El restaurant fa anys que funciona a Barcelona, prop de la plaça Urquinanona, en el mateix local on es trobava la delegació de turisme del Languedoc.
No fa massa hi ha hagut una sèrie de canvis en la dinàmica del restaurant deguts especialment a la jubilació de l’antic chef, que ha deixat el negoci en mans del seu gendre.
El primer que ens va sorprendre el darrer cop que hi vam anar va ser l’aparició d’un nou menú de preu molt més econòmic que l’anterior. Per 19’90 euros vam menjar molt decentment un primer plat, un segon i les postres, mentre que abans d’aquestes remodelacions el menú sortia per uns trenta euros. D’entrada, aquesta davallada de preus ens va fer una mica enrere, perquè vam pensar que la qualitat dels plats potser hauria patit una davallada similar. Ens equivocàvem: si bé és cert que la quantitat dels plats ha minvat una mica, la qualitat dels productes i el punt de sofisticació es mantenen en un nivell més que acceptable. A més, si el menú del dia –que funciona també el cap de setmana- no us convenç, podeu menjar a la carta per preus força assequibles.
Com a conseqüència d’aquests preus més econòmics, al menjador també es respira un ambient diferent. D’entrada s’omplen moltes més taules i hi acudeix gent de tota mena: des del típic turista francès enyorat de la seva gastronomia, passant per parelles que celebren un sopar romàntic, fins a famílies o executius que aprofiten la vetllada per parlar de negocis. Aquest ambient més familiar i acollidor ens va sorprendre positivament, ja que en algunes ocasions la serietat, la buidor i el silenci del recinte ens havien fet sentir un pèl incòmodes.
Fins i tot vam notar el canvi en el servei, que si bé no és tan professional i afrancesat com abans, es mostra més proper i dinàmic.
La carta també ha variat en alguns aspectes. D’entrada hi ha força més plats per escollir, tot i que es mantenen alguns clàssics com la barra de mariscs i ostres, que també preparen per emportar. Altres especialitats de la casa són el foie gras, el tàrtar a ganivet i els caragols.
La carta de vins exclusivament francesos és força àmplia, tot i que també ha minvat una mica amb els darrers canvis. Si no hi enteneu prou per escollir amb garanties, no dubteu a demanar a la cambrera que us en recomani un.
El menú de 19’90 euros que vam menjar l’Aleix i jo va ser el següent:
Gazpatxo de tomàquet raff, sorbet de cogombre i oli d’oliva
Milfulles de botifarró amb poma i vinagre Forum
Amanida de tonyina amb tomàquet confitat i cebes vermelles marinades
Ostres de Bouzigues amb pa torrat i mantega
Milfulles de botifarró amb poma i vinagre Forum
Amanida de tonyina amb tomàquet confitat i cebes vermelles marinades
Ostres de Bouzigues amb pa torrat i mantega
Costella de porc ibèric amb chutney d’escalunya agredolça
Graellada d’orada amb vinagreta de calamarsons a la llimona
Wok de verdures amb fulles de ruca, cacauets i taronja
Couscous de xai amb verdures i suc de “Ras el hanout”
Graellada d’orada amb vinagreta de calamarsons a la llimona
Wok de verdures amb fulles de ruca, cacauets i taronja
Couscous de xai amb verdures i suc de “Ras el hanout”
Amanida de préssec amb menta i sorbet d’alfàbrega
Pastís rus amb brotxeta de maduixes i gelat de vainilla
Selecció de gelats Languedoc Roussillon
Formatge Palardon amb pesto i pinyons
Pastís rus amb brotxeta de maduixes i gelat de vainilla
Selecció de gelats Languedoc Roussillon
Formatge Palardon amb pesto i pinyons
Jo vaig escollir el gaspatxo, seguit del wok de verduretes i l’amanida de préssec. L’Aleix va preferir el milfulles de botifarró, seguit del couscous de xai i la selecció de gelats. La veritat és que tots dos vam fer bona tria i vam menjar com dos reis. L’única crítica per part meva és que potser les racions són una mica escasses i ofereixen com a plat principal alguns plats que, segons el meu parer, haurien de figurar entre els entrants. Però la veritat és que amb les postres i el pa amb mantega, que és un pecat inevitable,vam quedar prou satisfets.
7 comentarios:
Doncs m'apunto aquesta recomanació. Havia sentit parlar molt bé i si han baixat un pel els preus, millor que millor.
Anna,
No hi hem estat mai a la Miason del Languedoc tot i que n'hem parlat molts cops d'anar-hi. Després de la recomanació que feu ja no tindrem excusa. Ah! som uns enamorats del Languedoc-Roselló.
Una abraçada
Això de la "Maison du Languedoc Roussillon" fa ganes de provar-ho. Com que Oreto i jo anirem pròximament a Barcelona, igual els hi fem una visita. Gràcies per les teues indicacions.
Jo abans hi havia anat 3 ó 4 vegades i sempre hi havia menjat molt bé, ara com que vinc menys per Barna i hi ha tants de llocs per anar provant!!
Me l'apunto!
Com diu la Xaro, a Barcelona hi ha tanta oferta que pels que som de fora no donem l'abast... Aquestes recomanacions són molt benvingudes ;)
Ei! Apuntat...aquest menú que veu fer té molt bona pinta...i els restaurants recomanats sempre doonen bon resultat ;)
Publicar un comentario