31/7/11

Montadito d’anxova sobre Brie

anxova 1

Aquest montadito el vaig fer dies enrere com a aperitiu per a un sopar que vam fer a casa amb la meva cosina, la Núria. Va tenir tant d’èxit que l’endemà l’Aleix em va demanar que en fes una quants més per aprofitar el Brie i les anxoves que havien sobrat.

El millor de tot és que gairebé no necessita preparatius i pràcticament no necessita explicació. Només necessiteu un bon formatge Brie, un pot d’anxoves de l’Escala, un potet de melmelada de ceba i una branqueta de julivert. Les torrades les vaig comprar fetes a Can Bertran, el forn més popular del centre de Badalona, i van resultar molt cruixents i saboroses. A més, amb la bossa ben tancada, han durat més d’una setmana sense remollir-se ni una gota! La melmelada de ceba que he utilitzat me la va portar la meva mare d’Itàlia, però en podeu trobar a qualsevol tenda de delicatessen. Aquí a Badalona, jo acostumo a comprar les confitures i melmelades a La Senalla.

Si us animeu a preparar aquest montadito no us en penedireu. Veureu que és ben fàcil d’enllestir i el contrast entre el dolç de la ceba, el salat de l’anxova i la untuositat del Brie no us deixarà indiferents.

27/7/11

Patates farcides d’estiu

IMG_0183

És ben veritat que, quan arriba la calor, ve poc de gust posar-se a la cuina a guisar, però aquest estiu la veritat és que m’he escapat poc dels fogons i, per una cosa o per l’altre, el forn i els focs de casa han estat força encesos. Avui, però, he decidit fer un dinar fresquet i que pogués tenir enllestit sense a penes encendre el foc i el resultat han estat aquests patates fredes que he farcit amb alguns ingredients que tenia per la nevera i que hem d’anar gastant abans d’agafar les vacances.

Ingredients per a 4 persones:

4 patates grans ovalades
2 ous durs
un paquet de surimi ratllat
un pot d’olives verdes farcides
una llauna de blat de moro
4 cullerades soperes de maionesa de pot
enciams variats i germinats per decorar

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

  • Primer de tot coeu les patates amb pell al microones a mitja potència. Us aconsello posar-les en un plat fondo amb una miqueta d’aigua. Per comprovar el punt de cocció punxeu la patata amb un escuradents o un ganivet.
  • Quan les patates estiguin temperades, peleu-les curosament i buideu-les amb una cullera o amb un estri de fer boles de fruita.
  • Prepareu el farcit mesclant els ous durs ratllats, el surimi, les olives tallades a rodanxes, el blat de moro i quatre cullerades de maionesa.
  • Farciu generosament les patates i decoreu-les amb uns brots de germinats de soja.
  • Deixeu les patates a la nevera fins que estiguin ben fredes i serviu-les acompanyades d’unes fulles verdes i morades, per donar un toc de color al plat.

Bon profit!

24/7/11

Trobada gastronòmica a casa el Xesco

compo plats

Aquest dimecres, després d’algunes setmanes d’intercanvis de mails, receptes i deures, alguns amics blocaires ens vam trobar a casa del Xesco Bueno per gaudir d’una tarda de cuina i una vetllada de degustació gastronòmica d’alt nivell. L’organitzador de la trobada, el Xesco, va tenir l’amabilitat d’acollir-nos a casa seva, prestar-nos la seva equipadíssima i àmplia cuina i dissenyar tots els plats de la nit, que crec que no m’equivoco si dic que van superar les expectatives de tots els presents.

Els convidats d’honor vam ser el Massitet i la Sussana d’Olleta de Verdures, l’Òscar de Decuina, en Manel de Cuinar és generós i una servidora que va tenir el plaer de compartir cuina i taula amb alguns dels blocaires que més admira.

Després de fer un volt per l’hort immens de Ca l’Esteve -el restaurant que regenten el Xesco i la família Esteve- vam organitzar-nos per elaborar els plats que el Xesco havia adjudicat a cadascú. El Manel, com no podia ser d’altra manera, va ser l’encarregat d’elaborar un deliciós arròs verd cremós amb gambes; el Massitet va preparar el rap amb rossinyols perfumat amb vainilla; l’Óscar, més conegut per la gastroesfera com a Starbase, va encarregar-se de la sopa de tomàquet amb llamàntol; i a mi em van tocar les postres: un deliciós coulant de xocolata amb gelat de vainilla i móres. A més, la Sussana i el Xesco van elaborar diferents aperitius, tots ells sorprenents i creatius: un xupa-xups de foie amb regalèssia, arròs inflat amb brou de gamba, gelatina de mariscos amb puré de pèsols, cava gelificat amb móra i la creació més original, que el mateix Xesco ha titulat “Terra”, consistent en una base de carquinyoli i ceba cruixent amb germinats i una esferificació tubular que talment semblava un cuc de terra!

IMG_0017

Mentre estàvem tots treballant a la cuina, el que més em va sorprendre i admirar va ser la paciència i la concentració del Xesco, controlant més de cinc plats alhora i sense que se li escapés cap detall. De fet, feia dies que ho havia estat organitzant perquè tot sortís rodó i no cal ni dir que va ser així. En aquest punt es va fer evident que a més de ser un bon chef, el Xesco és un gran educador que sap transmetre el seu entusiasme i els seus coneixements, i és que haver estat professor de la Hoffmann és un grau que no aconsegueix qualsevol!

cuinant

Si cuinar amb tan bona companyia ja va ser una experiència inoblidable, degustar els plats que havíem elaborat va ser un autèntic plaer. No sé per quin plat m’inclinaria perquè tots estaven deliciosos i tenien un toc personal i creatiu. L’arròs verd em va encantar, però ja l’havia tastat en un curs que vaig fer a Sabores amb el Xesco, així que no em va sorprendre tant com als altres comensals. Potser em decantaria per la sopa freda de tomàquet i llamàntol, amb aquell toc d’alfàbrega tan refrescant i aromàtic. Només pensar-hi ja m’agafa salivera… També em va sorprendre gratament l’arròs inflat que el Xesco ens va explicar que elaborava fent bullir l’arròs amb colorant, deixant-lo assecar en una superfície plana i fregint-lo amb oli d’oliva.

IMG_0022

IMG_0031

Però com s’ho fa aquest home per empescar-se un menú on cada plat aporta un punt de sofisticació i creativitat? La resposta ens la va revelar la Maria, la seva dona, quan ens va mostrar el racó més màgic de la casa: el racó de pensar! Sembla ser que a més d’en Marc i la Júlia, en Xesco també s’hi passa llargues estones…

IMG_0044

El coulant de xocolata va resultar deliciós tot i que li va faltar un punt de consistència, potser perquè el farcit era massa gros per als motlles que vam fer servir… Us en dono la recepta:

IMG_0045

Ingredients:
200 g de xocolata Guanaja 70 %
70 g de crema d’arròs (preparat per fer farinetes)
70 g de pols d’ametlla
4 ous
160 g de sucre
80 g de mantega

Per al bombó:
100 g de nata
25 g de mantega
60 g de cobertura Guanaja 70 %
25 g d’aigua

Preparació:
Temps estimat:

  • El dia abans prepareu el bombó que servirà de farcit del coulant: feu bullir la nata amb l’aigua i la mantega, aboqueu la mescla sobre la xocolata trossejada, mescleu bé i poseu-ho en una glaçonera de 3 cm de diàmetre. Introduïu-ho al congelador fins l’endemà.
  • Abans de començar a elaborar el bescuit, folreu anelles de 6 cm amb paper sulfuritzat.
  • Per elaborar el bescuit feu fondre la xocolata al bany Maria amb la mantega. Reserveu.
  • A continuació, separeu les clares dels rovells i munteu les primeres a punt de neu.
  • Afegiu-hi el sucre, els rovells, el preparat per farinetes d’arròs i l’ametlla tot remenant amb suavitat fent moviments de baix a dalt per tal que la massa no perdi esponjositat.
  • Finalment incorporeu-hi la xocolata fosa fent els mateixos moviments amb l’espàtula.
  • Empleneu els motlles amb una mica de bescuit, més o menys un terç del seu volum, poseu al centre el bombó congelat i acabeu de cobrir amb més bescuit.
  • Guardeu els coulants al congelador fins un moment abans de servir-los.
  • Al moment de servir-los, traieu els coulants del congelador mentre aneu escalfant el forn. Un cop calent, poseu-hi els coulants durant 20 minuts a 180º.

La sobretaula va ser molt entretinguda, tant que la Júlia –la filla del Xesco i la Maria- va aguantar desperta fins el darrer moment. Vam xerrar sobre cuina, educació i vam aprofitar per conèixer una mica més de les nostres vides. A més, arran d’aquesta trobada he descobert dos vins dolços que m’han encantat: el Par, un vi de taronja amb D.O de Huelva que em va aconsellar Massitet, i el Mataró, un vi dolç però gens embafador de l’Alta Alella que em van recomanar a la Cristina Guillén, on sempre compro el vi per a ocasions especials.

Espero, de veritat, poder repetir una experiència com aquesta perquè ha estat fantàstica. Moltíssimes gràcies Xesco, a tu i a la teva família, per rebre’ns amb tanta amabilitat i generositat!

13/7/11

Musclos amb picadeta de verdures

IMG_9840

Aquest matí, aprofitant una hora lliure que tenia a la feina, he aprofitat per anar a plaça i he passat per la peixateria Puig-Patau per encarregar unes escórpores per al cap de setmana. No tenia pensat comprar res per avui, però no m’he pogut resistir a emportar-me un bon grapat de musclos de roca que la Maria Neus m’ha assegurat que sortien boníssims.

En arribar a casa la meva primera intenció ha estat coure’ls al vapor, com acostumem a fer a casa, però aquest cop m’he acabat animant a preparar-los amb una picadeta de verdures que trobo que els fan molt refrescants i estiuencs.

Ingredients:

1 kg de musclos
1/2 pebrot vermell
1 pebrot verd
1 tomàquet madur
1/2 ceba tendra
2 fulles de llorer
un raig de llimona
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

IMG_9842

  • Primer de tot netegeu els musclos retirant-ne les barbes. Jo sempre els havia rascat amb la punta del ganivet sota l’aigua de l’aixeta, però la meva amiga Cristina em va donar un gran consell: fregar-los amb un fregall tipus “nana”! D’aquesta manera la feina és més àgil i més ràpida. Preveu-ho i ho agraireu!
  • Un cop nets els musclos, els poseu en una olla amb un dit d’aigua, un raig de llimona i les fulles de llorer. Poseu l’olla tapada al foc i deixeu coure uns minuts, fins que els musclos estiguin oberts. Retireu i deixeu que es refredin.
  • Mentrestant prepareu la picadeta. Peleu els pebrots i el tomàquet per tal que siguin més digestius i talleu-los a quadrets ben menuts. Piqueu la ceba tendra i afegiu-la a la picada. Amaniu amb un raig d’oli i un polsim de sal.
  • Un cop freds els musclos, obriu-los bé separant la closca buida de les plenes i cobriu les closques plenes amb la picadeta de verdures.
  • Disposeu els musclos en una safata i deixeu-los a la nevera fins el moment de menjar-los.

10/7/11

Croquetes de formatge blau de la Carme Ruscalleda

IMG_9758

Aquesta recepta de la Carme Ruscalleda va sortir publicada a la revista Cuina del mes de juliol i, només veure-la, me’n vaig enamorar. A casa, les croquetes artesanes ens encanten, però fins ara només n’havia fet de pollastre, de pernil i de carn d’olla. Quan vaig veure aquestes apetitoses croquetes de formatge blau vaig pensar que seria una bona manera d’innovar i, a més, em va semblar molt pràctic el procediment d’elaboració.

Ingredients per a unes 25 croquetes:

50 g de porro picat
50 g de ceba de Figueres picada
1 l de llet
100 g de farina de blat
50 g de farina de blat de moro (Maizena)
100 g de formatge blau
2 clares d’ou
100 g de pa ratllat
julivert picat
oli d’oliva, sal i pebre negre
pebre blanc i nou moscada

Preparació:
Temps estimat:
40 minuts + 2 hores d’espera

  • Sofregiu el porro i la ceba picats ben fins amb un rajolí d’oli d’oliva fins que estiguin una mica rossets. Salpebreu i reserveu.
  • En un bol gran, barregeu la llet, les dues farines i el formatge blau esmicolat amb ajuda d’unes varetes. Afegiu-hi un xic de sal, el pebre blanc, la nou moscada i el julivert picat, i aboqueu la mescla a la cassola amb la ceba i el porro.
  • Poseu la cassola al foc i aneu remenant fins que la massa es comenci a desenganxar de la cassola. Retireu-la del foc i deixeu-la refredar en un bol gran tapada amb un film transparent per evitar que faci crosta. Un cop fred, guardeu-ho a la nevera durant un parell d’hores.
  • Doneu la forma desitjada a les croquetes, passeu-les per un bany de clara batuda i arrebosseu-les amb el pa ratllat.
  • Finalment, fregiu les croquetes amb oli abundant i deixeu-les escórrer en paper absorbent. Serviu-les ben calentes.

L’única variació que he fet respecte la recepta original ha estat substituir el porradell (cibulet) per julivert, ja que aquests dies per Badalona centre m’ha estat impossible trobar-ne. Potser no n’és temporada?

8/7/11

Llagostins amb pa de romesco

IMG_9765

La recepta que us presento avui està inspirada en una de les propostes de la revista Cuina del mes passat. Quan la vaig veure vaig saber que la provaria, només faltava trobar l’ocasió idònia. El dimarts passat la Núria, la meva cosina petita, va venir a sopar i em va demanar que la sorprengués amb alguna cosa especial. De seguida em van venir al cap les gambes amb romesco que havia vist a la revista. Vaig anar a la peixateria però la Rosa Mari em va aconsellar que m’endugués llagostins, que eren més grossets. Així que la meva recepta es va transformar en uns llagostins amb pa de romesco que van quedar boníssims i molt vistosos.

Ingredients per a 4 persones:


12 llagostins
1/2 l d’oli d’oliva verge extra per fregir
100 g de romesco

Per al pa de romesco:


20 g de pebre vermell dolç
120 g de pa ratllat
30 g d’avellanes mòltes
10 g d’all sec en pols
10 g de julivert picat
un polsim de sal

Preparació:
Temps estimat: 30 minuts

IMG_9762
  • Primer de tot prepareu el pa de romesco barrejant bé tots els ingredients. Veureu que us en surt força quantitat i no tota la fareu servir per a aquesta preparació: podeu guardar-lo en un pot hermètic per a un altre plat. Si no voleu que us en sobri, podeu posar la meitat de les quantitats indicades.
  • Tot seguit, peleu els llagostins retirant-ne els caps i els budells.
  • Punxeu cada llagostí amb una broqueta posats cap per avall.
  • Arrebosseu els llagostins amb el pa de romesco procurant que no s’embrutin les broquetes i fregiu-los amb oli abundant procurant que les briquetes no toquin l’oli.
  • Presenteu les broquetes clavades en un got ple de sal. Si talleu les broquetes a diferents mides els llagostins faran més goig. Per tallar-les jo he fet servir unes tisores de podar i han quedat perfectes!
  • Per acompanyar els llagostins serviu una mica de romesco en una salsera a part.
Ja veieu que és un plat molt fàcil de fer i que, un cop muntat, fa molta patxoca. La meva cosina va quedar encantada amb el sopar de dimarts i els llagostins van aconseguir sorprendre-la, tant que diu que si ha de ser així vindrà a sopar cada setmana!

5/7/11

Spaghetti amb olives negres i feta

IMG_9713

Aquesta recepta ha estat una invenció d’última hora que se m’ha acudit per poder aprofitar els tomàquets de l’hort que ens estan envaint! Darrerament, gairebé cada dia toca amanida de cirerols, ja que amb tanta tomaquera cada dia en collim un bon grapat. Em sembla que ens hem passat i tot. L’any que ve amb 4 o 5 tomaqueres anirem més que servits!

El cas és que per no fer tanta verdura i complaure al meu maridet que és un apassionat de la pasta, se m’ha acudit aquesta recepta en què els ingredients que havien d’acompanyar la clàssica amanida han acabat acompanyant uns deliciosos spaghetti que he de dir que han assolit amb escreix la seva missió.

Ingredients per a 4 persones:

400 g de spaghetti
20 olives negres sense pinyol
12 filets d’anxova
20 tomàquets cirerols
16 daus de formatge feta
1 fulla de llorer
orenga
oli d’oliva verge i sal

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

  • Poseu un cassó amb aigua, un polsim de sal i la fulla de llorer al foc ben alt. Quan arrenqui el bull afegiu-hi els spaghetti i coeu-los segons les instruccions del fabricant o el vostre gust. Jo faig servir els de la marca Barilla del num. 5 i els deixo uns 12 minuts.
  • Mentre bullen els spaghetti, poseu un raig d’oli en una paella a foc mig i incorporeu-hi els tomàquets cirerols i les olives negres partits per la meitat. Jo aquest cop he emprat olives perla amb pinyols i els he hagut de treure un a un!
  • Quan el tomàquet estigui pràcticament fet, afegiu-hi els filets d’anxova trossejats, excepte quatre que els reservarem per decorar el plat. A continuació afegiu-hi els daus de feta i retireu la paella del foc. Han de quedar calents però no desfets!
  • Quan els spaghetti estiguin al vostre gust, retireu el cassó del foc i escorreu-los bé. Un cop ben escorreguts afegiu-los a la paella i barregeu-los amb la resta d’ingredients i una mica d’orenga al gust.
  • Munteu el plat procurant que l’acompanyament faci goig i afegiu-hi a sobre el filet d’anxova.

Veureu que és un plat molt fàcil de fer i que permet menjar un plat de pasta diferent i saludable. A veure si us animeu a provar-lo!

2/7/11

Farcellets de carbassó i tonyina

IMG_9698

El plat que us presento avui està inspirat en una recepta de la revista Comer bien, que he descobert fa poc i que us recomano a tots aquells que us agraden les revistes de cuina, especialment de receptes. Quan la vaig veure la vaig trobar un primer plat molt vistós, ideal per a l’estiu. A més, no és gens complicada de preparar. A veure què us sembla…

Ingredients per a 4 persones:

2 carbassons grans
1/2 pebrot vermell escalivat
2-3 llaunetes de tonyina
300 g de formatge per untar
sal i pebre

Preparació:
Temps estimat:
20 minuts

  • Primer de tot, poseu una cassola gran amb aigua i un polsim de sal a foc fort.
  • Renteu bé els carbassons, retireu-ne les puntes i feu-ne làmines fines amb l’ajut d’una mandolina. Us recomano que gradueu la mandolina entre l’1 i el 2 però no us passeu de prim perquè si no les tires de carbassó es trencaran.
  • Quan l’aigua estigui bullint, escaldeu-hi les làmines de carbassó durant un minut. Retireu-les amb compte de no trencar-les, refresqueu-les en aigua amb gel i escorreu-les bé. Reserveu-les esteses sobre una superfície plana.
  • Barregeu en un bol la tonyina, el pebrot vermell escalivat tallat a daus petits, el formatge per untar (jo he fet servir Philadelphia) i un polsim de sal i pebre. Si voleu que el plat sigui més refrescant, deixeu-ho una estoneta a la nevera.
  • Farciu les làmines de carbassó col·locant una cullerada sopera del farcit en un extrem de la làmina i cargolant sense prémer massa. Podeu lligar els farcellets amb una tira de cibulet que farà més bonic. Jo no he pogut lligar-los perquè no he trobat cibulet en tot Badalona…

La revista Comer bien recomana aquest plat a persones que segueixen una dieta hipocalòrica ja que només conté 105 calories per ració. A més em sembla un plat ideal per deixar-lo preparat una estona abans, poder gaudir d’un dia de platja i arribar a casa i trobar un plat ben fresquet i saludable!