Avui inaugurem secció: el racó Montignac

S’acosta l’estiu i una de les preocupacions de moltes dones –i cada cop de més homes- és intentar eliminar alguns quilets de més que hem anat acumulant durant l’hivern i que, a l’hora de lluir el biquini, més aviat ens destorben. És a partir d’aquest moment, doncs, que es posa en marxa l’anomenada “operación biquini” que moltes dones associen amb un període de restriccions i de passar gana, molta gana.

És per estalviar-vos aquest “passar gana” i per ajudar-vos a perdre alguns quilets abans de l’estiu que he decidit explicar-vos el meu secret (per a molts potser ja conegut): el Mètode Montignac. Jo vaig descobrir aquest mètode fa alguns anys, després d’haver fracassat rotundament amb altres dietes de tipus hipocalòric i us puc assegurar que és un mètode eficaç i sa, malgrat les crítiques que ha rebut darrerament.

Tot va començar quan, arran de deixar de fumar, com passa a molts i a moltes, vaig engreixar-me alguns quilets que no volien marxar de cap manera. Vaig intentar fer-los baixar seguint diferents tipus de dietes basades en la ingestió de calories, però va ser un fracàs i un verdader suplici. Menjar amanidetes tot el dia i gall d’indi a la planxa és la cosa més avorrida del món. Jo em declaro incapaç de seguir aquesta mena de dietes i, el pitjor de tot era que després de cada àpat em quedava amb la sensació de no haver menjat res. Podria acceptar passar gana un parell de dies, però per fer baixar 4 o 5 quilos cal ser constant durant almenys un mes.

Quan ja estava a punt de llençar la tovallola, el Pansu i la Lupe –uns bons amics que ja he esmentat alguna vegada en aquest blog- ens van parlar del Mètode Montignac. D’entrada em va semblar una estupidesa, perquè em costa creure en aquestes dietes miraculoses, però vaig decidir provar-ho. Vaig aconseguir el llibre La dieta Montignac. Coma por placer y manténgase delgado, essencial per conèixer a fons els principis de la dieta i amb un títol que em va semblar força atractiu. Després d’haver assimilat tots aquests principis, vaig posar en marxa la dieta i, al cap d’un mes, havia perdut 5 quilos, sense cap mena d’esforç. I el millor de tot és que gràcies a aquest llibre vaig descobrir un munt de receptes molt interessants i vaig començar a introduir-me en el món de la cuina francesa.

Us recomano aquesta dieta si sou amants del bon menjar i heu provat altres dietes que us feien passar massa gana. Però també us he d’advertir d’una cosa: si comenceu amb aquest mètode heu de tenir la força de voluntat de seguir-lo amb constància i sense fer excepcions (no si val allò de que el cap de setmana no passa res). I si voleu que la pèrdua de pes sigui permanent haureu de seguir la dieta durant 3 mesos, encara que us sorprenguin els resultats obtinguts el primer mes.

Què, us animeu? En els propers posts us aniré explicant els principis de la dieta i us proposaré algunes receptes que, encara que no seguiu el Mètode, us semblaran força atractives. Ja veureu!