30/1/14

Llenguado amb bacó a la salsa de taronja

IMG_2809

La recepta d’avui torna a ser un plat de peix molt fàcil de fer i amb una presentació ben atractiva. A l’Aleix, com que el peix no li entusiasma, sempre procuro presentar-li de maneres diferents i aquesta va triomfar de debò.

Ingredients per a 4 persones:

4 llenguados fets a filets
16 làmines fines de bacó
1 taronja
oli d’oliva verge extra
sal i farina blanca
1/2 cullerada de cafè de xantana
4 brotxetes de fusta

Preparació:
Temps estimat
: 30 minuts

  • Comenceu preparant la salsa de taronja: escorreu mitja taronja, afegiu al suc una punteta de goma xantana (la podreu trobar en llocs especialitzats) i passeu-ho tot per la batedora. La xantana actuarà com a espessant i el suc adquirirà textura de salsa. Reserveu.
  • A continuació prepareu les brotxetes de llenguado: enfarineu cada filet prèviament salat, poseu-hi al damunt una làmina de bacó, enrotlleu-ho i claveu el rotllet a la brotxeta. Perquè quedi més bonic podeu col·locar els filets en diferents posicions, com es veu a la foto.
  • Fregiu les brotxetes amb oli abundant per les dues bandes, fins que el peix es vegi dauradet, i escorreu-les sobre un paper absorbent.
  • Emplateu col·locant la brotxeta al centre del plat, una mica de salsa al costat i mitja rodanxa de taronja per decorar. Si voleu que predomini el sabor del cítric també podeu escórrer unes gotes de taronja sobre la brotxeta.

25/1/14

Restaurant Topik, un gran descobriment

DSC_0008

Des que tenim la nostra filla, que anar a menjar fora de casa s’ha convertit en una activitat ben esporàdica. I, si abans escollíem els restaurant pensant en la seva carta o el seu prestigi, ara ens fixem més en si tenen menú infantil, trones i espai per al cotxet.

Però quan, de tant en tant, els avis s’ofereixen per fer-nos de cangur, aprofitem per fer totes aquelles coses que amb la nena no podem ni somniar. L’altre dia vam decidir anar a passar el matí a Barcelona per fer algunes compres nadalenques i, després de voltar una mica per la capital, l’Aleix em va proposar anar a dinar al restaurant Topik.

La nostra primera intenció era provar el menú de migdies, que sembla tenir molt d’èxit i té un preu més que raonable. Però quan vam veure la llarga llista de tapes que proposa el restaurant, no ens en vam poder estar.

L’interior del restaurant és acollidor i d’ambient familiar. Crida l’atenció, només entrar, la selecció d’ostres que s’exhibeixen a la mateixa barra. No cal dir que són un dels plats forts de la casa, juntament amb els tàrtars i els arrossos.

La carta, on es fa visible la fusió entre la cuina japonesa i llevantina que dóna caràcter al restaurant, ofereix tres propostes diferents per als comensals: el menú del dia (entre setmana); un menú de sis tapes elegides pel xef, un arròs i unes postres; i una bona selecció de tapes i plats tan suggerents com les ostres a la brasa amb salsa ponzu, el mini steak tartare a l’estil japonès amb salsa yakiniku, el tataky de tonyina amb guacamole suau o l’arròs d’eriçó de mar.

Tot i que les ostres i els arrossos semblen ser l’especialitat de la casa, nosaltres ens vam inclinar per fer un dinar a base d’algunes de les apetitoses tapetes de la carta.

Vam començar la degustació amb els mini rotllets de primavera, molt cruixents i acompanyats de la típica salseta japonesa que sempre els dóna un toc molt llaminer.

DSC_0053

Seguidament, ens van servir les croquetes de txangurro, amb un intens gust de mar ben diferent a les típiques croquetes de peix, normalment elaborades amb rap i gambes.

DSC_0056

Vam seguir amb la terrina de foie caramel·litzat i melmelada que, com us podeu imaginar, va ser un dels plats forts de la degustació.

DSC_0062

Tot seguit van arribar els canelons de bolets amb oli de tòfona blanca. Només arribar a la taula l’aroma intensa de la tòfona ja va impregnar els nostres narius. Un plat més que generós i amb un sabor exquisit.

DSC_0066

Després dels canelons va arribar el seu torn a les cuixetes de guatlla amb caramel de soja. Tot i que el plat el va triar l’Aleix i a mi no em va motivar massa d’entrada, he de dir que la salseta estava tremenda i les cuixetes van desaparèixer en un obrir i tancar d’ulls.

DSC_0060

El darrer plat va ser la topik burguer de vedella i calamarsons, servida amb pa de tinta de calamar del Forn de la Trinitat.

DSC_0071

I encara vam tenir lloc per degustar dues de les postres: la tatin de poma amb gelat de canyella i el fondant de xocolata, que estaven realment deliciosos. No sé pas amb quin dels dos em quedaria…

DSC_0076

DSC_0078

I, a més a més, vam tenir la sort de seure just al costat de la taula on va menjar Josep Sucarrats, director de la revista Cuina. I, en acabar l’àpat, el xef, Adelf Morales, va sortir a xerrar una estona amb ell i li va estar explicant les expectatives del restaurant i un munt de coses interessants sobre el món de les ostres. És de mala educació escoltar converses alienes, ho sé, però va ser inevitable parar l’orella davant d’una conversa gastronòmica tant interessant.

19/1/14

Pastís de poma

IMG_4257

El setembre passat vam celebrar el bateig d’en Quirze, el fillol de l’Aleix, i per col·laborar amb el pica-pica, la Marta em va demanar si podia fer un parell de pastissos de poma seguint una recepta que ella mateixa em va passar.

El cas és que la coca ens va agradar tant que ja l’he repetida due_s vegades! És ben fàcil de fer i té un èxit assegurat. L’únic inconvenient que hi trobo és que s’enganxa una mica, per això us recomano que utilitzeu un motlle de paper del tipus que veieu a la fotografia i que podeu trobar en qualsevol basar oriental.

Ingredients:

200 g de mantega i una mica més per untar el motlle
100 g de farina
200 g de sucre
2 ous
1 llimona
2 cullerades de cafè de llevat químic (Royal)
4 pomes Golden
1 got de xarrup de llet
farina de galeta (opcional)

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts + 45 minuts de cocció

  • Primer de tot, talleu les pomes a quarts, retireu-ne el cor i les llavors i talleu-les en làmines fines. Reserveu les pomes tallades amb el suc de la llimona perquè no s’oxidin.
  • Foneu la mantega al microones fins que quedi líquida. Reserveu-ne una quarta part per regar el pastís al final.
  • Barregeu en un bol la farina, 150 g de sucre, la major part de la mantega, els ous, el llevat i la llet. Mescleu amb unes varetes fins que quedi una pasta ben homogènia.
  • Unteu un motlle rodó de dos dits d’alt com a mínim amb la mantega i empolvoreu-lo amb la farina de galeta (pa ratllat). Jo la primera vegada ho vaig fer així i se’m va enganxar una mica, però ho he provat sense la farina de galeta i també se m’ha enganxat un xic. El millor que podeu fer és emprar un motlle d’usar i tirar i així us serà més fàcil desemmotllar el pastís.
  • Aboqueu la massa dins del motllo i col·loqueu-hi a sobre les làmines de poma de manera que es solapin una amb l’altre i vagin formant cercles concèntrics.
  • Aboqueu sobre la capa de pomes la mantega que teníem reservada i empolvoreu-ho amb la resta de sucre.
  • Coeu el pastís al forn prèviament escalfat a 180 graus durant uns 45 minuts, segons la potència del forn.

Us recomano que feu el pastís per berenar o després d’un àpat lleuger, perquè és un pastís contundent i és impossible conformar-se amb un tros petit!

11/1/14

Bacallà amb romesco, espàrrecs bladers i olives negres


IMG_3608

Fa ja més d’un any del darrer post i, en aquest temps, la meva vida s’ha transformat radicalment. El 27 de desembre de 2012 naixia la nostra filla, la Tanit, i començava per a nosaltres un nou camí com a pares inexperts, emocionats i, sovint, desbordats. No ha estat un camí fàcil, sobretot els primers mesos, i ens ha costat acostumar-nos al nou ritme de vida que ens exigeix la nostra filla. Però veure créixer la nostra petitona ha estat l’experiència més emocionant de les nostres vides.

Des que he tornat a treballar que sembla gairebé impossible trobar una estona de tranquil·litat per gaudir de les meves aficions. Cuinar s’ha convertit en un acte rutinari i les hores que dedicava al blog i a tafanejar alguns blogs amics ara les dedico a canviar bolquers, preparar farinetes o contemplar embadalida els primers passets de la Tanit.

Sé que el temps que tenia quan la Tanit no era a la família no el tornaré a recuperar fins d’aquí molts anys, però trobo a faltar alguns moments d’experimentació a la cuina i les estones que passava preparant les entrades dels posts. Així que, encara que no sigui al mateix ritme que mesos enrere, m’he decidit a reemprendre la meva activitat blocaire amb una de les receptes que darrerament han tingut més èxit a casa nostra.

Es tracta d’una recepta senzilla, que podeu preparar en poc més de 15 minuts. Però el resultat, creieu-me que és sorprenent.

Ingredients per a 4 persones:

4 talls generosos de morro de bacallà dessalat
1 manat d’espàrrecs verds
1/2 pot d’olives negres sense pinyol
8 cullerades soperes de romesco
oli d’oliva verge extra i sal

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts (si ja tenim el romesco)

  • Primer de tot, netegeu els espàrrecs rebutjant-ne la part més blanca i més dura, i talleu-los a rodanxes ben primetes.
  • Feu el mateix amb les olives negres i saltegeu-ho tot junt en una paella amb una mica d’oli d’oliva verge i un polsim de sal. Reserveu.
  • En un estoig de silicona coueu el bacallà prèviament dessalat durant uns 5 minuts al microones a màxima potència. El temps de cocció pot variar segons el gruix del bacallà, però la qüestió és que quedi una mica cruet de dintre.
  • Disposeu un tall de bacallà al centre del plat, poseu-hi per damunt un parell de cullerades de romesco i acabeu de cobrir-lo amb els espàrrecs i les olives. Jo, aquesta vegada, he fet servir un romesco fet de la casa Molí de Pomerí que vaig comprar a La Senalla i que he de dir que és exquisit.

El bacallà, que sempre compro a la Judith de La Islandesa, us aconsello que el dessaleu a casa. N’hi ha prou amb tenir-lo tres dies amb aigua abundant perquè es vagi rehidratant i després anar canviant l’aigua cada dues hores fins que tingui el punt de sal desitjat. Les vegades que s’ha de canviar l’aigua també dependrà del gruix del bacallà.