És cert que el bacallà estava al punt de sal i eren dos trossets prou macos, però jo tinc la sensació que no s’havien cuit amb les salses, sinó que el bacallà s’havia fet al forn o al vapor i a sobre hi havien posat una cullerada de cada salsa. He de dir que el plat em va entrar més per la vista que pel gust.

IMG_4960

El plat de carn van ser unes carrillaras (galtes) al vi negre i puré de patata que em van semblar el més fluix del menú. Bé… sense comptar les postres.

IMG_4967

Les postres, com heu pogut deduir, és el que ens va semblar més fluix de tot el menú. La copa de Eva va resultar ser una copa de natilles amb kiwi i gerds i una capa de xocolata blanca que, la veritat, a mi em va semblar d’aprovat justet. Tant justet que jo me’n vaig deixar més de la meitat…

IMG_4970

Els petit-fours que ens van treure amb els cafès van compensar una mica la decepció de les postres, tot i que tampoc es pot dir que fossin res de l’altre món.

IMG_4984

He fet una crítica una mica dura, ho sé, perquè penso que és la que es mereix un mestre com l’Arguiñano que, a més, s’ha convertit en referent de la gastronomia peninsular de moltes llars. Ser més benèvola m’hagués semblat injust i he de confessar que em vaig sentir una mica decebuda. Quan vam anar a l’Arguiñano, no esperava cap menú degustació de l’alta cuina creativa, però esperava una cuina més acurada. Esperava poder sortir dient “què ve que hem menjat!” i només puc dir que vam menjar correctament. El que sí que és de lloar és que el mestre Arguiñano no hagi caigut en la temptació de fer una cuina elitista i sofisticada, tot el contrari del que sempre ha predicat. En aquest sentit, puc dir que el restaurant d’Arguiñano segueix fidel a les seves conviccions: una cuina casolana sense pretensions i assequible per a totes les butxaques. Clar que aquesta fórmula li permet tenir el menjador ple cada cap de setmana, mentre altres chefs més agosarats com Pedro Subijana, no omplen el menjador ni en dies de Pont. Però això, serà una altra història…

14 comentarios:

A peu coix. Núria Sagués dijo...

Pel que veig un pont fantàstic. No sé si has estat dura o no però és el que vas sentir. A mi també m'encanta la cuina de l'Arguiñano i si puc un dia o un altre també faré com tu.

LA COCINERA DE BETULO dijo...

L'Arguiñano fa una cuina bastant cassolana.
Petons.

starbase dijo...

No és pas la primera vegada que llegeixo una crònica com aquesta.

La veritat és que jo l'adoro a la tele, però si vaig a Donosti em sembla que a la llista no ocuparà pas llocs de Champions League...

Cuinagenerosa dijo...

subscribeixo el comentari de l'òscar, molta gent s'ha trobat igual i em sembla que al país basc hi ha molts altres llocs on menjar millor, encara que segurament no tenen aquesta fama ni aquesta situació privilegiada. però és ben estrany que, al marge del tipus de cuina que facin, hi hagi aquesta manca d'idees i fallades de realització tan evidents (com la crema i els bunyol de l'aperitiu).

trifasic de baileys dijo...

Caram!! les teves expectatives no van ser del tot les esperades pel que veig...jo vaig estar a punt d'anar-hi, per setmana santa, però estava tot requeteple!! ens vam haver de conformar en fer una foto del restaurant i llestos!! tot i així algun dia i vull tornar perquè m'agradaria provar la seva cuina, com dius, és un mestre desde que era molt petita! petons

GEMMA dijo...

Jo tenia entés que no cuinava, al restaurant, el mateix tipus de plats que fa per la TV.
De tota manera sempre dic que mi agradaría anar-hi un día, al seu restaurant. El que se, es que no haig de demanar el menú degustació,no?
Petonets.

Gemma dijo...

Nosaltres vam anar-hi fa un parell d'anys i estic totalment d'acord amb la teva crítica: "una cuina casolana sense pretensions i assequible per a totes les butxaques" resumeix molt bé el què és.

Cocina de emergencia dijo...

Primer de tot, enhorabona per haber-t'ho passat tant bé per Donostia i Zarautz. Personalment també he aprés a moure'm per la cuina amb Arguiñano però, per aquí (el país basc) el seu restaurant te una crítica més aviat freda, bastant coincident amb el que ens has explicat... cap plat destaca pel preu que cobra.

Nosaltres el tenim pendent, però la veritat, hi ha per aquí (País Basc - Vitoria) llocs tant bons per menjar bé que... l'anem deixant, jejeje.

Una abraçada!!

La Taula d'en Bernat dijo...

És cert que al País Basc hi ha mil llocs millors per menjar. D'alguns ja us en parlaré més endavant, va ser un pont moooooolt productiu a nivell gastronòmic.
Us recomano, a més, que si algun dia aneu a l'Arguiñano no feu el menú degustació. Penso que val més demanar un bon peix o un guisat. Els plats de la carta es veien d'una altra manera...
Jo he de dir que em va fer il·lusió anar a casa el meu mestre, tot i que el mestre era de pont i no em va poder signar el llibre... Crec que no hi tornaré, però és una assignatura que tenia pendent!

Petons a tots i gràcies per la visita!

Fem un mos dijo...

Sempre sa dit que l’Arguiñano es més bon comunicador que cuiner, encara que també es un bon cuiner, a moltes ens ha servit per despertar el nostre interès per la cuina.
Petons

Miquel dijo...

Anna una buena experiencia y desde luego el hotel-restaurante con sus vistas merece verlo aunque sea por fuera.El menu por el precio esta muy bien pero creo que yo en tu lugar tambien hubiera esperado mas de un menu de la talla del sitio y el nombre,lo que pasa que siempre queremos algo que no sea lo que podemos cocinar nosotros en casa.
Aun me falta por visitar su palacete-restaurante
gracias por compartir la experiencia

Anónimo dijo...

A mi l'Arguiñano em cau molt bé, però no sé perquè ja tenia la sensació que si mai dinava al seu restaurant sentiria el que has sentit tu: decepció! Segur que la pròxima vegada faràs la tria millor, que a Euskadi es menja taaaaaaaaaaaan bé! ;)
Petonets
Sandra

Ague dijo...

Un post molt interesant,gracies per les fotos i per explicar.nos la clase de cuina que hi ha al restaurant del Arguiñano.
Un petonet molt gran.

Anna dijo...

Què em dius, quina decepció... Realment sembla que tinguis raó, els plats llueixen menys del que m'esperava... :( Però bé, segur que el dinar va ser agradable, a la vora del mar! :)

Un petoneet!