29/8/11

Memorias de África

compo negra

Acaba el mes d’agost i amb l’entrada del fatídic setembre tots comencem a reemprendre les nostres rutines, alguns amb entusiasme pel nou any laboral que ens espera, altres amb la nostàlgia que ens provoquen els mil records de les vacances d’estiu. Aquest any, per a nosaltres, les vacances han estat inoblidables, plenes de màgia i de somnis complerts.

Com podeu endevinar pel títol del post, el nostre destí ha estat al continent africà, a Kenia i Tanzania, on feia anys que somiàvem poder anar. Aquest estiu, doncs, el somni esperat s’ha complert i hem de dir que ha superat les nostres expectatives. Hem gaudit dels millors safaris contemplant la vida quotidiana de lleons, lleopards, guepards, búfals i rinoceronts.

IMG_2345

IMG_2244

IMG_2125

171

326

Hem observat les grans migracions de zebres i nyus a través de l’encisadora sabana del Masai Mara.

IMG_1177

IMG_1148

Ens hem deixat seduir per les mirades penetrants de les tribus masai.

IMG_2765

compo masai

Ens hem meravellat davant dels flamencs que tenyeixen de rosa el llac Nakuru.

097

110

Hem nedat amb dofins i taurons en les aigües turquesa de Zanzíbar…

IMG_3416

compo zanzíbar

Però el millor de tot és que ho hem fet amb una companyia immillorable: el grup Memorias de Africa Confort 31 de Kananga, a qui vull dedicar aquest post.

IMG_3292

He de dir, per altra banda, que el tema gastronòmic per terres africanes ha estat bastant fluix. Al llarg del nostre recorregut ens han acompanyat el Christopher i el Gotzon, cuiners professionals que s’han encarregat de la nostra intendència durant el viatge. Els esmorzars, força complets, consistien en pa de motlle torrat amb melmelada o crema de cacau i, en algunes ocasions, bacó fregit i ous remenats. Els dinars, l’àpat més lleuger, solia ser un sandwich –gairebé sempre de CHEDDAR-, una mica de fruita i, alguns dies una amanida de pasta o d’arròs. L’àpat fort del dia era el sopar: després de la posta de sol, els nostres cuiners solien encendre un foc de camp on rostien carn, pollastre, peix… Un dia fins i tot vam tenir truites de patates! I per a l’aniversari de l’Amelia van elaborar un pastís espectacular enmig de la sabana! Uns nois molt apanyats!

menjant

De cuina regional l’única cosa que ens van preparar és l’ugali, una mena de farinetes molt espesses fetes amb blat de moro que ells fan servir com a substitut del pa per acompanyar la carn o els guisats que sempre mengen amb les mans.

D’altra banda, quan vam visitar un dels poblats masai propers al Masai Mara, ens van explicar que l’alimentació bàsica de la tribu masai era la sang de vaca barrejada amb llet del mateix animal. Per als masai, igual que en altres cultures com la índia, les vaques són animals sagrats. Segons la llegenda, quan Déu va crear la terra va encarregar als masais que tinguessin cura de les vaques i és per a aquest motiu matar-ne una es considera un sacrilegi. Per obtenir-ne la sang, els homes els perforen la jugular amb una llança, de manera que l’animal pateixi el menys possible. Les dones són les encarregades de munyir-les per obtenir-ne la llet, i els nens són els responsables de pasturar els animals per les immenses praderes que es troben al voltant del Masai Mara.

compo masai 2

A banda dels plats elaborats pels nostres cuiners, vam tenir poques ocasions per degustar la cuina local. La primera va ser a Nairobi, la primera nit que vam passar a l’África amb el nostre grup de viatge. El restaurant escollit –no podia ser un altre- va ser el Carnivore, mític local de la capital keniata famós per l’abundància i varietat de carn que serveixen. Només entrar al restaurant, ens acullen les enormes brases on es couen diferents carns d’animals: pollastre, gall dindi, porc, vedella, bou, xai… I altres de més exòtiques com el camell, el cocodril o l’estruç.

025

Carnivore

Asseguts en una taula allargada i ben parada ens van servir la sopa del dia i, seguidament, ens van treure unes salseres enormes amb diferents tipus d’acompanyaments per a les carns i unes banderetes grogues amb el nom del restaurant que servirien per indicar als cambrers que ja estàvem prou tips. Mentre les banderes van estar a la vista, ens van anar servint diligentment diferents tipus de carn, fetes al punt i molt gustoses que vam anar acompanyant de les salses. La que ens va sorprendre més gratament va ser la carn de cocodril i la que ens va semblar, definitivament, menys comestible va ser la de camell. Però en general l’àpat va ser molt agradable i divertit.

024

Va ser també al Carnivore on vam descobrir la cervesa que ens acompanyaria durant bona part del nostre viatge: la inoblidable Tusker, que trobem a faltar des que hem arribat a Badalona.

La segona ocasió de descobrir la gastronomia local pel nostre compte no va arribar fins al final del nostre recorregut, a Stone Town. Seguint les recomanacions del recepcionista de l’hotel, vam decidir anar a dinar plegats a The Africa House, una de les marisqueries més populars de la capital de Zanzíbar. El local va resultar ser molt agradable. Vam dinar en una terrassa amb vistes al mar i als vells edificis de la ciutat de pedra. Gairebé tothom va decidir compartir una mariscada a base de llagosta, gambes, calamar i peix de costa, acompanyats d’arròs de coco i patates fregides, i la popular Kilimanjaro que, juntament amb la Tusker i la Serengeti, van ajudar a amanir els àpats del viatge . La veritat és que, després de tants dies de dieta carnívora, un plat de peix ens va venir a tots molt de gust però, un cop més, he de dir que com el marisc de casa nostra no n’hi ha enlloc del món. El sabor del peix del Mediterrani o del Cantàbric és incomparable!

africa house

La nostra darrera experiència gastronòmica per terres tanzanes va ser la visita del mercat de Stone Town. Visitar els mercats dels llocs on viatjo és, per a mi, condició sine qua non per a poder dir que coneixo el país que visito i la seva gent.

IMG_3640

El bulliciós mercat de la capital de Zanzíbar, ens va rebre a primera hora del matí amb les seves aromes i els seus colors llampants. A les portes del mercat, un munt d’autobusos esperaven a ser plens a rebentar per emprendre el seu rumb. Jovenets amb bicicletes traginaven mercaderies en enormes cistelles de palma. Les parades de l’exterior relluïen fruites i llegums de tota mena mentre els venedors miraven amb desconfiança les nostres càmeres fotogràfiques.

IMG_3635

IMG_3725

IMG_3731

IMG_3737

IMG_3738

Entrar a l’interior del mercat no va resultar tan idíl·lic com contemplar les acolorides parades de l’exterior, però va resultar força més suportable del que esperàvem. Com que era primera hora del matí, les mercaderies es mantenien encara prou fresques i la fortor de la carn i el peix no va resultar tan ofensiva com ens temíem. Vam poder contemplar diferents espècies de peixos poc conegudes per a nosaltres i d’altres de ben quotidianes com el pop, que els zanzibarenys pesquen a les costes freqüentades per turistes i amassen amb la sorra de la platja per trencar-ne les fibres.

IMG_3745

IMG_3747

L’ala dedicada a la carn em va resultar una mica menys agradable, però va ser curiós veure com exhibien els caps de búfal i els esquarteraven amb una enorme destral. Un autèntic espectacle gore que val la pena no perdre’s!

IMG_3749

IMG_3751

La zona més amable del mercat va ser la dedicada a les espècies, on vaig poder desplegar les meves dots innates per al regateig. Canyella, vainilla, clau, pebre negre i nou moscada són les espècies més abundants i més preuades de l’illa, amb les quals elaboren sabons i bosses aromàtiques. A més de comprar diferents espècies per cuinar, vaig firar-me amb unes bossetes aromàtiques elaborades amb palma trenada que em van semblar molt originals i decoratives.

IMG_3755

A part de les espècies citades, a Zanzíbar s’hi pot trobar coriandre, comí, gingebre, cúrcuma, cardamom… A més de les plantacions de cafè, abundants tant a Kenia com a Tanzània.

espècies

La gastronomia, però, no ha estat el plat fort d’aquest viatge. Ens quedem amb el paisatge aclaparador del Ngorongoro, amb els diferents espectacles que ens ha ofert la naturalesa, amb el cel ple d’estrelles de la sabana, amb les meravelloses postes de sol des de l’illa Lukuba, amb un munt d’anècdotes que no oblidarem mai…

IMG_2809

IMG_3156

IMG_1686

Però -sobretot, sobretot- ens quedem amb la grata companyia del Carmelo i la Mari Carmen, les agradables converses amb l’Amelia i el Matias, la diligència i les entremaliadures de la Lucía i el Pedro, l’entusiasme i la passió de l’Albert i la Sílvia, el sentit de l’humor de l’Alonso i la Juani, la dolçor de la Batirtze, la paciència inesgotable de la Maria, la sensibilitat de la Paloma, les ganes de conèixer món de l’Alicia i el Toni, i les històries inacabables de l’Alberto i la Isabel. Moltes gràcies per haver-nos acompanyat en aquest viatge que mai oblidarem!

17 comentarios:

Marta dijo...

Enveja sana!!! Quin viatge heu fet!!! M'agradaria poder dir algun dia...jo també hi vaig anar...no perdo la il.lusió...i em quedo somiant-hi després de llegir el vostre post!!!
Genial!
Ptnts

elsfogonsdelabordeta dijo...

Ostres, estic llegint l'entrada amb la boca oberta! Quina passada de viatge!! No és un dels destins que tinc en ment, però la veritat és que amb el que expliques m'han entrat moltíssimes ganes d'anar-ji. Les fotos són una meravella!
Petonets
Sandra

josep dijo...

Un reportatge sensacional.
Les fotos magnífiques, està clar que el paisatge i els "habitants" de la sabana hi contribueixen, però també està clar que si el fotògraf fos un "patata" no veuríem res de les meravelles que ens mostreu.
Felicitats per tot plegat i per haver-ho viscut tan intensament.
Una abraçada

LA COCINERA DE BETULO dijo...

Quines bones vacances Anna, ha de ser impressionant veure els animals tant d'aprop. Unes fotos molt maques i un post molt complert.
Petons.

Roser dijo...

Carai, quines vacances!! quina enveja (sana) que em feu! unes fotos espectaculars!!! aquessts viatges son per recordar tota la vida!! una molt bona experiència, i tan!! petons

starbase dijo...

Una gran entrada per a explicar-nos aquest viatge tan especial. M'han entrat moltes ganes d'anar-hi!!
Ara que cada dia un sandwich de Cheddar.... ecsssssss

Queti B. dijo...

Quina meravella de viatge! Us felicite per l'experiència i us agraesc molt que l'hàgeu compartida amb tots nosaltres. Les fotos, precioses. Com bé dieu, aquesta experiència us acompanyarà sempre.
Besos

SILVIA dijo...

Uauu! Quin viatge! Quina passada! A mi m'encanta viatjar i sempre miro reportatges i posts de viatges... Aquestes fotos són genials, segur que tindreu un bon record i la companyia també és molt important.
Petons

Alba dijo...

Anna!! quina gràcia!! Fa 5 o 6 anys jo vaig fer aquest viatge: Kenia i Zanzibar i també vaig menjar al Carnivore, vaig veure animalets, vaig visitar els masai, vaig veure les postes de sol gegants i vaig visitar els mateixos llocs de Zanzibar!! Quins records!
Un viatge que no oblidaràs mai!!

Molts petonets!! :)

Trini Altea dijo...

Que buen reportaje y las fotos preciosas

GEMMA dijo...

Es el nostre somni de viatge!
fa tems que li donem voltes, i veient aquest reportatge, encara en tenim mes ganes!!!
Unes fotos fantàstiques.
petonets.

Francesc dijo...

Un post sensacional!! Àfrica és un continent que m'atrau molt i m'ha agradat molt veure'n les fotos. Ara bé, com que tinc una por immensa als insectes i altres bèsties, no sé si gosaré mai visitar-lo. Ho sent, sóc així de simple.

Miquel dijo...

una viaje maravilloso y las fotos geniales,un buen reportaje sin lugar a dudas

Mercè dijo...

Uauuuu!!! Quin viatge!!! Quina passada!! M'has deixat amb la boca oberta!! Imagino que deu ser d'aquells viatges que no oblidaràs mai a la teva vida. Quina passada de fotos!
Petons!

Lídia dijo...

Bones!

Fa molt temps que segueixo el teu Blog i avui quan he vist les fotos de Kènia i Tanzània he pensat que ja tenim més d'una cosa en comú: ens apassiona la cuina i recentment hem estat de viatge al mateix lloc. He de dir-te que la majoria de les nostres fotografies semblen còpies, hem estat als mateixos llocs.
Felicitats per la web.

Gemma dijo...

Nois, quin viatjàs!!! Quina passada, sense paraules! Això si que és un somni complert! Moltes felicitats per haver.lo pogut gaudir i gràcies per la crònica, és un autèntica diari!
Petons, guapos!

Neus dijo...

Quina meravella de viatje... moles gràcies per compartir les fotografies.

Una salutació