30/6/11

Escalivada de pebrot i albergínia

IMG_9567

Quina és la millor manera de preparar una bona escalivada? La resposta no és tan senzilla perquè tot depèn de què entenguem per “millor”. Sens dubte, per a mi, l’escalivada més autèntica i més gustosa és la feta a la brasa. Però si el que volem és ser pràctics, s’ha de dir que no hi ha res com el forn. A casa hi ha hagut moltes discussions sobre el tema, ja que l’àvia de l’Aleix és una acèrrima defensora del procediment tradicional. Fins no fa massa, sempre que feia escalivada sortia a la terrassa amb un fogonet i rostia amb paciència les verdures fins que quedaven gairebé cremades per fora. Jo, en canvi, gairebé sempre faig l’escalivada al forn perquè em resulta més pràctic.

Ingredients:

2 pebrots vermells
1 albergínia
oli d’oliva verge extra

 Preparació:
Temps estimat:
5 minuts + 45 minuts de cocció

  • Primer de tot, preescalfeu el forn a 250º.
  • Netegeu les verdures passant-les per aigua.
  • Moltes persones couen les verdures senceres i després les netegen, però jo amb el pebrot segueixo un procediment diferent: un cop net, el parteixo per la meitat longitudinalment, en retiro la cueta i les llavors i, amb un ganivet retiro també les parts blanques de la polpa.
  • Quan el forn sigui ben calent, introduïu-hi les verdures sobre un paper de plata i deixeu-les coure durant 45 minuts a 200º.
  • Retireu les verdures del forn i deixeu que refredin.
  • Un cop temperades, peleu les verdures i fe-les a tires amb ajuda dels dits o d’unes tisores.
  • Podeu guardar l’escalivada en un tuper ben amanida amb oli d’oliva, que la conservarà durant 4-5 dies perfectament.

Podeu emprar l’escalivada com acompanyament, com a primer plat acompanyada d’uns dauets de formatge feta o formatge de cabra o damunt d’una torradeta amb una mica de tonyina, un filet d’anxova i olives negres, tal com he fet jo aquest cop.

24/6/11

Coca de Sant Joan

IMG_9621

Per fi he aconseguit superar el meu repte! Fa anys que, per Sant Joan, m’encarrego de preparar les coques de la revetlla: la coca de crema, la coca de cabell d’àngel i la de de llardons, totes a base de pasta de full fresca o congelada. El que encara no havia aconseguit era elaborar la tradicional coca de brioix i fruites confitades. L’any passat vaig fer un parell d’intents fallits, però no ha estat fins aquest any que, després d’alguns intents no massa exitosos, he aconseguit la fórmula ideal per a preparar una coca de brioix prou acceptable.

El problema d’aquesta coca és que, sense ajuda d’un robot de cuina, no és massa fàcil de preparar. S’ha de treballar molt bé la massa i s’ha de deixar fermentar prou temps perquè el llevat la faci esponjosa. El resultat final, si tot surt bé, és una coca preciosa i enorme, una mica més atapeïda que les que podem comprar a les pastisseries o als forns.   

Ingredients per a la massa:
330 g de farina de força per començar
70 g de farina de força per amassar
125 ml de llet
70 g de mantega
125 g de sucre
2 sobres de llevat de forner en pols
20 ml d’anís
1 llimona
1 ou

Ingredients per decorar:
1 rovell d’ou
2 grapats de pinyons
fruita confitada
crema pastissera
sucre al gust

Preparació:
Temps estimat:
40 minuts + 4 hores d’espera

IMG_9630

  • Mescleu primer els ingredients secs en una olla: els 330 g de farina de força, el sucre i el llevat. La farina de força la trobareu fàcilment en qualsevol forn de pa i el llevat de forner el solen vendre en molts supermercats. Jo l’he comprat al Condis.
  • Ratlleu la pell d’una llimona, procurant evitar la part blanca, i afegiu la raspadura a l’olla.
  • Afegiu-hi  un ou i l’anís i aneu mesclant els ingredients amb una espàtula. Jo he emprat Anís del Mono per fer honor a la meva ciutat, Badalona. Però podeu emprar anís dolç de qualsevol altra marca o una culleradeta d’anís en pols.
  • Aneu afegint la llet mica en mica, sense deixar de mesclar els ingredients amb l’espàtula.
  • Quan els ingredients estiguin ben mesclats, aboqueu la massa en una superfície plana una mica enfarinada. Tireu una mica de farina per sobre i aneu amassant amb les mans, doblegant la massa sobre si mateixa. Si veieu que s’enganxa, afegiu-hi la farina que sigui necessària.
  • Quan més treballada estigui la massa més flonja sortirà la coca. Un cop ben amassada, feu una pilota amb la pasta i poseu-la en un bol gran tapada amb un drap humit però ben escorregut. Deixeu que fermenti durant dues hores.
  • Passat aquest temps, torneu a treballar la massa. Estireu-la bé damunt d’un paper de forn amb ajuda d’un corró. És normal que costi una mica, ja que si la massa està ben feta tendeix a contraure’s.
  • Col·loqueu el paper amb la massa en una safata de forn i torneu a tapar amb el drap humit. Deixeu fermentar, altre cop, durant dues hores més.
  • Passat aquest temps, pinteu la massa amb rovell d’ou batut. Els pinzells de silicona van molt bé i són molt fàcils d’aconseguir. Jo el vaig comprar al Cullerot de Badalona.
  • Poseu la crema en una màniga pastissera i feu algunes tires en forma de reixa damunt la coca. Distribuïu la fruita confitada: jo he emprat cireres vermelles, rodanxes de taronja i meló. Afegiu-hi els pinyons i empolvoreu amb una mica de sucre. La fruita confitada i els pinyons, com cada any, els he comprat a Can Corbera.
  • Col·loqueu la safata al forn prèviament escalfat i deixeu coure 10 minuts a 200º i 10 minuts més a 180º. Passat aquest temps comproveu el punt de cocció amb un escuradents. Si el claveu al mig de la coca i surt net, vol dir que ja està llesta. Si no, deixeu-la uns minuts més.
  • Retireu del forn, deixeu refredar i a gaudir de la revetlla!

Aprofito aquesta recepta per participar en la proposta de Memòries d'una cuinera que, aquest cop, ha estat en honor a les coques de Sant Joan:

19/6/11

Cous-cous amb verduretes i pollastre

IMG_9437

Ingredients per a 2 persones:

1 got de cous-cous
1 got d’aigua
1 pit de pollastre
1/2 ceba tendra
1 pastanaga petita
1/4 de pebrot
una rodanxa d’albergínia
1/2 carbassó petit
2 grapats de xampinyons laminats
2 rodanxes de pinya natural
1 llima
1 branqueta de menta
salsa de soja
oli d’oliva i sal

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Comenceu preparant el cous-cous: poseu en un bol gran un got de cous-cous i afegiu-hi un got d’aigua bullint (la podeu escalfar al microones). Tapeu-ho amb un drap de cuina i deixeu que es vagi coent amb el mateix vapor durant uns deu minuts.
  • Mentrestant, talleu la ceba i el pebrot en quadradets petits i poseu-los a coure en una paella amb un raig d’oli a foc ben suau.
  • Tot seguit, peleu la pastanaga, talleu-la també a quadradets i afegiu-la amb el pebrot i la ceba.
  • Feu el mateix amb l’albergínia i el carbassó i apugeu un xic el foc.
  • Quan les verdures siguin a mitja cocció, afegiu-hi els xampinyons tallats ben menuts i la pinya també tallada a quadrets.
  • Deixeu que es coguin totes les verdures cinc minuts més i afegiu-hi un bon raig de salsa de soja i el suc de mitja llima.
  • Tasteu i afegiu la sal que sigui necessària al vostre gust. Jo, tot i que la soja és força salada, hi vaig afegir un polsim de sal. Si creieu que les verdures ja tenen el punt de salat correcte, no cal que hi afegiu sal.
  • Un cop cuites les verdures, afegiu a la paella el cous-cous que haureu remenat prèviament per desgranar-lo.
  • Mescleu bé les verdures amb el cous-cous i reserveu-ho a la paella.
  • Finalment, feu el pollastre a la planxa i talleu-lo a daus mitjanets. També hauríeu pogut fregir el pollastre a la mateixa paella abans d’incorporar-hi les verdures, però jo el vaig fer a la planxa per evitar l’excés d’oli.
  • Munteu el plat posant el cous-cous en un motlle d’anella, premeu bé i aixequeu l’anella amb cura. Poseu sobre el timbal de cous-cous els daus de pollastre i decoreu amb una fulleta de menta i un raig d’oli d’oliva cru.

La veritat és que és una recepta molt fàcil i que ens va agradar molt. Tot i que no és tan refrescant com l’anterior amanida de cous-cous, segur que la repetirem, i crec que serà una bona alternativa per als tupers del dimarts!

17/6/11

Pinya colada amb gelatina de marialluïsa

retallada 1

De la passejada per l’hort de Ca l’Esteve també ens vam emportar una branqueta de marialluïsa. La meva primera intenció va ser fer-ne una infusió. Les infusions de marialluïsa m’encanten, però amb la calor que comença a fer aquests dies ve més de gust una cosa fresqueta que una beguda calenta. Així que vaig començar a empescar-me què en podia fer d’aquella branqueta de marialluïsa tan aromàtica. Tafanejant per blogs, vaig veure una recepta de Visc a la cuina d’una crema de marialluïsa que feia molt bona pinta. El problema és que era diumenge i per casa no tenia ni midó ni farina de blat de moro… Després de donar-hi algunes voltes, se’m va ocórrer aquesta combinació que va resultar molt refrescant i aromàtica.

Ingredients per a 2 copes:

400 ml d’aigua
una branqueta de marialluïsa fresca
2 cullerades soperes de sucre
4 fulles petites de gelatina (cua de peix)
1 pot petit de pinya en almívar
4 cullerades generoses de gelat de coco
un rajolí de rom blanc
1 llima

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts + 2 hores d’espera

  • Primer de tot prepareu una infusió de marialluïsa: poseu l’aigua al foc i, quan arrenqui el bull, afegiu-hi les fulles de marialluïsa i el sucre. Reserveu la flor de la marialluïsa per decorar la copa.
  • Deixeu bullir durant un minut, retireu del foc, tapeu el cossi amb un plat i deixeu que infusioni 10 minuts.
  • Mentrestant, poseu les làmines de gelatina en remull amb aigua freda.
  • Passats els deu minuts, coleu la infusió amb un colador fi i afegiu-hi les fulles de gelatina. Remeneu i poseu-ho en un motlle de manera que no pugi més d’un dit.
  • Deixeu refredar i, un cop fred, deixeu-ho a la nevera com a mínim dues hores. Jo ho vaig deixar tota la nit, de fet és l’ideal perquè la gelatina acabi de prendre.
  • Prepareu la pinya colada triturant la pinya amb el seu suc, el gelat de coco i un rajolí de rom blanc. La quantitat de rom depèn del gust de cadascú. Jo no en vaig posar massa per no eclipsar el gust de la pinya i el coco.
  • Per muntar la copa, trossegeu la gelatina i poseu-ne un parell de cullerades al fons. Afegiu la pinya colada i acabeu de posar una cullerada més de gelatina.
  • Per decorar, podeu fer unes tires finetes de llima, que tenen un aroma molt intens i refrescant, i aprofitar la flor de la marialluïsa. Si us sobra també hi podeu posar una fulla, tot i que això ja donarà pistes sobre l’enigmàtica gelatina.

Si la proveu, veureu que són unes postres molt refrescants o un còctel diferent ideal per a l’estiu. Us la recomano especialment després d’un àpat copiés perquè passa que ni te n’adones!

15/6/11

Una amanida especial

IMG_9395

L’amanida que us presento avui és una amanida especial, ja que està elaborada amb tomàquets cirerols de l’hort de casa i enciam de l’hort de Ca l’Esteve, del qual us parlava en el post anterior.

IMG_9288

Tot i que darrerament ens hem acostumat a les amanides de bossa -molt pràctiques, variades i ràpides de preparar- com l’enciam de veritat recent collit de l’hort no hi ha res. Avui fins i tot m’he amanit l’amanida amb vinagre de vi negre del de tota la vida que m’ha recordat les amanides que menjàvem a Vallromanes quan jo era petita, que la meva tieta preparava amb l’enciam, la ceba i els tomàquets de l’hort del padrí.

Per acompanyar l’enciam i els tomàquets, autèntics protagonistes del plat d’avui, he fet servir alguns ingredients que tenia per casa: una mica de formatge de cabra, unes anxoves de l’escala, uns ous de guatlla i una mica de ceba de Figueres que sempre dóna a les amanides un toc intens que a mi m’encanta. Tot plegat ha resultat quelcom ben proper a la coneguda salade niçoise que tant adoren els francesos, només hi faltaria una mica de pebrot, olives negres i, en alguns casos, patata bullida.

Ingredients:

1/2 enciam
8-10 tomàquets cirerols
un pot petit d’anxoves de l’Escala
5 ous de guatlla
1/2 ceba de figueres
formatge de cabra
oli, sal i vinagre

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts

  • Primer de tot bulliu els ous de guatlla durant una 7 minuts. Refredeu-los amb aigua freda i peleu-los. Reserveu.
  • Seguidament renteu bé l’enciam i talleu-lo al vostre gust. Jo he fet trossos bastant grans perquè és com ho fèiem a casa quan era petita.
  • Poseu l’enciam ben escorregut en una safata i poseu-hi per sobre els tomàquets i els ous de guatlla freds partits per la meitat, el formatge de cabra tallat a daus, la ceba tallada en juliana i les anxoves cargoladetes.
  • Amaniu al vostre gust amb un bon oli d’oliva, si pot ser verge extra millor, un polsim de sal i un rajolí de vinagre.

Aprofito aquesta recepta per participar en la “Recepta del 15” que aquest mes han organitzat Els fogons de la Bordeta i Xocolata desfeta.

13/6/11

Restaurant Ca l’Esteve

IMG_9392


Ahir l’Aleix i jo vam passar el dia amb el Xesco Bueno, autor del blog Gastromimix i chef del restaurant Ca l’Esteve, a qui vaig conèixer no fa massa a través d’un curs de cuina que imparteix al Taller de cuina Sabores. Va ser un dia rodó en què vam poder gaudir d’un àpat esplèndid, d’un entorn incomparable i de l’agradable companyia del Xesco i la seva família.

El restaurant, situat a la carretera que va de Terrassa a Martorell, és una antiga masia restaurada envoltada de vinyes i terres de conreu. Fa cinc generacions que la família Esteve regenta aquest negoci amb amor i dedicació i, encara avui, l’avi Esteve s’ocupa de l’hort que serveix per abastir la major part d’hortalisses que s’empren en el restaurant: pèsols, faves, cogombres, enciams, ruca, carbassons… Altres productes, com la carn, procedeixen de masies properes que pertanyen a altres parents de la família Esteve, així que es pot dir que pràcticament tots els productes emprats al restaurant són productes de proximitat en tots els sentits.

La masia és un edifici enorme però càlid, que compta amb diferents menjadors privats i un gran menjador situat a la planta superior, envoltat de grans finestrals amb vistes als camps del voltant i a les moreres que envolten la casa. Nosaltres vam seure en una taula molt agradable situada al costat d’una finestra i decorada amb una rosa natural que després vam descobrir que era de l’hort de casa.

IMG_9347

Vam començar l’àpat amb unes delicioses olives arbequines i amb un entrant, cortesia de la casa, de seitons amb una base de poma i una melmelada de pebrot que em va semblar deliciosa. Les olives –collides de les oliveres de l’avi Esteve- estaven tan bones que fins i tot l’Aleix, que no n’és massa apassionat, se’n va menjar un bon grapat.

IMG_9354

De primer plat, tot i que jo em sentia més inclinada per unes verduretes o la crema de carbassó amb gelat de mascarpone, vam acabar demanant un arròs de bolets i botifarra que va resultar exquisit, tant que no vam deixar ni un gra d’arròs a la cassola!

IMG_9360

Com a plat principal, jo vaig escollir el turbot a la brasa amb ruca i cendra d’albergínia, mentre que l’Aleix es va decantar per l’entrecot de vedella amb salsa de mostassa i parmesà. Els dos plats van resultar exquisits i més que generosos. La ruca, tot i que una mica rosegada pels cargols que passegen per l’hort, tenia el gust intens de les herbes acabades de collir, i la salsa que acompanyava el peix tenia tot el sabor de l’albergínia feta a la brasa. Després, el Xesco ens va explicar que per donar-li el color tan fosc utilitzen tinta de calamar.


IMG_9362

IMG_9368


Per acompanyar la nostra degustació vam demanar un vi negre criança elaborat també per la família Esteve. Es tracta del Tresnadons, batejat amb aquest nom perquè l’any en què es va elaborar va coincidir amb el naixement dels tres primers néts de l’avi Esteve.

IMG_9348
Quan va arribar l’hora de les postres estàvem tan tips que només ens vam atrevir a demanar un sorbet de llimona amb sucre de menta per compartir, tot i que a la carta hi havia alguns plats realment temptadors. Està clar que hi haurem de tornar!

A l’hora dels cafès, el Xesco va seure una estona amb nosaltres a taula i ens va estar explicant la història del restaurant i de la seva família. Tot seguit, ens va ensenyar totes les instal·lacions del restaurant, des de la cuina fins el celler, passant per les enormes neveres i congeladors on guarden les hortalisses i les viandes. Em va encantar veure els fogons on es couen els plats de Ca l’Esteve i les diferents maquinàries que empren tant per cuinar com per a l’elaboració del vi.

compo

El celler em va resultar impressionant. Sembla mentida que aquell munt d’ampolles i bidons serveixi per abastir un sol restaurant. Vi negre, rosat i blanc de diferents varietats i de diferents anyades. També em va fer gràcia veure la màquina que empren per envasar i etiquetar les ampolles de vi.

Però el que més il·lusió em va fer va ser el passeig que vam fer per l’hort en companyia del Xesco, la seva dona i el seu fill. Tot i que n’havia vist algunes fotografies, no m’imaginava que l’hort de ca l’Esteve fos tan gran!

IMG_9382

IMG_9387

IMG_9388


Primer vam passejar entre les vinyes ja plenes de gotims de raïm. La dona del Xesco ens va explicar que antigament, el mes de setembre, la gent es reunia per tallar el raïm i fer la verema i acabaven fent un dinar plegats a l’aire lliure. D’un temps ençà, però, la tradició ha anat desapareixent… És una llàstima, perquè passar un dia en un entorn tan bonic i acabar menjant una bona carn a la brasa és un luxe que molts no ens podem permetre ni volent-ho.

IMG_9379

A més de les vinyes vam veure vàries oliveres, diferents herbes aromàtiques i un munt d’hortalisses. També vam poder gaudir de la presència d’algunes de les roses que acabaran decorant les taules del restaurant.

IMG_9385
A més, el Xesco ens va tallar un enciam que ens vam endur a casa i una branqueta de Maria Lluisa que deixaré assecar per fer-ne una infusió.

IMG_9384
Va ser un dia fantàstic en què vam gaudir d’un àpat excel·lent i d’una companyia molt agradable. Segur que repetirem!

10/6/11

Xocolating!

títol

El mes passat, l’Aleix i jo vam participar en un curs organitzat pel Museu de la Xocolata de Barcelona. Es tracta del taller Xocolating!, en què s’explica l’elaboració de diferents dolços elaborats amb xocolata.

Només arribar al Museu, al cor del barri del Born, vam gaudir d’un bon esmorzar a la cafeteria, mentre esperàvem que la nostra monitora ens vingués a buscar per començar el taller. Va anar bé agafar forces, perquè la veritat és que va ser un matí força intens… El que més em va sorprendre de tot és que l’Aleix estigués disposat a acompanyar-me, cosa que em va fer molta il·lusió.

instal·lacions

El curs va començar en una sala molt ben condicionada i amb vistes a un pati interior des del qual, alguns grups de nens i turistes ens miraven encuriosits. El menú del dia serien uns bombons de roca, uns bombons trufats, unes tauletes de xocolata amb fruits secs i fruits vermells i unes piruletes de xocolata blanca. El més elaborat de tot van ser els bombons trufats, que van quedar realment deliciosos! Però el més divertit, evidentment, van ser les piruletes, que vam decorar amb cacauets i gerds, i que ens van permetre treure tot el nostre geni creatiu.

xocos

Mentre la xocolata es temperava, vam tenir temps de passejar per l’exposició del museu, on vam veure diferents tipus de maquinària que es feien servir antigament per a l’elaboració de la xocolata.

Sin título

També vam veure un munt de mones premiades en diferents anys i vam comprendre tot el procés que es du a terme des que es recol·ecten les baines de cacau fins que s’elaboren els dolços més llaminers.

baines

Entre els plafons on consten els socis fundadors del Museu de la Xocolata, em va cridar l’atenció veure dos dels pastissers més reconeguts del centre de Badalona: Miquel Comas, de la Pastisseria Comas; i Ramón Cabané, que ha tancat les portes de la seva pastisseria recentment.

IMG_8313


IMG_8312

Després de veure tranquil·lament l’exposició vam tornar a l’aula de cuina, on les nostres creacions ens esperaven ja gairebé a punt. Vam carregar-ho tot en bosses que ens va proporcionar la nostra monitora i, després d’una bona passejada pel barri del Born, vam anar cap a casa amb ganes de provar les nostres llaminadures. La xocolata emprada en cadascuna de les elaboracions era excel·lent, la llàstima és que tot el que havíem decorat amb fruits vermells va quedar malmès en menys d’una setmana i, tot i que a casa som força xocoadictes, no vam poder consumir tot el que havíem preparat.

Us recomano l’experiència!

3/6/11

La Rambla està per menjar-se-la!

Propaganda

Sota el lema “La Rambla està per menjar-se-la”, l’Associació d’Amics, veïns i comerciants de La Rambla de Barcelona organitza, des del 6 al 19 de juny, una quinzena gastronòmica per donar a conèixer l’oferta, rica i variada, de diferents cafeteries, restaurants, gelateries i bars de tapes de La Rambla.

Dins de les activitats proposades hi podrem trobar des de tasts de vins i caves, passant per diferents tallers de cuina impartits a l’Aula de Cuina de la Boqueria (alguns d’ells gratuïts), fins a diferents menús degustació en restaurants tan coneguts com Le Brut, Mikel Etxea o el CentOnze. Les ofertes concretes de cada establiment les podeu consultar aquí.

Un tast de xocolata, classes de cuina de la mà dels xefs d’alguns dels restaurants participants, tallers per aprendre a fer sushi, tasts de cafè... Aquestes són algunes de les propostes de què podrem gaudir a partir del 6 de juny.

Us aconsello que doneu un tomb per la seva web i us apunteu aviat a les activitats en què vulgueu participar!