17/1/10

Empanadilles casolanes

Encara que siguin una menja humil i ben senzilla, les empanadilles sempre han tingut a casa nostra una reputació més que digna. De fet, moltes vegades penso que és el plat que em va ajudar a acabar de conquistar el meu enamorat, almenys el seu estómac...

Cada cop que hi ha empanadilles, a casa hi ha alegria general. A mi m’agrada preparar-les amb paciència i amor i a l’Aleix li encanta, sobretot, menjar-se-les. Digueu-li tonto!

Les preferides de l’Aleix són les empanadilles de carn, que preparo mesclant carn de vedella i de porc; jo prefereixo les tradicionals d’ou dur i tonyina. A vegades també en preparo de formatge, farcint les oblees de formatge tipus Caserio, o de sobrassada de Menorca que em porta la Cristina. Però segurament hi ha centenars de farciments possibles i a cada casa hi ha secrets i predileccions diferents. Per això m’agraden tant les empanadilles, perquè hi ha mil maneres de fer-les, però sempre agraden.

Avui us explicaré com preparo jo les empanadilles de carn i de tonyina. Les quantitats val més fer-les a ull perquè depèn molt del nombre d’empanadilles que prepareu. Jo, normalment, quan m’hi poso en faig un munt i després les congelo i en tinc per a diferents ocasions. És una feinada, però val la pena quan veus el congelador ple de safatetes.

Ingredients:
Oblees per a empanadilles de La Cocinera
Tomàquets de penjar
Cebes de Figueres
Pebrot verd
Pebrot vermell escalivat
Foie gras de porc
Ou dur
Olives verdes sense pinyol
Tonyina en conserva
Carn picada (meitat vedella, meitat porc)
Preparat d’herbes per a carn (romaní, farigola, estragó, sàlvia...)

Preparació:
Temps estimat: 1h per als farcits + temps de muntar


  • Primer de tot, piqueu bé les cebes i el pebrot verd i poseu-los a sofregir a foc baix. Mentre la ceba es va estovant, ralleu els tomàquets i afegiu-los a la cassola. Es pot fer amb tomàquet de pot, però no queda igual i, perquè quedi un gust excel·lent, empreu tomàquets de penjar. Notareu la diferència, tot i que la butxaca també se’n ressentirà...


  • Mescleu bé els ingredients i afegiu-hi un polsim de sal i un polsim de sucre, que ens ajudarà a atenuar l’acidesa del tomàquet. Apugeu una miqueta el foc i deixeu que el sofregit es vagi fent a foc mig.
  • Mentre el sofregit va fent xup-xup, ralleu els ous durs i mescleu-los amb la tonyina. Seguidament talleu les olives a rodanxes fines. Les olives poden ser farcides d’anxova o de pebrot. Si són d’anxova, afegiu-hi una mica de pebrot vermell escalivat. Barregeu tots els ingredients i deixeu-los en un bol gran.
  • Quan el sofregit sigui a punt, en poseu la meitat al bol de la tonyina i mescleu bé el tomàquet amb els altres ingredients. L’altra meitat del sofregit la reserveu a la paella.
  • En una altra paella hi fregiu la carn picada amb un polsim de sal i pebre i les herbes aromàtiques. Jo tinc un preparat especial per a carns que vaig comprar a la Plaça del Pi de Barcelona que hi dóna un gustet fantàstic. Si no teniu cap mescla hi podeu posar qualsevol herba que vagi bé amb la carn, com el llorer, el romaní, la farigola o l’estragó.
  • Un cop fregida la carn i ben esmicolada, afegiu-hi el sofregit de tomàquet que ens havia sobrat, procurant no passar-vos. Remeneu bé i incorporeu-hi el foie gras. Abaixeu el foc i aneu mesclant bé tots els ingredients. Apagueu el foc, poseu la carn picada en un altre bol gran i deixeu refredar.

  • Quan les dues pastes estiguin fredes comenceu a muntar les empanadilles: poseu una cullerada sopera de pasta de carn o tonyina en una meitat de l’oblea, procurant deixar lliures els contorns. Doblegueu l’altre meitat i premeu el contorn amb una forquilla.
  • Si heu fet un nombre considerable d’emapnadilles i en voleu congelar, us aconsello que tingueu preparades les safates necessàries i hi aneu col·locant les empanadilles a mesura que les feu. Aprofiteu el mateix paper que les separa per tal que no s’enganxin.
  • Quan descongeleu les empanadilles és molt important que les traieu del congelador el dia abans i que es descongelin de forma natural. Si no estan del tot descongelades és molt fàcil que s’enganxin i es trenquin, i si les descongeleu al microones és molt difícil trobar el punt.

Ja veieu que és una recepta fàcil però entretinguda. Si no teniu ganes de complicar-vos la vida podeu recórrer a farcits més senzills com el de formatge o sobrassada.

Espero que us agradi la recepta i que us animeu a fer-la!

16 comentarios:

Margarida dijo...

Jo també m'estimo més les de tonyina i ou, però no et diré que no a les de carn.
I tens raó, fora el tomàquet de pot. Res millor que el natural i si és de penjar, millor. A més un ram de tomàquets penjats, dóna color a la cuina!
Una forta abraçada!

dolorss dijo...

Amb el cap cot haig de dir que mai he fet empanadilles.
Potser que fasi un pensament, no creus?.
Un petó i bon any!!!!

Cuinetes dijo...

Anna, quina delícia!!
Oh! Ara mateix me'n menjaria un parell!!! I aixó que ja he sopat! És entretingut fer-les però val la pena! Gràcies per les explicacions tant detallades, pas a pas!

Una abraçada!

Gemma dijo...

Sovint els plats més humils són els que tenen més exit, oi? A mi també m'agraden més les de tonyina, però la de formatge també ha de ser molt bona. A casa les preferim al forn, tot iq ue volen de totes les maneres!

ELS PEIXOS dijo...

Noia , ami m´encanten!!!!
és igual que siguin de tonyina o de carn, les dues son perfectes per mi.
T´han quedat d´allò més bé..
La pasta , no t´ha las fet tu , oi??
jo no en se fer però m´agradaria fer-la ...en saps tu ??
Un abrasada

Francesc dijo...

Molt bones aquestes panadetes teues. Les de casa són sempre les millors. Salutacions

illetapitita dijo...

Potser és una menja humil com dius tu però estan tan bones!
Tot és presentar-les d'una manera original i després ja no té sentit dir que és una menja humil!
Una abraçada!

Fem un mos dijo...

Las empadilles son bones amb qualsevol farcit, quan tenia el fills petis i com que els agradaven molt, de tant en tant feia un dina tot de empanadilles, i las ultimes per postres eren farcides de xocolata, això si totes fetes al forn.
Un peto

No tot són postres dijo...

Totes, a mi m'agraden totes, de carn, de peix, dolces, salades... Ara bé últimament les faig al forn així aconsegueixo que siguin una miqueta més lleugeres!
PTNTS
Dolça

Anónimo dijo...

Hola mirant el bolg de a Doloors te he descobert i la veritat es que ja tens una nova asidua a les teves entrades.
precisament ahir al vespre vaig fer empanadilles que no son la delicia de casa, als nens encara pero al home res de res, a mi m´encantan, quant era a casa dels pares si la meva mare en feia tenien que anar amb compte que no me les menjes totes jo, m´encanten i farcides de qualsevol cosa.
Llegint les teves entrades anteriors he vist uns quants restaurants, molt chulus el que potser seri bo (es una sugerencia) posar mes o menys el que surt, per temir una ideia.
Gracies i fins aviat

HISTORIA

jorge dijo...

m'agraden molt, amés si sin casolanes millor encara, sense comparació!!

Un saludo
Jorge
www.pocohecho.com

illetapitita dijo...

Que bones!
A mi també m'agraden més les de tonyina però totes van gola avall que no n'hi ha cap que no 'agradi,
UYna abraçada!

Anónimo dijo...

bones
jo fins ara feia les empanadilles fregides, però no m'agradava que quedessin olioses, així que vaig provar de fer-les al forn i van quedar boníssimes, així que si ho voleu provar, us ho recomano!!!!

Anónimo dijo...

Nosaltres també som fans de les de tonyina però les de carn també surten excel·lents. T'han quedan genials.
Una abraçada

MaryLou dijo...

Boníssimes!!!!
Jo també he fet aquest cap de setmana.
Petonets

Unknown dijo...

Mai n'he fet i crec que és el momento d'intentar-ho. Hacia fet caldo dues vegades aquesta setmana i enlloc de fer croquetes modificaré la recepta per tal d'aprofitar-ho.
Tal i com ho expliques han de ser brutals. Un altre día ho faig però no podem llençar res.
Per una altra banda, sócamant de la cuina i peco força de que segons com me deixo anar i faig loqueries per la cuina. Tb tinc intenció de fer les oblees.
Gràcies per la recepta.