Avui, visitant el blog de la Margarida, he llegit un article que m’ha trasbalsat profundament. Em refereixo a l’article publicat el 23 de juliol, on l’autora del blog expressava la seva indignació pel fet d’haver trobat, en un altre blog, una de les seves fotos retocada.
En el seu article, la Margarida denunciava els autors d’aquest blog de plagi i de manca de respecte vers la seva feina. Trenta quatre comentaris d’internautes i amics blocaires donaven suport a l’autora del blog i compartien la seva ràbia davant d’aquest fet.
En llegir les paraules de la Margarida i els 34 comentaris m’he sentit profundament avergonyida, perquè he de confessar que, en dos dels meus articles, he utilitzat imatges que he trobat per internet. Es tracta de dues receptes que em va cedir una companya, la Júlia Castillo; com que no me’n va adjuntar cap fotografia, vaig decidir il·lustrar les receptes amb unes imatges que vaig trobar per la xarxa. La veritat és que en cap moment he estat conscient de robar material, plagiar-lo o de no tenir respecte per la feina d’un altre. Simplement vaig emprar un material que creia “públic” per a uns fins que considerava lícits.
En una ocasió, vaig veure una fotografia meva (una crema catalana) en el blog d’un noi mexicà i em va fer molta gràcia. Em va semblar fantàstic que la meva foto hagués estat capaç de viatjar a un altre continent. Però avui, llegint les paraules de ràbia de la Margarida, he vist que no tothom té la mateixa reacció davant d’un fet com aquest, així que vull demanar disculpes als autors de les fotografies que vaig emprar indegudament i informar-vos que ja he suprimit aquestes imatges del meu blog.
7 comentarios:
Anna, t'honra molt aquest post que has fet...realment jo opino que si s'utilitza una fotografia o bé una recepta que no és nostra, no costa gens nombrar l'autor o el blog d'on s'ha tret, per evitar malentesos o possibles conflictes com el que li ha passat a la Margarita. Tampoc crec que hagis de suprimir les fotografies, sinó que posant un comentari d'on han sortit, ja n'hi hauria prou, no?
Petunets,
Eva.
Anna,
Estic totalment d'acord amb l'Eva. D'entrada quan un posa una foto o un comentari a Internet ja sap que és a l'abast de milers de persones. El que passa és que hi ha gent que ho utilitza citant-ne la procedència i n'hi ha que son uns aprofitats (per no dir una altra cosa pijor)i que fan passar l'escrit o la imatge com a seus. Ah! no et sentis culpable, perquè pel sol fet de comentar-ho ja és veu que tu no ets d'aquesta mena de personatges.
Una abraçada
hola!!
estic sorpresa pq mirant el blog he vist els pebrots de piquillo amb brandada.
i dius que el bacallà el compres a salaons lluis( fora plaça maignon badalona)
doncs saps que hi treballava la meva mare durant molt anys i sóm grans amics de la familia.
jeje quina ilu, allà hi ha lo milloret i clar el bacallà que t'he dir ejeje.
Me parece muy correcta esta entrada tuya y que personalmente no solo te agradezco es que te felicito por ella, realmente te honra.
No me importa que se utilicen mis fotos lo único que pido es que se cite la fuente, yo lo hago cada vez que os cuento alguna receta que no es mia.
Anna muchas gracias por tu honradez :)
La veritat és que jo pensava com tu. I de veres que solc usar algunes imatges que trobe per internet. Ara, després del que expliques, procuraré citar la procedència de les imatges que utilitzaré a partir d'ara. Salutacions i gràcies per la teua idea.
Crec que com l'Eva no costa res comentar d'on ha sortit i/o comunicar-ho a l'autor del blog d'on l'has tret. Jo acostumo a fer-ne servir, si són d'un blog o web particular, els hi ho comunico.
Es natural que les imatges tinguin el copyright de l'autor de les mateixes. Així com els escrits. Malgrat estar a l'abast de tothom.
Realment, el comentari t'honora. Mira, a nosaltres ens ha passat ja un parell de vegades i la veritat és que, quan dediques 4 hores setmanals del teu temps per fer unes fotografies, esforçant-t'hi perquè quedin bé, no fa gens de gràcia que es publiquin en altres bandes sense autorització i sense citar la procedència. Nosaltres, per exemple, les tenim protegides per copyright, i així i tot ens n'agafen. Fa poc hem descobert que fins i tot les han emprat en la carta d'un restaurant.
Publicar un comentario