30/6/09

Amanida de salmó fumat i mango

L’altre dia, l’Anna de El kiwi blau em va donar un parell d’idees ben originals per elaborar algunes d’aquestes amanides d’estiu que tant ens agraden i que tant vénen de gust ara que ja comença a apretar la calor.

La que més em va agradar va ser la que us presento avui: l’amanida de salmó fumat i mango. Seguint el consell de l’Anna, hi vaig afegir uns trossets de formatge de cabra, que combinen la mar de bé amb el salmó, i, per iniciativa pròpia hi vaig incorporar unes olives negres que tenia per la nevera.

En comptes de la tradicional vinagreta d’oli i vinagre de Mòdena, vaig elaborar la vinagreta de mel de la qual ja us he parlat algun cop i que és invent de la meva germana petita. Per elaborar-la només cal barrejar dues cullerades de mel, un rajolí de vinagre de Mòdena, un rajolí d’oli i un polsim de sal. Jo normalment l’escalfava al microones perquè es desfés més, però aquest cop ho vaig provar sense escalfar-la i també va quedar bé.

Per acabar de decorar el plat, hi vaig disseminar unes llavors de sèsam negre, les mateixes que vaig fer servir per arrebossar els tomàquets cherry que us presentava la setmana passada.

Com podeu veure, les amanides són un plat magnífic per deixar anar la imaginació i innovar. Hi ha milers de combinacions originals i apetitoses que fan que menjar quatre fulles verdes sigui més variat i divertit. El proper dia provaré la segona proposta que ens fa l’Anna, que consisteix a emprar poma enlloc de mango i ou dur o parmesà enlloc del formatge de cabra.

28/6/09

Coques de Sant Joan

Aquest any, per fi, m’he atrevit a fer jo mateixa les coques que vam menjar per la revetlla de Sant Joan. La veritat és que el món de les coques i la pastisseria en general em fan una mica de respecte i, com que la revetlla solem passar-la amb amics, fins ara havia preferit anar a comprar les coques a algun lloc de confiança i no arriscar-me.

Però com que les coses mai no s’aprenen si no es proven, aquest any he fet front a les meves temences i he decidit elaborar jo mateixa les coques de la revetlla. Per començar, i com que és el primer any, vaig decidir elaborar només coques amb base de pasta de full, que es pot comprar feta i resulta més fàcil.

Em vaig passar els dies previs realitzant tota mena d’assajos, que els meus companys de feina i la meva família han agraït d’allò més. Vaig provar d’emprar la massa congelada, la massa fresca; vaig fer coques de tres bases i de dues; vaig provar amb més o menys sucre; amb els llardons més o menys picats; amb canyella o sense, amb anís... Vaig estar ben entretinguda durant tres o quatre dies.

Quan va arribar el dia de la revetlla ja tenia més o menys clar com elaboraria les meves coques però la veritat és que estava una mica nerviosa perquè, si no sortien bé, hauria d’anar a corre-cuita al forn o a la pastisseria a buscar-ne com a mínim un parell.

Però la veritat és que, a més de passar-nos-ho pipa fent les coques i els vídeos, el resultat va ser sorprenent. Als nostres amics i companys de revetlla els van encantar totes tres coques i, tot i que pensàvem que en sobraria un munt, no va quedar pràcticament res.

A continuació, podreu veure les diferents receptes acompanyades del vídeo corresponent.

Coca de crema
Ingredients per a la crema pastissera:

1l de llet
100g de farina
225g de sucre o fructosa
6 rovells d’ou
Una branqueta de canyella
La pell d’una llimona
2 nous de mantega

Ingredients per a la coca:

2 bases de pasta de full
Crema pastissera
Un rovell d’ou
Sucre
Pinyons
Canyella en pols

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts + 35 de cocció



És recomanable que prepareu la crema pastissera el dia abans. D’aquesta manera reposarà tota la nit i agafarà més consistència. Per tal d’elaborar-la seguiu els passos següents:

  • Reserveu un got de llet i aboqueu la resta a una cassola amb les peladures de llimona i la branqueta de canyella. Deixeu-ho al foc fins que arrenqui el bull.
  • Mentrestant, barregeu en un bol el sucre i la farina amb l’ajuda d’una batedora manual.
    Seguidament incorporeu-hi els rovells d’ou sense deixar de remenar i, mica en mica, hi afegiu el got de llet que havíem reservat.
  • Mescleu bé els ingredients i reserveu.
  • Quan la llet arrenqui el bull, apagueu el foc i retireu-ne la cassola. Tapeu-la i deixeu la llet en infusió durant uns 15 minuts perquè acabi d’agafar el gustet de la llimona i la canyella.
  • Passat aquest temps, coleu la llet i aboqueu-la amb la mescla anterior fins que tots els ingredients quedin ben homogenis.
  • Torneu a abocar la mescla en una olla i poseu-la al foc sense deixar de remenar amb les baretes. A mesura que la mescla vagi espessint haureu de remenar amb més rapidesa i energia.
  • Quan la crema estigui prou espessa, retireu-la del foc sense deixar de remenar, afegiu-hi la mantega i continueu remenant uns segons més.
  • Aboqueu la crema en un bol amb ajuda d’una llengüeta de gat i poseu-hi al damunt un trosset de paper film. És important que el film toqui directament la crema; d’aquesta manera evitarà que es formi una crosta a la superfície quan es vagi refredant.
    Quan la crema sigui freda, poseu-la a la nevera.

El dia següent és el moment ideal per elaborar la coca amb la crema pastissera. Haureu de seguir les següents instruccions:

  • Primer de tot haureu de preparar les bases de pasta de full. Les podeu fer servir congelades o fresques. L’avantatge de les masses congelades és que és més fàcil trobar-les de forma rectangular, que és la ideal per a les coques de Sant Joan, però tenen l’inconvenient que s’han de treballar més per estirar-les. Jo, en aquest cas, vaig fer servir pasta de full fresca de La Cocinera, així que, abans de començar a muntar les coques vaig haver d’estirar-les una mica (amb la pasta fresca estiren molt poc) i donar-los forma quadrada.
  • Seguidament, disposeu la crema damunt d’una de les bases amb ajuda d’una màniga pastissera. Com podeu veure en el vídeo, la forma més fàcil d’emplenar la màniga és posant-la primer dins d’un recipient allargat com el que ve amb les batedores elèctriques. Procureu no disposar crema als extrems de la base.
  • Un cop disposada la crema, poseu l’altra base de pasta de full a sobre de la primera i premseu-ne els extrems amb l’ajuda d’una forquilla. Si sobresurt algun trosset de la base el podeu tallar amb ajuda d’un ganivet.
  • Pinteu la part superior de la coca amb el rovell d’ou i un pinzell. Fins fa poc jo sempre havia fet servir el pinzell de tota la vida però he de reconèixer que el de silicona és força pràctic.
  • Poseu per sobre la coca el sucre i els pinyons. Com podeu veure, no he posat quantitats perquè el tema de la dolçor és molt personal i es pot fer bé a ull, segons el que ens digui l’instint.
  • Poseu la coca al forn prèviament escalfat a 180º durant uns 30-40 minuts. No preciso més perquè el temps varia molt segons el gruix de les coques i el tipus de forn. Amb el meu forn van ser necessaris 40 minuts i els 5-10 darrers vaig posar les coques a la part de baix perquè es fes una mica més la base.
  • Passat aquest temps ja es pot treure la coca i, un cop freda, col·loqueu-la en una safata per servir i empolvoreu-la amb una mica de canyella.

I amb la crema que hagi sobrat ja teniu postres per a un parell de dies!



Coca de cabell d’àngel
Ingredients:

2 bases de pasta de full
1 pot de cabell d’àngel
Un rovell d’ou
Sucre
Pinyons
Canyella en pols

Preparació:
Temps estimat:
10 minuts + 35 de cocció



La forma de preparar aquesta coca és pràcticament igual que l’anterior. L’única diferència és que enlloc de farcir-la de crema ho farem amb cabell d’àngel. El que jo vaig emprar és un cabell d’àngel artesanal elaborat al Montseny que vaig comprar a La Senalla, una botiga del meu carrer on venen tota mena delicatessen i on sempre compro les melmelades casolanes.

Com que el cabell d’àngel ja portava canyella, no n’hi vaig afegir. Fixeu-vos en l’etiqueta o en l’aroma i, si no en porta, n’hi poseu una mica damunt del cabell d’àngel.


Coca de llardons
Ingredients:

2 bases de pasta de full
100g de llardons
100g de sucre o fructosa
Canyella en pols
Un rajolí d’anís
Un rovell d’ou

Preparació:
Temps estimat:
15 minuts + 35 de cocció



De les tres coques que vaig elaborar, aquesta és la que em va portar més maldecaps. Les receptes que vaig trobar per Internet i per llibres de casa explicaven el procediment de formes molt diferents. Algunes persones, com la Gemma de La cuina de casa, elaboren la coca de llardons doblegant dues vegades la base. Jo ho vaig provar en un dels meus intents previs i no em va sortir bé. Suposo que el problema va ser que la Gemma feia servir pasta de full congelada i jo ho vaig fer amb pasta fresca, que no es deixa estirar gaire. Així que em va quedar una coca molt atapeïda i, a més, em vaig passar amb els llardons.

A la coca que podeu veure al vídeo, vaig fer servir pasta de full congelada per accident, ja que el dia abans de la revetlla, tot i haver recorregut gairebé tots els supermercats del centre de Badalona, no vaig trobar més pasta de full fresca. Un altre accident que va patir aquesta dissortada coca és que alhora d’elaborar-la em vaig confondre i, enlloc d’utilitzar sucre hi vaig posar fructosa. El problema de la fructosa és que fon quan la posem al foc i queda una mica enganxosa. De totes maneres, i en contra de tot pronòstic, aquesta va ser la coca que va tenir més èxit.

Us n’explico el procediment:


  • Aquest cop, com que fem servir pasta de full congelada, haureu de treballar una mica més les bases. Un cop descongelades (30 minuts a temperatura ambient) estireu-les bé amb ajuda d’un corró donant-los forma rectangular.
  • Pinteu una de les bases amb una mica d’anís, empolvoreu-la amb canyella i afegiu-hi la meitat del sucre i els llardons picats. Us aconsello picar-los amb una picadora elèctrica, ja que si queden massa grans, després molesta trobar-los.
  • Poseu l’altra base al damunt i premseu els extrems amb els dits. Si cal, podeu retallar una mica el perímetre perquè quedi ben igualat.
  • Poseu un tros de paper de forn a sobre la coca i passeu-hi el corró perquè les dues bases quedin ben amalgamades.
  • Torneu a pintar la base superior amb anís, acoloriu-la amb el rovell d’ou i afegiu-hi la resta de sucre i els pinyons.
  • Poseu la coca al forn durant 30-40 minuts a 180º.

En el moment de coure la coca va ser quan em vaig adonar del meu error, ja que la fructosa va començar a fondre. Si no hagués estat per l’Aleix, hagués deixat aquesta coca per casa i l’hagués repetit, però ell em va convèncer que feia bona pinta. Potser no és com hauria de ser una coca de llardons autèntica però de bona ho estava. No en va quedar ni una engruna!


I aquests han estat els meus experiments en el món de la coca de Sant Joan. L’any que ve espero animar-me a provar la coca de brioix...


Per cert, no oblideu donar un cop d’ull a la coca d’aquí a baix. Aquesta sí que té mèrit!!!

Coca de brioix amb crema

Recepta cedida per Irene Tortajada


L’altre dia, abans que hagués tingut temps de fer el muntatge dels vídeos de les meves coques, vaig trobar-me amb una grata sorpresa: la Irene, la col·laboradora més jove d’aquest blog que molts ja coneixeu, m’havia enviat la recepta de la coca que ella mateixa va preparar per la revetlla de Sant Joan.

De fet, el dia que jo vaig anar a buscar la pasta de full per a les meves coques, vaig trobar-me amb la Irene que anava a comprar els ingredients per a la seva coca. La meva sorpresa va ser que ella es va atrevir a fer la coca de brioix, que és força més complicada que les que he fet jo...

Però com que la coca li va quedar fantàstica i boníssima ha decidit compartir-la amb nosaltres i m’ha fet arribar la fotografia que encapçala aquest post i la recepta que teniu a continuació. L’any que ve ja no tindré excusa per no atrevir-me amb la coca de brioix i de ben segur que seguiré al peu de la lletra les instruccions de la Irene. I és que els professors tenim molt per aprendre dels nostres alumnes!

Ingredients:

Una ratlladura de llimona
200g farina
5g de sal
20g de sucre
1 ou
1/2 got de llet
20g de llevat fresc
100g de mantega fosa (més una mica per untar)
200g de crema pastissera amb mantega
100g de pinyons

Elaboració:

  • Barrejar la farina amb la sal, el sucre i la ratlladura de llimona.
  • Amb aquesta mescla fer una muntanyeta, fer un forat al centre i posar-hi l'ou i el mig got de llet on prèviament haurem dissolt el llevat.
  • Treballar-ho bé i afegir la mantega paulatinament. Finalment haurem d'aconseguir una massa tova però que no s'enganxi al dits.
  • Fer-ne una bola i deixar reposar a la nevera 30 minuts.
  • Estendre-la i untar amb mantega fosa. Al damunt repartir-hi la crema pastissera amb mantega i els pinyons. Deixar reposar una hora perquè llevi.
  • Posar-la al forn a uns 100 graus durant 10 minuts, i després 20 minuts més a 180 graus.
  • Treure del forn i tirar-hi sucre per damunt.

22/6/09

La Fonda Europa

Aquest any, per celebrar l’aniversari de la meva sogra vam anar a dinar a La Fonda Europa, a Granollers. Vam sortir de casa cap a quarts de dotze, per tenir temps de fer una volteta pel centre de la ciutat i un vermutet a la plaça de la proxada.

En acabat ens vam dirigir cap a la Fonda Europa, una de les institucions més emblemàtiques de Granollers, on els meus sogres havien vingut sovint feia anys.

Des que va ser fundada l’any 1771, la Fonda Europa ha estat regentada per la família Parellada. Actualment, Ramon Parellada ha reformat l’interior del local i la carta ha estat posada al dia, però conservant els plats i l’estil de cuina de tota la vida.

El mític pica-pica que recordava el meu sogre havia desaparegut de la carta, però el cambrer que ens va atendre no va tenir cap problema per improvisar-nos-en un que va resultar exquisit i força abundant.

Per anar fent boca ens van portar unes patates fregides embolicades com ho feien antigament a les xurreries i un oli d’oliva extraordinari amb què vam untar alguna llesca de pa de pagès d’aquell atapeït i gustós.

El primer que ens van servir va ser un gaspatxo fresquet servit en una copa.


Seguidament van anar venint altres platets com l’escalivada i el pernil ibèric, les croquetes, el calamar, la llonganissa i les verduretes en tempura.

Tot va ser deliciós, l’única pega que hi vaig trobar va ser que alguns segons anaven acompanyats de les mateixes verduretes que ens havien servit d’aperitiu.

De segon plat, la meva sogra i la iaia de l’Aleix van demanar uns calamarsons amb ceba confitada que em van deixar tastar i estaven boníssims. La meva cunyada, la Gisela, va demanar un filet que encara no sé com es va poder acabar. L’Enric, el meu sogre, va demanar secret ibèric amb les verduretes en tempura; i, l’Aleix i jo vam compartir una fideuà amb tinta de sípia que estava deliciosa, tot i que a mi m’agraden més els fideus una mica més gruixuts.

Les postres van resultar igual d’apetitoses, tot i que estàvem tan tips que ja no vam pensar ni en les fotografies. El que més em va agradar va ser un sorbet d’anís que va demanar l’Aleix que, malgrat la meva desconfiança inicial, he de reconèixer que estava de vici.

18/6/09

Miniatures de tomàquet cherry

Fa dies, se’m va ocórrer elaborar un soparet lleuger però creatiu i, com que tenia un munt de tomàquets cherry que havia de gastar, vaig improvisar diferents pinxos i tapes miniatura agafant una mica d’aquí, una mica d’allà i una mica d’imaginació.

El pinxo més fàcil d’elaborar i potser el més vist és el que consisteix a anar alternant tomàquets cherry amb boletes de mozzarella fresca. La Núria, una de les meves amigues de tota la vida, va fer una presentació molt semblant per a la nostra Montadito’s Party. Jo l’únic que he fet ha estat substituir la menta fresca per fulles d’alfàbrega fregides amb oli d’oliva. D’aquesta manera l’alfàbrega queda cruixent i brillant, però s’ha de procurar retirar a temps del foc perquè si no es crema i perd el color.


* Els cubs de color verd que veieu intercalats en alguns dels pinxpos són trossets de gelatina d'alfàbrega que em va sobrar de la darrera recepta.

Una altra presentació que ja he vist a més d’un blog és la consistent a arrebossar la meitat del tomàquet amb sèsam. Jo he fet servir sèsam negre i perquè s’enganxés al tomàquet he fet servir mel de romaní, que és molt suau. Al cap d’una estona, com que la mel era molt líquida i el sèsam començava a desenganxar-se, vaig decidir presentar aquesta combinació en unes culleretes d’aperitiu acompanyades també d’unes fulles d’alfàbrega fregides, que hi donen aquest to verd tan refrescant.

De totes les miniatures, la més innovadora és la tercera, inspirada en una recepta de Juan Mari Arzak que el chef titula “Queso de cabra con perejil”. Es tracta d’impregnar diferents porcions de formatge de cabra amb una capa gelatinosa de julivert. Jo, en lloc de julivert, vaig fer servir, un cop més, fulles d’alfàbrega. Com que no tinc liquadora, vaig haver de triturar les fulles amb una mica d’aigua i després colar-les amb un colador molt fi. A continuació, vaig mesclar-hi, tal com indica Arzak en el seu llibre Bocados, 4g de Kappa. Un cop ben barrejat, ho vaig posar al foc fins que va arrencar el bull i llestos. Després de deixar-ho reposar 5 minuts però abans que quallés, vaig anar-hi banyant els trossets de formatge de cabra, que en aquest cas eren de la marca President, que van molt bé perquè no són massa grans.


La veritat és que l’experiment necessita millora, sobretot perquè com que no tenia liquadora el suc de l’alfàbrega no ha quedat prou fi. Però el proper cop segur que em surt millor perquè ja tinc liquadora i, a força d’anar repetint les receptes, les anem millorant!

13/6/09

Pollastre amb pinya

El plat que us presento avui és molt semblant al pollastre amb verduretes que vaig preparar dies enrere, però aquest cop l’ingredient estrella és la pinya en almívar.

Aquest nou sistema de preparar el pollastre, tallat a daus i amb companyia, ha tingut força èxit a casa, i això que l’Aleix no és gaire entusiasta del món de les plomes. El cas és que presentant les coses una mica disfressades, no hi ha res que se’m resisteixi. He aconseguit, fins i tot, que mengi carxofes i mongeta tendra! La meva sogra se’n fa creus...

La recepta d’avui, doncs, és un plat ideal per a grans i petits i trobo que la combinació del pollastre i la pinya és ideal. Aquí en teniu la recepta:

Ingredients per a 4 persones:

2 pits de pollastre tallats a daus
4 rodanxes de pinya en almívar
400g de xampinyons.
Oli d’oliva verge extra

Preparació;
Temps estimat:
30 minuts

  • Primer de tot, netegeu els bolets i talleu-los en làmines o, si no són gaire grans, a quarts. Tot seguit, poseu-los a coure en una cassola amb un rajolí d’oli d’oliva.
  • Mentrestant, salpebreu el pollastre i, quan els bolets estiguin a punt, retireu-los de la cassola i fregiu-hi els daus de pollastre. Si cal, hi podeu afegir un rajolí més d’oli.
  • Quan el pollastre estigui cuit, afegiu els xampinyons a la cassola i mescleu-ho bé amb l’ajut d’una cullera de fusta.
  • Finalment, afegiu-hi la pinya en almívar tallada a trossets amb el seu suc. Jo faig servir llaunetes petites i poso tot l’almívar, però si feu servir un pot gran poseu-ne una mica menys de la meitat.
  • Deixeu que faci xup-xup tot junt, procurant que els ingredients quedin ben mesclats i ja podeu servir.
No ho he provar mai, però se m’acut que es podria afegir a la recepta uns trossets de cansalada o de bacon. El proper cop ho provaré...

12/6/09

Vol-au-vents de bolets


La recepta d’avui és una adaptació d’una de les receptes de la Rosalia, la cuinera badalonina més popular i més televisiva. Es tracta d’un vol-au-vent de bolets que he preparat en vàries ocasions, sempre amb molt d’èxit, però que fins ara no havia aconseguit fotografiar. Ara que en tinc la fotografia, ja no hi ha excusa per no compartir amb tots vosaltres aquesta recepta resultona i fàcil d’elaborar.

Abans, però, farem un petit incís per explicar la curiosa història de l’origen de la paraula “vol-au-vent”. Com tots sabeu, aquest mot és d’origen francès, ja que van ser els francesos els primers en elaborar aquestes decoratives cistelles de pasta de full, i literalment significa “vol al vent”. Aquesta expressió, documentada ja a inicis del segle XIX, deu el seu nom a la lleugeresa de la pasta de full amb què és elaborada.

Tot i que els francesos solen farcir els vol-au-vents amb carn o peix, la mateixa Rosalia no dubta a afirmar que...

“els vol-au-vents es poden farcir de moltes maneres diferents,
però aquesta combinació amb bolets, ideal per a la tardor,
és deliciosa”

Com que nosaltres presentem la recepta a finals de la primavera, alguns dels bolets que fa servir la Rosalia, com ara els rovellons, els hem substituït per xampinyons i, segons l’estació de l’any es poden fer servir unes varietats o unes altres. També podem fer servir bolets deshidratats o congelats, però no us aconsello emprar bolets en conserva encara que siguin de bona qualitat. Val més utilitzar xampinyons o gírgoles i enriquir-ne el sabor rehidratant uns moixernons o unes trompetes de la mort. Un altre bon potenciador del sabor és la trompeta de la mort en pols, que es pot afegir als xampinyons i els dona un gustet intens i molt bo.

Ingredients per a 4 vol-au-vents:
4 vol-au-vents grans
200g de xampinyons (o rovellons si és l’època)
5g de moixernons secs
15g de trompetes de la mort seques
1 ceba tendra
30g de cansalada viada
100 ml de crema de llet
1 cullerada de farina
Emental ratllat
Oli d’oliva
Sal, pebre i nou moscada

Preparació:
Temps estimat:
30 minuts

  • Primer de tot, rehidrateu els moixernons i les trompetes amb una mica de llet.
  • Seguidament, peleu la ceba, la piqueu ben fineta i la poseu en una cassola amb un raig d’oli a foc ben baix.
  • Quan la ceba estigui bastant toveta, afegiu-hi la cansalada tallada a tires i els xampinyons o rovellons tallats a daus no massa grans.
  • Un cop els rovellons estiguin mig fets, hi afegiu les trompetes de la mort i els moixernons ben escorreguts.
  • Remeneu una mica i, sense parar de remenar, hi afegiu la farina. Deixeu-la coure durant un minut i, després, hi afegiu la crema de llet i una mica de nou moscada. Si veieu que queda massa espès hi podeu afegir la llet on heu rehidratat els bolets secs. Heu de tenir en compte que quan es refreda la mescla queda més compacta.
  • Un cop freda la mescla, procediu a omplir els vol-au-vents. Normalment, veureu que al centre hi ha un botonet que es pot treure amb l’ajut d’un ganivet i després pot servir de tapa del vol-au-vent. Jo, normalment, la trec i no la faig servir perquè, un cop gratinats ja fan prou patxoca.
  • Finalment, cobriu generosament els vol-au-vents amb el formatge ratllat i gratineu-los al forn durant 5 minuts o fins que els veieu rossets. Alerta, perquè alguna vegada per tal que el formatge quedés rosset ho he deixat massa i se m’ha cremat una mica la part superior de la pasta de full.

8/6/09

Sferificació de iogurt amb fruits vermells

L’altre dia, intentant crear unes postres originals però gens carregoses que posessin punt i final a un sopar força complet, vaig acabar tenint entre les mans el llibre del Ferran Adrià que el País va publicar dins de la col·lecció Cocina con firma. Encara que sembli impossible, la major part de les receptes de postres que consten en aquest llibre són força fàcils de preparar si es disposa dels ingredients i els estris necessaris. Vaig estar dubtant fins el darrer moment entre la “fruita impregnada d’herbes aromàtiques” i els “ravioli sfèrics de iogurt”, però finalment em vaig decantar per la segona opció ja que la primera necessita vàries hores de repòs i no gaudia del temps necessari.

Com sempre, les meves receptes solen ser adaptacions de les originals. En aquest cas la principal diferència resideix en l’acompanyament, per al qual jo vaig emprar cireres liquades i fruits vermells deshidratats, mentre que el chef Adrià opta per diferents presentacions a base de gerds, plàtan deshidratat i melmelada de préssec.

Ingredients per a 4 persones:


3 iogurts grecs
1 litre d’aigua
5g d’Algin
Fruits vermells deshidratats
200g de cireres
Menta

Preparació:
Temps estimat: 15 minuts
  • Primer de tot mescleu l’Algin amb el litre d’aigua amb ajuda de la batedora. Un cop ben mesclat passeu la barreja per un colador fi per evitar la formació de grumolls. Reserveu la mescla en un bol gran o d’amanida.
  • Seguidament, netegeu les cireres i retireu-los el pinyol amb ajuda del ganivet o de l’estri adequat. Passeu-les per la liquadora o tritureu-les amb la batedora i passeu-les pel colador després. Reserveu.
  • Remeneu bé els iogurts procurant que no hi quedin bombolles d’aire i comenceu a preparar les sferificacions: introduïu cullerades de iogurt de la mesura desitjada dins de la mescla Algin (podeu emprar la cullera mesuradora que ve amb el kit d’sferificació). Deixeu els esfèrics dins de l’Algin 2 minuts i, seguidament, submergiu-los en aigua per tal de netejar-los. Escorreu-los procurant no trencar-los (al kit d’sferificació també hi ha una cullera coladora especial) i reserveu-los a la nevera.
  • Per muntar el plat, poseu al fons el suc de les cireres i al damunt dues sferificacions de iogurt. Decoreu amb una branqueta de menta i els fruits vermells deshidratats.
Ja veureu com sorprendreu!

4/6/09

Bacallà amb verduretes i salsa de pebrots del piquillo

La recepta que us presento avui la vaig improvisar l’altre deia per sopar a partir d’una excel·lent recepta de la web de Karlos Arguiñano titulada “Huevos fritos Iñakitxo”. D’aquesta recepta –que algun altre dia us he d’explicar- només en té la salsa de pebrots del piquillo. La resta és un bacallà normal i corrent amb unes verduretes al vapor. La veritat és que la recepta original és molt difícil de superar, sobre tot tenint en compte que a casa el peix no entusiasma, però va quedar força bé i ningú va deixar ni una engruna.

Ingredients per a 4 persones:

8 talls del morro de bacallà
1 carbassó
4-5 pastanagues

Per a la salsa:


8 pebrots del piquillo
1-2 cebes tendres
2 alls
½ cullerada de farina
1 got de vi blanc
1 gat d’aigua
Oli d’oliva verge extra
Sal

Preparació:

Temps estimat: 45 minuts
  • Per elaborar la salsa, comenceu picant la ceba i els alls i poseu-los a daurar en una paella amb un rajolí d’oli d’oliva. Afegiu-hi els pebrots del piquillo tallats a tires fines i ofegueu-ho durant un parell de minuts. Afegiu la farina i deixeu que es cogui un minut més. Finalment, afegiu-hi l’aigua i el vi blanc i deixeu que faci xup-xup durant uns 20 minuts. Un cop passat aquest temps, passeu les verdures per la batedora elèctrica i pel colador xinès. Reserveu.
  • Seguidament, peleu les pastanagues i talleu-les en tires longitudinals. Feu el mateix amb el carbassó, però en aquest cas podeu conservar la pell perquè doni més color al plat. Podeu substituir aquestes verdures per altres o afegir-hi espàrrecs verds, bròquil o coliflor... També podeu reservar alguns pebrots del piquillo per a l’acompanyament. Coeu les verdures al vapor fins que quedin al dente. Jo faig servir una cistelleta de bambú que es fa servir dins d’un woc amb dos dits d’aigua. Les venen als establiments orientals i a altres centres especialitzats com Vinçon o Habitat. La veritat és que el bambú dóna un toc molt personal a les verdures...
  • El bacallà el podeu coure al vapor o el podeu bullir. La qüestió és no passar-se amb el temps de cocció, val més un pèl cru que massa eixarreït. Aquest cop jo el vaig deixar 5-6 minuts i va quedar un pèl massa fet. És difícil establir un temps de cocció perquè depèn molt del gruix del bacallà i de la potència del foc.
Us recomano que quan feu la salsa en prepareu el doble de la que necessiteu i congeleu la resta. Un cop descongelada, queda perfecta i és un acompanyament magnífic per a qualsevol carn o peix.

1/6/09

30 anys a Madrid!

Aquest any amb el grupet d’amigues de tota la vida tenim un motiu especial de celebració. Totes fem els trenta aquest estiu!!! Sí, sí, treeeeenta!!!! Com passa el temps! El cas és que la majoria de nosaltres ens coneixem pràcticament des de que vam néixer i hem anat juntes a l’escola des de ben petites, així que aquests trenta anys, són també per a nosaltres trenta anys d’amistat i els hem volgut celebrar d’una manera especial. Després de descartar vàries propostes, la nostra elecció final va ser fer una escapada a Madrid per passar els darrers dies dels nostres 29. La idea ha estat genial: la Mariona s’ho ha pogut muntar bé per venir de Milà –on ha estat vivint aquest darrer any-, la Sara, la Núria i jo hem abandonat els nostres maridets per uns dies, i la Raquel –la nostra manager oficial- s’ha encarregat d’organitzar el viatge a la perfecció. I la veritat és que ha estat fantàstic: hem tingut temps per visitar la ciutat, per conèixer gent madrilenya, per estirar-nos al Retiro a prendre el sol i xerrar de les nostres coses, per gaudir de l’espectacle de dansa de la Sara Baras i, evidentment, per aprofundir una mica en la gastronomia de la nostra capital.

Un dels restaurants més populars de la ciutat és, com ja sabeu, la famosa Casa Lucio. Des que vaig saber que anàvem a Madrid que vaig començar a moure cel i terra per poder menjar els cèlebres ous amb patates, especialitat de la casa. Però es veu que les taules del restaurant estan molt sol·licitades perquè ni amb quinze dies d’antel·lació vaig aconseguir una maleïda taula per a cinc.

De totes maneres la senyora que em va atendre per telèfon va ser molt amable i em va proposar trucar ella mateixa al Viejo Madrid per intentar-nos aconseguir lloc. I... finalment vam triomfar!

El Viejo Madrid es troba just al davant de la famosa Casa Lucio, al número 32 del carrer Cava Baja. Els amos són els mateixos i els plats que elaboren són idèntics, així que no vam tenir problema per degustar els famosos “huevos de Lucio”. De primer vam demanar unes amanides, uns daus de formatge manxego i jo no vaig poder evitar demanar una sopa castellana deliciosa però excessivament contundent. De segon vam demanar els ous, el plat estrella de la casa, que vam poder sucar amb el pa rodó típic de l’establiment que veieu més avall. El plat no té cap secret, es tracta de patates fregides amb ous ferrats rebentats pel damunt. Estaven força bons, però potser no n’hi ha per tant i, a més, estaven molt oliosos. En una altra ocasió potser enlloc de demanar un plat sencer per a cadascú, en demanarem una ració per compartir, tal com vam veure que feien en moltes taules.

El tracte del cambrer que ens va servir va ser molt amè i familiar i el local ens va semblar molt acollidor. L’únic defecte és que només hi havia un bany per a senyores i l’espera se’ns va fer una mica llargueta. Menys mal que després de dinar ens vam anar a estirar una estona al parc que hi havia més a prop, perquè us asseguro que els ous del Lucio i la sopa castellana costen de digerir!

El dissabte a la nit, vam anar a celebrar la rotunda victòria del Barça (2-6) amb alguns amics madridistes de la Raquel i la Mariona que van aguantar estoicament la derrota i ens van portar a degustar algunes de les especialitats madrilenyes en una tasca d’allò més acollidora. En una taula per a 12 persones hi vam acabar seient vint. Alguns ni ens coneixíem però ens vam anar trobant amb diferents amics i amics d’amics fins a ser una gran colla.

Els nois es van encarregar de triar els plats que ens van anar servint amb inesperada diligència –més tenint en compte que es tractava d’una taula nombrosa- i la veritat és que van fer molt bona tria: vam menjar musclos a la marinera, pop a la gallega, pebrotets del Padrón, patates al caliu, carn de be a la brasa... tot amenitzat amb un vi blanc força correcte i una música celta que no va deixar de sonar.

Va ser una nit surrealista però molt divertida que vam acabar ficant-nos en plena “movida” madrilenya.

La darrera experiència gastronòmica a la capital va ser una encertada recomanació de la Mariona, que va insistir a que provéssim les delicioses croquetes de bacallà de la Casa Labra, molt a prop de la Puerta del Sol.

Estaven delicioses, tot i que les nostres panxes no en van poder acollir més de dues perquè encara estaven una mica ressentides per la ressaca del dia anterior. El local estava ple de gom a gom, com la majoria de bars i de llocs de picoteo. Madrid és una ciutat que no descansa, sempre hi ha gent al carrer, els bars sempre estan plens i a qualsevol hora es pot trobar un lloc per fer un mos o prendre una copa.

El viatge va sortir tan rodó que, quan va ser l’hora de tornar, ja estàvem planejant una propera escapada. I és que això de trencar amb la rutina i retrobar-nos totes un altre cop s’ha de fer sovint.

Què, quan celebrem els 31?!!!