3/7/08

Pastís de formatge mascarpone a l'estil de la Júlia

Recepta cedida per Júlia Castillo

Temps enrere us comentava que la Júlia Castillo -una companya de feina que ja ha col·laborat alguna vegada en aquest blog- ens havia promès un pastís de formatge per amenitzar les feixugues reunions d'avaluació que ens toca empassar-nos als professors cada final de curs. Doncs bé, lo prometido es deuda, i la Júlia ens va portar un pastís de formatge deliciós. I no només això, sinó que a més ens en dóna la recepta.
Espero que us animeu a fer-lo perquè és realment exquisit...

Ingredients:

1 base de pasta de full
200 ml de crema de llet
50g de sucre
2 ous
una terrina de Mascarpone

Preparació:
Temps estimat: 15 min + 40 d'espera
  • Primer de tot, esteneu la massa sobre el motlle i punxeu-la vàries vegades amb una forquilla. Tapeu-la amb paper de forn i coeu-la durant 20 minuts a 180º.

  • Mescleu la resta d'ingredients amb una batedora i, quan la pasta de full estigui cuita, cobriu-la amb la mescla.

  • Torneu a posar la tarta al forn durant 20 minuts, aquest cop a 130º.

  • Comproveu el punt de cocció amb un escuradents i, finalment, gratineu el pastís durant uns minuts per donar-li un punt de color.

El pastís de formatge de la Júlia va ser tot un èxit i a mi em va agardar especialment perquè no queda massa gruixut i la pasta de full li dóna un toc cruixent molt agradable. És, sens dubte, el millor pastís de fortmatge que he provat mai!

Gràcies, Júlia, per donar-me cosetes pel blog i per cuidar-nos tant!!!

1/7/08

Pebrots del piquillo fracits amb brandada de bacallà

La recepta que us exposo a continuació és un dels plats més senzills i més resultons que la meva mare sol fer quan té convidats. Com que la recepta l’he après d’ella i m’ha tret d’un apuro en més d’una ocasió, vull dedicar-li aquest post a la meva mare, que encara que no comparteix la meva passió per la cuina, m’ha ensenyat més del que es pensa.

Us recomano aquest plat tant com a primer com per a un pica-pica informal i, ara que sembla que estan de moda els montaditos, se m’acut que potser també es podria presentar sobre una llesqueta de pa. Això sí, penseu que s’ha de preparar al moment!

Ingredients:

1 o 2 pots de pebrots del piquillo
brandada de bacallà
crema de llet
oli d’oliva

NOTA ALS INGREDIENTS: No poso quantitats perquè depèn de com orienteu el plat. Calculeu que si ho presenteu com a primer plat, necessiteu 4 pebrots per persona. Jo sempre compro els pebrots i la brandada a la Islandesa, la bacallaneria de davant del mercat Maignon (Badalona), on sempre trobareu productes de primera qualitat. Si els indiqueu el nombre de persones que sereu, ja us diran les quantitats que necessiteu.

Preparació:
Temps estimat: 15 min
  • Primer de tot reserveu 2 o tres piquillos per fer la salsa. La resta farciu-los amb la brandada amb ajuda d’una cullera de postres.
  • Un cop tingueu tots els piquillos farcits, poseu una mica d’oli d’oliva en una paella i fregiu-hi els pebrots a foc mig i pels dos costats. Els piquillos, normalment, ja vénen guisats, però s’han de tornar a passar per la paella, si no la polpa queda dura.Un cop ben cuits deixeu els piquillos a la mateixa paella.
  • Prepareu la salsa triturant els pebrots que havíem reservat amb la crema de llet. Obtindreu una mescla homogènia de color salmonat.
  • Aboqueu la salsa a la paella dels piquillos i deixeu que espesseixi a foc baix. Quan la salsa comenci a agafar consistència i abans que arrenqui el bull, apagueu el foc.
    Podeu servir els piquillos en una safata o en plats individuals.

Albergínies farcides de carn i verdures


Hola a tothom!!!
Alguns us heu adonat que durant el darrer mes he tingut el blog una mica abandonat. És veritat, amb el final de curs escolar i els meus exàmens de francès he estat molt ocupada i he tingut poc temps per dedicar-me al que més m’agrada, la cuina. De totes maneres he anat visitant sovint els meus "blogs de referència" i he vist que, a diferència de mi, últimament alguns heu estat mooolt creatius.

Bé, haurem de fer alguna cosa per compensar la poca productivitat de les darreres setmanes i avui començarem per unes delicioses albergínies farcides que vaig fer fa dies i que encara no havia tingut temps de penjar al blog. Potser fa una mica de calor per aquesta mena de plats, però a casa van ser un èxit rotund!

Ingredients per a 4 persones:
4 albergínies no massa grans
300g de carn picada (150g de vedella i 150g de porc)
300g de tomàquet ratllat (si pot ser natural)
1 ceba tendra
½ pebrot verd
2 grans d’all
100g de formatge ratllat (tipus Emmental)
julivert

Per a la beichamel:
½ litre de llet
2 cullerades de farina
1 nou de mantega
sal i nou moscada

Preparació:
Temps estimat:
40 min + 30 min d'espera
  • Primer de tot, renteu les albergínies, talleu-les per la meitat i coeu-les al forn durant 20-25 minuts a 200º. Jo les embolcallo amb paper de plata per evitar que quedin resseques de fora, però això depèn molt del forn.
  • Comproveu la cocció de les albergínies amb un escuradents i, quan estiguin cuites, traieu-les del forn, retireu-ne la polpa i piqueu-la.
  • A continuació piqueu la ceba, els alls i el pebrot verd i rostiu aquestes verdures i el tomàquet rallat en una cassola amb una mica d’oli d’oliva i a foc ben baix. Quan la ceba ja comenci a daurar-se, afegiu-hi la polpa de les albergínies i mescleu-ho bé.
  • La beichamel* jo l’acostumo a fer de la següent manera: primer poso la llet al foc amb la mantega, la sal i un polsim de nou moscada. D'aquesta manera, la mantega s'anirà fonent. Mentrestant dissolc la farina amb una mica d’aigua tèbia. Quan la mantega s’ha fos, hi afegeixo la farina dissolta mica en mica i sense deixar de remenar. Quan la mescla comença a espessir –i sempre abans que arrengui el bull- ho retiro del foc i llestos! Aquesta vegada, però, vaig utilitzar la beichamel de la casa President i va donar prou bon resultat, l’única pega és que em va quedar un pèl clareta...
  • Seguidament, farciu les albergínies amb la carn picada i les verdures i cobriu-les amb la beichamel i el formatge ratllat. Poseu-les en un safata i gratineu-les al forn fins que quedin ben rosses.
  • Serviu les albergínies ben calentes i acompanyades d’una branqueta de julivert.

NOTA A LA BEICHAMEL: La beichamel és una d'aquelles coses que a simple vista semblen molt fàcils de fer, però que en realitat poden portar-nos problemes. Les primeres vegades que vaig començar a preparar aquesta salsa tenia el problema dels grumolls, perquè barrejava la farina amb la llet freda i sense dissoldre-la. Mica en mica vaig anar fent experiments fins trobar el mètode que us explico més amunt i que a mi sempre em funciona. Tot i així existeixen diferents mètodes o procediments per elaborar la beichamel perfecta. Karlos Arguiñano, per exemple, aconsella coure primer la farina amb una mica d'oli i després afegir-hi la llet ja calenta tot remenant. Arguiñano insisteix molt en coure primer la farina per tal que les salses o els guisats no tinguin gust de farina. Els cosnells de Karlos Arguiñano són per a mi com l'abc de la cuina, però he de confessar que cada cop que intento fer la beichamel d'aquesta manera em surt grumollosa. Què hi farem! Cada maestrillo, tiene su librillo.